El mite de la caverna de Plató: resum i significat

Resum

El text explica el mite de la caverna del Llibre VII de La República de Plató, una al·legoria sobre els dos mons: el sensible, de les aparences, i el de les idees, accessible només per la raó. Descriu els presoners encadenats, les ombres a la paret i l'home que surt de la cova. També presenta la simbologia de l'al·legoria i el mètode de la maièutica.

Punts clau

El mite es troba al Llibre VII de La República i és una narració al·legòrica.
Plató distingeix entre el món sensible (les aparences, percebudes pels sentits) i el món de les idees (la veritat, assolible per la raó).
Els presoners encadenats representen els éssers humans en estat d'ignorància.
Les ombres projectades a la paret són les aparences, el que creiem que són les coses.
El presoner alliberat que surt de la caverna representa el filòsof, que ha de guiar els altres cap al coneixement veritable.
La maièutica és el mètode socràtic de fer preguntes perquè el deixeble descobreixi el coneixement que ja porta dins.
Per a Plató, els humans neixen sabent i el mestre, o 'llevador d'ànimes', només ajuda a treure aquest coneixement.

Posa't a prova

El mite de la caverna de Plató

El mite de la caverna (Llibre VII de La República) és una narració al·legòrica amb la qual Plató ens explica la seva teoria de l'existència de dos mons: el món sensible, el de les aparences (que percebem pels sentits), i el món de les idees, el veritable (només assolible mitjançant la raó).

Descriu, metafòricament, la situació que guarda l'ésser humà davant aquests dos mons del coneixement. Dins d'una caverna es troben, des del seu naixement, uns presoners encadenats de coll i cames; només poden mirar cap al mur del fons. Darrere d'ells hi ha una foguera encesa, i entre aquesta i ells un camí escarpat; al llarg d'aquest, hi ha un mur de certa altura per on passen uns homes amb tota mena d'objectes que treuen el cap per sobre d'ell.

En el mur del fons es projecten les ombres d'aquests objectes i dels homes que els porten. És l'únic que poden veure i que han vist els presoners durant tota la seva vida. Un dels presoners aconsegueix alliberar-se i surt de la caverna, coneixent per primera vegada les coses reals. Enlluernat per la llum del sol, no aconsegueix distingir entre la veritat i el que creia vertader.

Mitjançant el raonament, aconsegueix distingir entre la idea que té de les coses i el que realment són les coses. En aquest diàleg amb Glaucó, Plató fa una analogia metafòrica:

Simbologia de l'al·legoria

Els presoners lligats representen els éssers humans en estat d'ignorància.
Les ombres projectades són les aparences, el que creiem que són, el món sensible.
El que està a fora de la caverna, la llum (el sol), és el coneixement veritable.
El presoner alliberat representa el filòsof, el savi, el qual haurà de guiar els homes ignorants cap al coneixement veritable a través de la raó.

Com en tota l'obra de Plató, utilitza la "maièutica", mètode socràtic que consisteix a fer preguntes al deixeble perquè aquest vagi descobrint el coneixement latent en ell. Recordem que per a Plató, naixem sabent; el que cal fer és treure el coneixement amb la guia d'un mestre al qual anomena "llevador d'ànimes".

Preguntes freqüents

Qui representa el presoner que surt de la caverna?

Representa el filòsof o savi, que després de contemplar la llum i la veritat ha de tornar a guiar els homes ignorants cap al coneixement veritable mitjançant la raó.

Què representen les ombres de la caverna?

Les ombres són les aparències, el que els presoners creuen que són les coses. Formen part del món sensible, que és el que es percep pels sentits.

Què és la maièutica segons Plató?

És el mètode socràtic que consisteix a fer preguntes al deixeble perquè descobreixi el coneixement latent en ell. El mestre és el 'llevador d'ànimes' que ajuda a treure'l.