Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Els fonaments de l'etnografia i l'antropologia

Bronisław Malinowski (autor del Treball de Camp Modern) i Franz Boas van instaurar el treball de camp (conegut com a etnografia) com a condició bàsica de reflexió antropològica.

L'alteritat com a mètode de coneixement

Davant els diferents subjectes d’estudi, l’antropologia va establir l’alteritat com a relació social i mètode de coneixement. Aquest mètode consisteix a aconseguir una distància determinada per:

• No fer judicis de valor (evitant l’etnocentrisme).
• Dur a terme un treball per comparació i generalització.

D’aquesta manera, s’assegura un cert grau d’objectivitat. El mètode etnogràfic, per tant, resulta el mètode de recerca de l’antropologia.

Definició i evolució

Història del Pensament Lingüístic: Orígens i Evolució

Les Primeres Reflexions: Grècia Clàssica

Les primeres reflexions gregues clàssiques plantejaven la polèmica sobre si l'origen de les lleis estava en un legislador suprem o si eren el resultat d'un pacte entre ciutadans.

• Naturalistes: Si la resposta era legislador, les lleis eren immutables, perquè provenien de la divinitat que coneixia la naturalesa humana. Les lleis no es podien canviar.
• Convencionalistes: Si les lleis eren resultat d'un pacte, aquest el podien refer en qualsevol moment, cosa que deixava la porta oberta al canvi.

L'Arbitrarietat del Signe i la Gramàtica Occidental

Plató investigà sobre la forma i el significat de les paraules. Aristòtil introduí la idea que el...

Institucionalització: Regulació del Comportament Social

El nostre comportament està regulat. El conjunt de pautes que regulen el comportament en un àmbit determinat són les institucions (família, educació, institucions polítiques, etc.).

Tenint en compte el caràcter prematur de l'ésser humà i el subdesenvolupament de l'instint, l'home té una dependència inherent a les institucions. Aquestes són la suplència de la manca d'instint i ens indiquen com viure. Les institucions van molt lligades a les tipificacions (rols) i les rutines.

Les institucions poden canviar, però no desaparèixer; una societat no pot viure sense elles.

Característiques de les Institucions:

1. Exterioritat: Són exteriors perquè existeixen independentment de l'individu.

El Vaixell de Teseu: Identitat i Canvi

El paradox del Vaixell de Teseu planteja una pregunta fonamental: un objecte segueix sent el mateix si totes les seves parts han estat reemplaçades?

Això involucra diversos principis:

• Principi del canvi gradual: Els objectes ordinaris sobreviuen a una substitució gradual de les seves parts.
• Principi de les parts: Un objecte va on van les seves parts (la seva identitat està lligada a les seves parts constituents).
• Principi de transitivitat de la identitat: Si x = y, i y = z, aleshores x = z.

Possibles Solucions al Paradox

1. Negar el principi de les parts: El vaixell segueix sent el mateix (Vaixell A, amb les fustes renovades) respectant el principi del canvi gradual. L'essència o la forma persisteix més enllà

1. Origen de les idees i pensaments

Hume planteja com adquirim conceptes i construïm pensaments. Classifica els continguts de la ment (percepcions) en:

• Impressions: Percepcions fortes i vives, com sensacions externes (ex: color vermell) o emocions internes (ex: por).
• Idees: Percepcions febles, còpies de les impressions (ex: record del color vermell).

Les percepcions poden ser simples (representen una qualitat sensorial) o complexes (combinació d'idees simples, ex: idea d'una poma).

Hume introdueix el principi de la còpia: les idees complexes es descomponen en idees simples, còpies d'impressions. Les idees sense impressions base són buides (ex: Déu, ànima, jo).

2. Interacció de les idees

La ment connecta idees de forma natural. Les percepcions...

Plató (427-347 AC)

Context:

El segle V és conegut com el 'segle d'or' d'Atenes. El context històric de Plató està marcat per la derrota dels atenencs a mans dels espartans a les guerres de Peloponès i la imposició del govern dels 'trenta tirans'. El 399 AC el poble d'Atenes condemna Sòcrates, l'admirat mestre de Plató, a mort. Plató atribueix la decadència de la seva pòlis al relativisme i escepticisme de la filosofia sofista i cercarà el món de les idees per construir la seva 'kapolis'. Plató era un filòsof dualista.

Teoria de les idees:

'Allò que no està sotmès al canvi', 'és real allò que dura sempre, sa definició, els conceptes'. El temps per Plató és una condició, ses idees no són productes d'elements. Existeix un...

La Necessitat d'un Criteri Metodològic

Per molt que la conceptualització ontològica de les ciències socials pugui sofisticar-se i fer-se complexa, per exemple en considerar-la dialècticament, la veritat és que només proporcionarà un coneixement més o menys superficial de l'objecte d'estudi. Per aquest motiu, per conèixer una realitat social a fons, en un moment determinat de la investigació, cal tenir la gosadia d'optar per un criteri metodològic i, d'aquesta manera, fer una mirada profunda del nostre objecte d'estudi. Aquesta mirada és el mètode, també anomenat enfocament (o enfocament metodològic) o perspectiva.

Metodologia: Perspectives Macro i Micro

La metodologia es pot entendre des d'una manera àmplia, o macro, segons la...

Qüestionari de Filosofia Grega Antiga

1. La pregunta per l'origen, el substrat i la causa de tot el que hi ha és la pregunta per:

   c) l'"arkhè"

2. El període de la història del pensament grec que va des de Tales fins als pluralistes postparmenidians s'anomena:

   c) totes dues

3. Els filòsofs presocràtics eren tots ells:

   c) totes dues

4. Les temàtiques preferents dels presocràtics eren:

   a) els fenòmens atmosfèrics i astronòmics

5. Per a Anaximandre, l'"arkhè" era:

   b) l'"àpeiron"

6. Defensaren un dualisme ontològic, cosmològic i antropològic:

   b) els pitagòrics

7. Distingí el camí de l'error del camí de la veritat:

   c) Parmènides

8. Defensà que el foc és l'"arkhè":

   a) Heràclit

9. Per a Anaxàgores, la realitat està formada per:

   c) llavors

10. Defensà l'atomisme:

    b) Demòcrit

11. Protàgores

Isaiah Berlin i la Distinció de les Dues Llibertats

Aquest concepte fonamental el va plantejar Isaiah Berlin. El seu interès central fou la història de les idees i el seu impacte sobre la política i la societat contemporànies. Berlin defensava el liberalisme i va renunciar a tota mena de dogmatismes.

Llibertat Negativa: L'Àmbit Sense Obstacles

La llibertat negativa és l’àmbit en el qual un ésser humà pot actuar sense ser obstaculitzat per altres.

Característiques Clau de la Llibertat Negativa

• Respon a la pregunta: “Pots fer allò que vols?” o “En quin àmbit mano jo?”
• Té límits en la vida en societat, ja que la llibertat d’uns depèn de la contenció dels altres.
• Es considera que una persona és lliure si se li respecten els

Danys en el dret de família:

Article 1902 del CCE diu que el que per acció o omissió causi dany a un altre, amb la intervenció culpa o negligència, estarà obligat a reparar el dany causat. Si per fer o deixar de fer quelcom es causi dany a un altre, s’haurà de reparar. Qualsevol gènere de culpa o negligència. Les obligacions no només neixen dels contractes sinó també d’actes il·lícits o omissions.

Quan neixen les obligacions:

1. Dels contractes, formalitzats - Responsabilitat contractual
2. Actes o omissions il·lícites en què intervingui culpa o negligència - Responsabilitat extracontractual o civil.

Responsabilitat extracontractual aplicada al dret de família, com sense relació jurídica preexistent entre l’autor i la víctima...