Existencialisme i Fenomenologia: De Kierkegaard a Husserl

L'existencialisme i la fenomenologia

Sören Kierkegaard: Precursor de l'existencialisme

Sören Kierkegaard (1813-1855) constitueix, en molts aspectes, un precursor de l'existencialisme. Contra Hegel, realitza una afirmació radical de l'individu. És cert que això ja ho han fet de maneres diverses autors com Mill o Marx, però la diferència és que Kierkegaard fa aquesta afirmació des de la interioritat angoixada de la persona i no des del seu ésser històric o social.

La consciència de viure permanentment sobre el «tall de la navalla» genera angoixa, enfront de la qual els humans han reaccionat al llarg de la història de tres maneres diferents mitjançant els estadis:

• Estadi estètic: L'home es lliura a la interioritat i al gaudi dels sentits.
• Estadi ètic: Es produeix una trobada interior amb la responsabilitat, malgrat el risc de caure en la pura legalitat de les normes.
• Estadi religiós: La fe supera l'experiència ètica.

La desesperació genera una consciència de la finalitat, i aquesta produeix finalment una obertura a Déu.

Miguel de Unamuno i l'existencialisme

Com Kierkegaard, a qui Unamuno anomenava «germà del sentiment tràgic de la vida», l'escriptor espanyol és considerat un precursor de l'existencialisme. Així trobem en la seva obra:

• L'horror davant la mort.
• La tensió permanent entre la raó i la necessitat de la creença.
• El conflicte entre l'intel·lecte i el sentiment com a clau de la interpretació de la vida.

Edmund Husserl i la fenomenologia

Edmund Husserl dedica la seva obra a la defensa del valor de l'ésser humà i allò que el constitueix com a tal: la consciència. Volia defensar la raó davant l'escepticisme i refundar la filosofia recordant que hi ha una veritat per damunt de qualsevol altra: l'existència de l'experiència conscient.

Husserl insisteix en el paper actiu de la consciència, en la seva disposició a enfocar activament alguna cosa diferent d'ella. Aquesta característica és anomenada intencionalitat i explica el fet que l'experiència d'un mateix objecte sigui diferent quan es descriu, es valora o es desitja.

Cal dirigir-se sense exclusions als continguts de la consciència, però no es pot deixar de banda el substrat vital concret del qual s'alimenta. Alguns han vist en aquest plantejament la inspiració del que serà una presa de consciència radical davant la crisi que viu Occident durant el segle XX: l'existencialisme.