Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

L'Educació a l'Antiguitat Clàssica i la Il·lustració Europea

1. L'Antiguitat Clàssica: Grècia i Roma

1.1. La Paideia Grega: Ideal Formatiu i Filòsofs Clau

La paideia és l'ideal formatiu de l'antiga Grècia. Si ens centrem en l'educació de qualitat que rebien els fills de les capes altes de la societat atenenca, veiem que, en canvi, els fills dels ciutadans humils rebien una educació molt limitada. El que ens sorprèn és que una ciutat petita hagi produït una cultura tan important per a la història. Aquest “miracle grec” és la paideia.

Als 7 anys, l'infant rebia una primera educació. Als 8, ja anava a l'escola. Als 12, l'infant ja adolescent començava a anar a la palestra, on feia gimnàstica amb altres nens (destacant la importància...

Rames de la Filosofia

La filosofia es divideix en diverses branques que aborden diferents aspectes de la realitat i l'experiència humana:

• Metafísica: Es planteja preguntes sobre la realitat, qüestionant què és veritable i què no.
• Gnoseologia: S'interroga sobre l'adquisició de coneixements.
• Axiologia: Estudia la naturalesa dels valors.
• Lògica: Busca determinar la forma correcta de validar un raonament.
• Antropologia filosòfica: Estudia la natura i les característiques de l'ésser humà.
• Ètica: Busca determinar quina conducta ha de seguir un ésser humà per ser lliure i conscient.
• Estètica: Estudia les formes i les emocions.
• Epistemologia: Classifica i ordena el coneixement científic.
• Filosofia política: Tracta sobre l'organització de la

1. L'Estat (polis, politeia)

El tema de la República és, doncs, la justícia en l'individu i en l'Estat. Es tracta d'una utopia política en la qual el govern pertany als filòsofs (és a dir, els governants han de practicar la filosofia). Govern, per tant, monàrquic o aristocràtic, però en el qual l'aristocràcia és una aristocràcia de la virtut i el saber, no pas de la sang. Els governants no es deixaran dur per l'ambició personal i el dret del més fort (com pretenien alguns sofistes), sinó que s'inspiraran en la contemplació de l'ordre immutable de les Idees. El mite de la caverna ho expressa molt bé: els que n'aconsegueixen escapar i arriben a contemplar el sol de la Veritat, la Justícia i el Bé, han de "tornar a la caverna" per...

Primera Evolució del Feminisme: El Dret a la Ciutadania

Montserrat Barba Pan

La primera evolució del feminisme es va centrar en la reivindicació de la ciutadania per a les dones. La seva obra més representativa és "Vindicació dels Drets de la Dona" de Mary Wollstonecraft.

Les seves principals característiques són:

• S'estén des de la Revolució Francesa fins a mitjans del segle XIX.
• El debat se centra en la igualtat de la intel·ligència i la reivindicació de l'educació.
• Fonamenta les seves reivindicacions en el pensament del Segle de les Llums, tot i que molts autors com Rousseau desplaçaven les dones a un segon pla dins de l'estat liberal.
• Les ciutadanes que van presentar el 1789 a l'Assemblea Francesa el seu quadern de "Quadern de Reformes"

Estructura de l'argumentació

Arguments: demostracions que s'aporten per enfortir la postura. Contraarguments: invalidació dels arguments contraris. Conclusió: síntesi o reafirmació de la tesi argumentada. Conclusió resum: recull la tesi i sintetitza els arguments. Conclusió amb efecte: final impactant. Conclusió-propòsit: caràcter suggeridor.

Diferència entre argumentació simple i múltiple

Argumentació simple: només utilitza un argument per defensar la tesi plantejada. Presentació de la tesi, argument, conclusió.

Argumentació múltiple: utilitza més d'un argument:

• Argument múltiple coordinada: elements sumats que justifiquen la tesi.
• Argumentació múltiple subordinada: arguments relacionats entre ells.
• Contraargumentació: es

Friedrich Nietzsche: Pensament i Crítica Vitalista

Friedrich Nietzsche va estudiar la filologia clàssica en lloc de filosofia. Abans de sentir la influència de Wagner i Schopenhauer, va dedicar la joventut a l'estudi de la Grècia clàssica.

Sentia admiració per Homer, Èsquil i Heràclit. Hi veia reflectida una forma de vida esplèndida, alhora tràgica i heroica, que es caracteritzava pel vigor i la intensitat.

Allò Apol·lini i Allò Dionisíac

Inspirat en les tragèdies del culte del déu Dionís i el déu Apol·lo, Nietzsche identifica dos principis contraposats que permeten entendre la singularitat de la cultura grega:

• Allò Dionisíac: Associat al déu Dionís, vinculat a l'excés, la passió, la fusió i l'irracional. Està associat

Empirisme: Resposta Crítica al Racionalisme

L'empirisme sosté que tot coneixement deriva de l'experiència sensible. Aquesta corrent filosòfica es caracteritza per:

1. Coneixement a partir de l'experiència sensible.
2. Negació de les idees innates.
3. Coneixement limitat a les idees sobre la realitat, no de la realitat en si mateixa.
4. Els sentits com a únic criteri de veritat.
5. La física com a model de coneixement.

John Locke

Locke va desenvolupar una teoria de les idees, distingint entre:

• Idees simples: obtingudes per sensació.
• Idees compostes: formades per reflexió a partir de les idees simples.

També va classificar les qualitats en:

• Primàries: objectives i inherents als objectes.
• Secundàries: subjectives i dependents de la percepció.

Locke defensava...

La Identitat Segons Virginia Woolf

Podem parlar del tema de la identitat (les identitats) basant-nos en l'obra de Virginia Woolf. La identitat pertany a un tipus de filosofia que és la metafísica. Els metafísics afirmen que la identitat existeix i que, per tant, quan una persona diu “sóc una dona” o “sóc un home”, sap molt bé el que això significa.

Les Tres Idees Clau de Virginia Woolf sobre la Identitat

Centrant-nos en Virginia Woolf, parteix de tres idees que apareixen en Les Ones (The Waves) entorn d'aquest tema:

1. No hi ha identitat substancial (metafísica)

No hi ha identitat substancial: ni d’home, ni de dona, ni d’ésser humà. Plató diria que l’ésser humà és aquell que té ànima, Aristòtil diria que és aquell...

Introducció

La vida de Locke va transcórrer en un segle de conflictes armats. Locke està considerat el primer representant de l’empirisme anglès, un moviment filosòfic modern que situa l’experiència en l’origen del coneixement.

Per a situar-nos en el context hem de saber que Luter amb la seva obra crea una ruptura que dividirà el cristianisme a Anglaterra. Per altra banda el rei d’Anglaterra Enric VIII per poder divorciar-se escindeix l’església d’Anglaterra amb la de Roma (ja que aquesta no ho permetia) i per tant a partir d’aquell moment el cap de l’església i l’estat eren el mateix.

A partir d’aquí es crea un conflicte de legitimitat per saber qui té raó.

La decepció de Locke

En “la carta al lector” amb que...