Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Implicacions filosòfiques: Impossibilitat de separar el subjecte i l’objecte

En relació a la física quàntica s’arriba a la conclusió de que hi ha incertesa en les velocitats, temps i lloc dels components últims de la matèria. Hi ha incertesa perquè l’observador no pot conèixer una realitat com a tal ja que el simple fet de intentar conèixer-la ja la modifica.

Indeterminisme i imprevisibilitat

En la cosmovisió moderna es suposava que tot era possible perquè es consideraven vàlides les lleis newtonianes. Però en el model actual no hi ha certeses, només probabilitats. En aquesta cosmovisió s’arriba a acceptar el “caos”, fins al punt que segons alguns científics haurien d’acceptar-lo. El món és molt imprevisible, tant...

Moralitat homèrica

El que és bo/virtut (areté)/home bo presta serveis a la comunitat.

Hýbris = desmesura/déus volen destruir.

Filosofia grega

Intelectualisme socràtic

Sòcrates planteja les lleis fonamentals de l'ètica i proposa mètodes per resoldre-les.

Sofistes

Protàgores: l'home mesura de tot/relativisme cultural i moral/convencions = acord membres comunitat/no principis morals universals.

Sòcrates

Valors universals i objectius com bé i justícia/daimon (veu interior)/mètode maièutic = amb diàleg i reflexió es troba la veritat. Intelectualisme moral: qui coneix el bé farà el bé, qui no coneix el bé farà el mal (mal = ignorància).

Qui és virtuós? Qui fa el bé amb consciència.

Felicitat: Eudaimonia

"εú" bo i "δαίμων" o...

1. Max Weber

La sociologia interpretativa és hereva dels treballs de Max Weber. A L'Ètica protestant i l'esperit del capitalisme, estableix que l'economia de mercat (revolució industrial) s'implanta primer als països on havia triomfat la reforma protestant (Suïssa, part d'Alemanya, part d'Anglaterra, part d'Holanda...). Weber conclou que el coneixement esdevé l'element determinant de les relacions socials, en contra de la idea de Marx. Trencar el vincle entre la divinitat i el creient és el germen de la revolució industrial. La versió catòlica del cristianisme impulsa l'inconformisme. Calví capgira aquest plantejament i diu que el pas dels homes a la terra és un trànsit cap a la vida eterna. A partir d'aquesta idea, deixa d'estar...

Comparació entre Plató i John Locke

Plató

Estil

Obra extensa, escrita en forma de diàleg. Sovint recorre al mite i la metàfora.

Realitat

Existeixen dos mons: el món intel·ligible (el veritable) i el món sensible, que és una còpia del primer.

Idea

Les idees són realitats extramentals, immaterials, eternes i invariables, que són el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del món intel·ligible i són dins de l'ànima de l'home, per tant, són, d'alguna manera, innates.

Coneixement

La raó és la que ens condueix al món veritable. Hi ha quatre classes de coneixement (els dos primers constitueixen l'episteme o ciència, i els dos darrers la doxa o opinió):

• Noesi: intuïció de les idees.
• Dianoia: raonament a partir d'idees.
• Pistis:

Ideologia

Som capaços d'analitzar totes les polítiques públiques d'un partit o govern? Les ideologies tenen molt poc de component històric/transformació i tenen molt de construcció artificial per canalitzar les preferències de la gent i els individus. Les polítiques públiques són una invenció dels polítics per canalitzar els interessos dels ciutadans. Són una creació artificial d'ideologies, que són maneres d'agrupar opinions per tal que els ciutadans tinguin més fàcil escollir.

Ignorància Racional

Un dels pensaments finals de Downs va cap a aquesta idea: que no es sàpiga de política no és una anomalia o qüestió estranya dins del sistema. Degut a que no hi ha informació perfecta i és caòtica, això provoca que la gent...

Breu resum entrevista Rubén Duarte

Dades, Hipòtesi i Mètode de Contrast

Més enllà del fet en si, el que ens interessa és ressaltar per què podem dir que la ciència política és una ciència en si mateixa. Valorem aquest afany de buscar dades, el màxim de dades objectives possibles, seguint aquesta estructura per aconseguir un resultat també objectiu. Això ens porta a parlar que la política no ha estat considerada com a ciència fins fa poc. Això era perquè no hi havia una forma d'estudi tan metòdica com tenim avui. Plató, per exemple, fa un gran estudi de la República i anomena el seu "rei filòsof", que és el seu ideal de com s'hauria de governar. Ara, es busca més seguir un model de corroborar teories, i confirmar-les amb...

La voluntat de poder:

No significa ambició de manar, dominar, ni brutalitat ni imposició

És la forma de ser el superhome

És la voluntat de ser més, de créixer, de superar-se sempre a un mateix

És dir 'sí' a la vida i al món és força passió, ser el amo del propi destí. Una mena d'energia creadora

S'expressa amb la creació artística, en la lluita, l'esforç, l'activitat intel·lectual

'On no hi ha voluntat de poder hi ha decadència'

L'etern retorn:

Cal considerar-lo com un valor hipotètic

És la repetició dels mateixos esdeveniments, no és un retorn selectiu

Concepció diferent de la temporalitat, el temps no és lineal

La nostra manera de veure el temps (judeocristiana), està basada en 3 moments

Passat present futur el món de les idees...

Teoria General del Delicte: Concepte i Tipicitat

El Concepte de Delicte

Des d'un punt de vista jurídic, el delicte és tota conducta que el legislador sanciona amb una pena. Això és una conseqüència directa del principi de legalitat, contingut als articles 1 i 2 del Codi Penal i 25.1 de la Constitució, que impedeix considerar com a delicte qualsevol conducta que no hagi estat determinada prèviament per una llei penal.

La Tipicitat en el Dret Penal

Tipicitat i Tipus Penal

La tipicitat és l'adequació del fet comès a la descripció que d'aquest fet es fa a la llei penal. Per imperatiu del principi de legalitat, tan sols els fets tipificats a la llei penal com a delictes poden ser considerats com a tals. Cap fet, per antijurídic que sigui,...

El Coneixement: Una Explicació de la Realitat

El coneixement és una explicació de la realitat que ens permet entendre millor les coses i poder preveure algunes conseqüències. Hi ha 3 graus:

• Opinió: No segura, valoració pròpia de la realitat.
• Creença:
  • Ús Dubitatiu: Dubte però tenim raons.
  • Ús Assertiu: Segurs sense proves.
• Coneixement: Creença, n'estem segurs i ho podem justificar (objectiva).

Facultats Cognitives

Les facultats cognitives permeten conèixer la realitat que ens envolta:

• Percepció: Organitza i interpreta les dades que es recullen dels sentits i ens proporciona una imatge coherent de l'objecte.
• Memòria: Retenir i recordar les imatges.
• Imaginació: Capacitat de reproduir imatges, modificar-les i crear-ne.
• Intel·ligència: Capacitat