Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Pregunta III: L'educació i l'enfocament de les capacitats

L’afirmació sosté que, en l’àmbit educatiu, és legítim limitar la llibertat d’elecció dels infants exigint no només que tinguin capacitats, sinó que les desenvolupin efectivament; és a dir, que arribin a certs “funcionaments”. Això implica que no n’hi ha prou amb oferir oportunit oportunitats educatives, sinó que cal garantir que els infants realment les aprofitin, fins i tot mitjançant l’obligatorietat. Aquesta idea s’inscriu en la filosofia de Martha C. Nussbaum i el seu enfocament de les capacitats.

Segons Nussbaum, la justícia social no s’ha de mesurar només en termes de recursos o llibertats formals, sinó en funció de les capacitats reals per desenvolupar...

L'Argument de l'Escepticisme Cartesià i el Principi de Tancament

Diversos filòsofs contemporanis consideren que l'argument de l'escepticisme cartesià es basa en l'ús d'hipòtesis escèptiques combinades amb el Principi de Tancament. Aquí, pensem en una hipòtesi escèptica associada a una proposició 'p' i un subjecte 's'. Aquesta hipòtesi té la característica que, si fos veritable, implicaria dues conseqüències: primer, que S no coneixeria p; i segon, que S tampoc seria capaç de distingir aquesta situació d'una en la qual sí que coneix p. Un exemple clàssic és el geni maligne de Descartes, que té el poder d'enganyar qualsevol subjecte en gairebé qualsevol proposició. Per exemple, el geni maligne pot fer que el subjecte experimentés...

Autonomia i Heteronomia de la Voluntat

La distinció fonamental en l'ètica moral es troba entre l'heteronomia i l'autonomia de la voluntat en relació amb la llei moral.

Quan la voluntat busca la llei fora de les seves pròpies màximes, en l'aptitud dels seus objectes, esdevé heterònoma. En aquest cas, la llei no emana de la pròpia voluntat, sinó de l'objecte amb el qual es relaciona. Aquesta dinàmica es basa en els imperatius hipotètics, que estan condicionats per les inclinacions o les representacions de la raó.

L'Imperatiu Categòric: La Llei Universal

D'altra banda, l'imperatiu moral, que és categòric, afirma una llei universal que no depèn de cap objecte en particular. No està condicionat per les inclinacions o les preferències...

Antropologia: Pitagòricoplatonisme i Gnseologia

Vies per salvar la separació del sensible i l’intel·ligible:

• La “via de la mort”: les ànimes virtuoses, en morir el cos, tornen al món de les idees al qual pertanyien.
• La “via del coneixement” o “dialèctica”: l’ànima del filòsof, a partir de les coses del món sensible, recorda allò que havia conegut en el món intel·ligible. El record arrenca de les coses sensibles i s’eleva cap a les idees intel·ligibles.

La relació entre el sensible i l’intel·ligible és plantejada per Plató en termes d’“imitació” o “participació”.

La gradació platònica de l’ésser arriba fins a incloure el no-ser:

• Segons Plató, en certa manera el no-ser és i és pensable: com a

La Crítica de la Metafísica de David Hume

Què és la substància?

Locke definia la substància com a suport de les qualitats que es poden percebre amb els sentits. Gairebé tots els filòsofs d’aquesta època haurien estat d’acord a afirmar que la substància és allò que existeix per si mateix de manera independent. Podríem dir que allò que ens dicta el sentit comú és que les coses al nostre voltant existeixen independentment de nosaltres. No tots els filòsofs estan d’acord amb aquesta visió. La crítica de Hume a aquesta idea central de la metafísica serà més radical.

Existeix el món exterior?

Hume afirma que no tenim cap prova concloent que aquesta suposada substància, de la qual parla Locke, existeixi per si mateixa. Hume...

Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

És Possible una Empresa Ètica?

Posicions sobre l'Ètica Empresarial

• 1. Impossible: L'empresa és inherentment competitiva, lluita pel mercat i, per tant, ha de prioritzar els seus propis interessos econòmics.
• 2. Sí que és possible: És possible competir, fer-se un lloc en el mercat i obtenir reconeixement, a més de fer les coses ben fetes. Quan considerem una empresa ètica, hem de pensar en diferents nivells: pot ser més o menys ètica, més o menys transparent.

Què és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)?

Una de les maneres que tenen les empreses de desenvolupar la seva responsabilitat és a través de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Aquesta inclou tot aquell conjunt de pràctiques...

Glossari de conceptes cartesians

• Hiperbòlics: quelcom que és molt exagerat, que es porta fins a l’extrem.
• Contradicció: quan es fan dues afirmacions que no poden ser totes dues veritat alhora.
• Extensa: que ocupa espai.
• Distinta: que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses.
• Coses corporals: entitats que ocupen espai.
• Menys clarament: d’una forma no tan evident.
• Extensió: la capacitat d’ocupar espai.
• Geni maligne: recurs empleat per Descartes en el dubte metòdic per a la recerca d’un coneixement evident.
• De manera clara: que no admet cap mena de dubte.
• A la meva naturalesa: a allò que fa que jo sigui allò que soc, que jo sigui jo.
• Quimeres: coses que algú pretén que existeixen, però que en realitat no ho fan.
• Ment:

Aristòtil

Naix el 384 aC a Tràcia, fou el principal deixeble de Plató, que segueix la seva filosofia tot i que se'n separa fins al punt que se'ls ha arribat a presentar com a antagonistes. Destaca l'interès d'Aristòtil per les ciències empíriques, s'ocupa de l'educació durant el regnat de Filip i educa a Alexandre el Gran. Crea el Liceu. El seu conjunt d'obres s'anomena Corpus Aristotelicum, que es pot dividir en obres de lògica, naturalesa, filosofia primera i filosofia pràctica.

El coneixement el divideix en: productiu (saber fer un producte o artefacte), saber pràctic (saber actuar adequadament segons les circumstàncies) i saber teòric (la ciència, saber desinteressat que sol buscar el mateix saber). Els sabers teòrics són...

Aristòtil (384-322 aC) afirma que les classes industrials no podran ser mai virtuoses ni gaudir de poder polític. També està d'acord en la divisió de classes: Savis-filòsofs, amb l'objectiu de guiar la societat; Guerrers, amb l'objectiu de protegir la societat; Esclaus, amb l'objectiu de mantenir filòsofs i guerrers.

Separa la força física i mental i crea la seva pròpia escola: el Liceu. També parla de diverses disciplines educatives: Escriptura i lectura, útils per administrar la casa i el govern; Gimnàstica, útil per millorar la força, mantenir la salut i fonamentar el valor; Música, no la considera útil però creu que ha de ser-hi a l'educació; Dibuix, útil per fer més observadors als individus.

Sòcrates (470-399 aC) coneixem...

Nietzsche: Les Dues Tendències de l'Art

Friedrich Nietzsche és el creador d’una interpretació summament interessant sobre el significat de l’art. Segons aquest, hi ha dues grans tendències oposades en l’ésser humà que es corresponen amb formes d’expressió artística del tot diferents:

• L'Esperit Apol·lini

  L'esperit Apol·lini està relacionat amb la llum, la claredat, la racionalitat i el desig d’ordre. L’art apol·lini és l’escultura, que es caracteritza per la seva capacitat per delimitar de manera tímida la silueta de les figures individuals. Està inspirat en el déu Apol·lo, que estava associat a l’equilibri, la mesura, la llum i la creació artística.

• L'Esperit Dionisíac

  L'esperit Dionisíac correspon amb allò