Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Crítica als valors de la cultura occidental

Crítica als valors de la cultura occidental: la cultura occidental és decadent perquè està oposada als instints i a la vida; només valora la racionalitat. La cultura occidental es presenta com una mentida mil·lenària, viciada des dels seus orígens. Els valors de la filosofia, la moral i la religió són símptomes d'aquesta decadència.

Crítica a la filosofia i origen en el món grec

La crítica a la filosofia: l'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec, on es manifesten dos valors principals:

• Valor de la raó (apol·lí): representat per l'esperit apol·lí: racionalitat, ordre, mesura, seny i serenitat. S'expressa en la pintura i l'escultura.
• Valor de la vida (dionisíac): caràcter

L'utilitarisme de John Stuart Mill: felicitat i virtut

Resulta palmari que les persones sí que desitgen coses que, en el llenguatge quotidià, associem al benestar.

1. La felicitat com a fi últim

L'autor argumenta que la felicitat és l'únic fi últim. Sobre aquest tema podem trobar tres idees subordinades:

• En primer lloc, l'autor s'objecta a si mateix, ja que per a molts la felicitat no és l'únic fi. Molts desitgen la virtut per si mateixa, sense ser un mitjà cap a la felicitat.
• En segon lloc, el filòsof defensa que tal objecció no nega l'utilitarisme. Respon que està d'acord que la virtut sí que és desitjada com a fi únic.
• Finalment, Mill argumenta que la virtut és desitjada per si mateixa, no com un mitjà, però sí com a part de

Efectes Reflexos de la Il·licitud i Connexió d'Antijuridicitat

La jurisprudència aborda els efectes reflexos o excloents de la il·licitud, no només respecte a la prova obtinguda vulnerant drets fonamentals, sinó estenent-los a allò obtingut indirectament. En aquest sentit, s'entén que la “connexió d’antijuridicitat” presenta diverses excepcions:

1. Bona Fe dels Agents Públics

   No resulta aplicable la doctrina dels fruits de l’arbre enverinat quan s’aprecia que els agents públics van actuar de bona fe al practicar la primera diligència. Si els agents van actuar en la convicció de respectar la legalitat i els drets de l’investigat, l’acte en si serà il·lícit, però aquesta il·licitud no es traslladarà a les restants diligències

Filosofia Moderna: Descartes, Locke i Mill

Descartes: El Mètode i les Idees

Anomenarà contextos complexos que s’analitzen sotmetent-se a les regles del mètode:

• Anàlisi: Es descomposa el context complex en idees simples.
• Síntesi: Es torna a construir el context complex a partir de les idees simples per deducció.
• Revisió: Repassa tot el procés per estar segur de no haver-se equivocat i trobar la certesa cartesiana.

Tipus d'idees:

• Factícies: Produïdes per la imaginació a partir de les idees adventícies. Descartes no hi dona importància perquè les considera coneixements no vertaders.

En finalitzar el procés, anirà de la veritat a l'ésser, perquè fonamenta l'ontologia.

La Substància: Descartes vs. Locke

Descartes: La Realitat i les Tres

El Cogito

• Troba la primera veritat indubtable: "Cogito, ergo sum".
• L'existència del "jo", del subjecte pensant, és la primera certesa de la filosofia cartesiana. Abans de tot, Descartes és un esperit o consciència; és pensament.
• Aquesta idea es converteix, per la seva claredat i distinció, en el model de certesa de qualsevol altra idea.
• Inici de l'idealisme: la realitat és donada com a contingut de la consciència (idees).
• Problemes del coneixement en tota la filosofia moderna: buscar criteris per superar el "solipsisme". Estar segur que les idees reflecteixen el món i trobar un coneixement comú i objectiu.

Classes d'idees

• El pensament pensa idees.
• Idea és tot el conegut de la ment (imatges, sensacions, records...). S'han d'esbrinar quines

L'existencialisme i la fenomenologia

Sören Kierkegaard: Precursor de l'existencialisme

Sören Kierkegaard (1813-1855) constitueix, en molts aspectes, un precursor de l'existencialisme. Contra Hegel, realitza una afirmació radical de l'individu. És cert que això ja ho han fet de maneres diverses autors com Mill o Marx, però la diferència és que Kierkegaard fa aquesta afirmació des de la interioritat angoixada de la persona i no des del seu ésser històric o social.

La consciència de viure permanentment sobre el «tall de la navalla» genera angoixa, enfront de la qual els humans han reaccionat al llarg de la història de tres maneres diferents mitjançant els estadis:

• Estadi estètic: L'home es lliura a la interioritat i al gaudi dels

John Locke: L'Experiència com a Font del Coneixement

John Locke, malgrat els trets racionalistes presents en el seu pensament, és qui assenyala amb tota claredat l'experiència com a única font vàlida de coneixement. Desenvolupa aquest principi a partir d'una anàlisi sistemàtica de les idees i assenyala el valor real i els límits del coneixement.

Empirisme Anglès vs. Racionalisme Continental

Enfront dels racionalistes continentals, els empiristes anglesos situen l'experiència com a font, criteri de validesa i límit del coneixement. El seu ideal metodològic és el mètode inductiu.

La seva obra cabdal, l'Assaig sobre l'enteniment humà, explora l'origen, el valor i l'extensió del coneixement. El coneixement té com a objecte immediat...

TRICOTOMIA LOCUTIU,I.LOCUTIU I PERLOCUTIU LOCUTIU ÉS EL QUE REALITZEM NOMÉS PEL FET DE DIR ALGUNA COSA. I.LOCUTIU ÉS EL QUE REALITZEM EN DIR ALGUNA COSA, AMB QUINA INTENCIÓ HO FEM, QUINA ÉS L'ACCIÓ QUE HI HA DARRERE(PROMESA, SUGGERIMENT, PETICIÓ..) PERLOCUTIU ÉS EL QUE REALITZEM PER HAVER DIT ALGUNA COSA. ES RESFEREIX ALS EFECTES PRODUçÏTS.L'ACCIÓ DE INSULTAR: EMISSIÓ D'UNA DETERMINADA EXPRESSSIÓ ACTE LOCUTIU.VOLEM QUE EL RECEPTOR ENTENGA QUE EL MENYSPREEM IL.LOCUTIU. ELS EFECTES PER EXEMPLE QUE L'INTERLOCUTOR S'ENFADE.
ACTES DE PARLA AUSTIN ESTABLEIX CINC TIPUS: ACTES JURÍDICS: ABSODRE, CONDEMNAR, DECRETAR,NOMENAR, BATEJAR.EXERCITATIUS:ORDENAR, MANAR, PREGUNTAR, DEMANAR. COMPROMISSIUS:PROMETRE, APOSTAR, PARANTIR. COMPORTATIUS:...

Absència de tipicitat

Es tracta de conductes atípiques perquè hem de negar que hi hagi una acció típica. Cal diferenciar entre les accions humanes i les accions dels homes. Cal determinar les accions humanes que poden derivar en una acció penal, que forma part d’aquelles conductes descrites com a rellevants en el dret penal. Se n’han destacat diverses accions humanes amb absència d’acció típica:

• Les situacions d’inconsciència (son, somnambulisme, etc.). Les persones humanes, en determinades ocasions, podem actuar de manera inconscient. Es planteja aquí una via de solució sobre què cal fer respecte a aquests casos, que es recull en la fórmula de l'actio libera in causa. Aquesta planteja un procés de retroacció: haurem de

Descartes: qualitats, Déu i la veritat

Perquè nosaltres, encara que captem les qualitats dels objectes, no sabem si realment aquestes qualitats són les autèntiques o si simplement són aproximacions nostres, possiblement diferents de com són en realitat per la seva naturalesa. Descartes distingeix entre dos tipus de qualitats: les primàries i les secundàries. Les primàries són les que capturem a través de la raó i les secundàries, a través dels sentits; per tant, les qualitats primàries són clares i distintes, mentre que les secundàries ens poden portar a l'error.

Encara que fóssim éssers perfectes i autosuficients, se'ns planteja el dubte de qui ens va crear. El cos, evidentment, neix, i això ho explica la biologia; el que...