Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Escola Nova

L'educació respon als interessos i necessitats dels educands. L'escola és vida i no preparació per a la vida. La cooperació és més important que la competitivitat (no rebre càstig). S'aprèn més resolent problemes que no pas a partir de la transmissió del coneixement (ciutadans actius). Ens dibuixa un home autònom, amb iniciativa, actiu, creatiu, amb sentit crític, responsable (psicologia evolutiva). Respecte cap a l'infant.

Corrents filosòfics que van fer sorgir el moviment de l'Escola Nova i la crítica a l'escola tradicional

• Empirisme:

  Corrent que intenta respondre: Quina és la nostra font de coneixement? Quan tenim una idea, és una còpia d'una impressió (el que ens ha passat). La idea neix de les sensacions que

L'Ésser Humà: Subjecte, No Objecte

L’estudi de l’home parteix de la premissa que l’home no és un objecte, sinó un subjecte. Això vol dir que no podem estudiar l’home com un objecte inert. El reconeixem com un objecte peculiar que no es limita a ser un objecte, ja que és un ésser viu, amb sensibilitat.

Per exemple: podem estudiar la resistència d’una pedra llençant-la per la finestra d’un primer pis, però no podem estudiar la resistència física d’una persona tirant-la per la finestra. És un subjecte personal (no és un subjecte qualsevol), que a diferència d’altres éssers vius vol ser amo i protagonista de la seva vida. Hem de parlar d’un subjecte individual, encara que pertanyi a un col·lectiu. És el que condueix...

El Debat Filosòfic sobre l'Ésser Humà

Els filòsofs sempre s’han fet preguntes sobre si mateix: qui som, què sóc, d’on venim...

Immanuel Kant va aportar la raó d’aquesta insistència: si aconseguíssim respondre la pregunta «Què és l’home?», sabríem com hem de viure.

L'Ésser Humà en la Mentalitat Grega (Època Antiga)

Sòfocles: L'Ésser Més Meravellós

Segons Sòfocles, «No hi ha res tan meravellós com l’ésser humà». Ell i d’altres filòsofs creien que l’ésser humà és admirable perquè és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent dels altres éssers naturals.

• Pensa i parla.
• Cerca la felicitat i tracta de comprendre el món que l’envolta.
• Analitza la naturalesa de les coses i busca la veritat.

Què és l'Ètica? Definició i Característiques Clau

L'Ètica: Filosofia Pràctica i Reflexió Humana

L'ètica prové del grec Ethos, que significa 'caràcter' o 'manera de ser'. La primera definició d'ètica és la de 'filosofia pràctica' (Aristòtil). És aquella part de la filosofia que reflexiona sobre les accions humanes (la praxis), buscant entendre què fem i com ho podríem fer millor.

Les Cinc Característiques del Discurs Ètic

També es pot definir com un discurs amb una sèrie de característiques comunes:

1. 1. Discurs Crític: Discernir i Argumentar

   Capacitat de distingir i discernir. Critica els costums i hàbits (allò que fem majoritàriament), sempre de manera argumentada.

   Exemples Històrics de Crítica Ètica

   1. Sòcrates, pare de

La Teoria de les Ànimes de Plató

Plató distingeix tres parts de l'ànima, cadascuna associada a una classe social dins la polis:

• Ànima Racional (Logística)

  És l'ànima superior, l'ànima dels filòsofs, dedicada a la Raó. El filòsof ha dominat les altres dues ànimes i és capaç de comprendre la política.

• Ànima Passional (Irascible)

  És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre a la polis. Aquesta ànima ha dominat la sensualitat materialista.

• Ànima Sensual (Concupiscible)

  És l'ànima dels obrers, artesans i productors. És una ànima mancada d'autodomini. Plató distingeix els homes d'or, d'argent i de bronze segons quina ànima predomini.

La Crítica a la Polis Grega i el Filòsof-Rei

Els Problemes de la Ciutat Grega

La ciutat grega...

Critèris per a reconèixer la veritat

L'evidència: és una manera especial de presentar-se que tenen certs fets i proposicions que considerem evidents. Un coneixement és evident quan una certesa ens impedeix dubtar de la seva veritat.

Insuficiència d'aquest criteri

Aquest sentiment de certesa i seguretat és propi del subjecte que coneix i no d'allò que coneix, és a dir, una cosa subjectiva. Tendim a considerar evidents coses que poden no ser-ho; la nostra educació i concepció del món poden distorsionar la nostra manera d'apropar-nos a la realitat i, per tant, les coses falses ens resulten evidents i inqüestionables.

La intersubjectivitat

Consisteix en el fet que les nostres creences, per tal de ser admeses i constituir un coneixement,...

-K. Marx: influït per la dreta situació obrera, la història política i intel·lectual, la mercantilització de la producció i l'economia, la revolució i la vida de classe, l'economia política, el pensament francès, la filosofia materialista alemanya i l'idealisme de Hegel.

El Liberalisme Clàssic: Adam Smith i la Llibertat de Mercat

Adam Smith criticava que els mercantilistes volguessin controlar l’economia des de l’Estat. Segons ell, el govern no havia d’intervenir tant en la producció ni decidir què s’havia de fer. Defensava que l’economia havia d’estar separada de la moral, de la religió i de la política, i que havien de ser les lleis del mercat —és a dir, l’oferta i la demanda— les que regulessin de manera natural la cooperació entre les persones. Per això pensava que l’Estat només havia d’intervenir el mínim possible en els assumptes econòmics.

Què és el Liberalisme? Orígens i Principis Fonamentals

El liberalisme és la teoria política i econòmica que defensa la prevalença...

L'existència de l'autèntica realitat de les coses, així com les possibilitats del seu estudi o reproducció pel coneixement humà, ha estat objecte de disquisicions filosòfiques des de sempre. No ens n'ocuparem en aquesta assignatura, ja que, més que la realitat de les coses, ens interessen les formes en les quals es manifesta la realitat social. Aquestes formes manifestes de la realitat són els parells dialèctics o de conceptualització ontològica, també anomenats parells de tensió ontològica o premisses ontologicoduals.

Principals parells de tensió ontològica

Els principals parells de tensió ontològica són els següents:

• El primer parell és el d'universalitat davant particularitat.
• El segon és el de l'estructura (allò que roman

La veritat com a metàfora i la voluntat de poder

Les metàfores es converteixen en conceptes quan oblidem el seu origen metafòric i hi assignem un referent universal. Així com en la realitat no hi ha res definitiu, tampoc ho pot haver en el pensament. No hi ha una única forma de contemplar el món, ja que cada persona percep la realitat d’una manera diferent i totes les perspectives són correctes.

Per a aquest filòsof, cada perspectiva és l’expressió de certes forces intuïtives que anomena voluntat de poder. La veritat entesa com a correspondència d’una proposició amb els fets no existeix. Una idea és verdadera si és útil i incrementa la voluntat de poder. A part, per al filòsof, Déu ha mort, així que la veritat també....