L'utilitarisme de Mill: felicitat i virtut

L'utilitarisme de John Stuart Mill: felicitat i virtut

Resulta palmari que les persones sí que desitgen coses que, en el llenguatge quotidià, associem al benestar.

1. La felicitat com a fi últim

L'autor argumenta que la felicitat és l'únic fi últim. Sobre aquest tema podem trobar tres idees subordinades:

• En primer lloc, l'autor s'objecta a si mateix, ja que per a molts la felicitat no és l'únic fi. Molts desitgen la virtut per si mateixa, sense ser un mitjà cap a la felicitat.
• En segon lloc, el filòsof defensa que tal objecció no nega l'utilitarisme. Respon que està d'acord que la virtut sí que és desitjada com a fi únic.
• Finalment, Mill argumenta que la virtut és desitjada per si mateixa, no com un mitjà, però sí com a part de la felicitat.

2. Conceptes fonamentals

Virtut

Acció o comportament que està per sobre de la norma moral obligatòria.

Felicitat

Segons Mill, és el plaer i l'absència de dolor, el qual pot ser de caràcter superior o sensitiu.

3. La perfecció ideal de la moral utilitarista

L'afirmació «Amar al proïsme com a tu mateix» constitueix la perfecció ideal de la moral utilitarista.

Mill estava convençut que la felicitat és un bé, l'únic bé, per als éssers humans. Entenia per felicitat el plaer i l'absència de dolor. Creia que només la felicitat podia fer del món un lloc millor. Mill defensava que la felicitat és desitjable en si mateixa, com un fi.

La felicitat és l'única cosa desitjable com un fi, sent totes les altres coses desitjables tan sols com a mitjans per a aquesta. Totes les persones desitgen la seva pròpia i personal felicitat; i la desitgen en si mateixa, no com un mitjà per aconseguir una altra cosa.

Segons Mill, l'autoanàlisi mostra que quan desitgem alguna cosa per si mateixa, la desitgem perquè la considerem plaent, o perquè pensem que no tenir-la seria dolorós. Com hem vist, l'utilitarisme de Mill és una teoria reformista. El punt de partida de Mill és la realitat del sofriment en el món i el reconeixement d'aquest fet com a primera evidència de la reflexió ètica. L'ètica s'impregna, llavors, de l'aspiració i l'obligació d'alleujar el sofriment i promoure la felicitat. Per a Mill, la felicitat és l'únic que podia fer del món un lloc millor. L'ésser humà està destinat a buscar la felicitat i el plaer.