Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Antecedents del Constitucionalisme

Grècia del segle V-IV a.C.

Soló (594 a.C.) introdueix el concepte d'eunomia, que significa bon govern o bones normes. L'objectiu principal era evitar la tirania. En aquesta època, la recerca de l'organització política se centrava en com evitar el tirà. El tirà era:

• Qui governa sense complir les lleis.
• Qui divideix la comunitat política.

El bon governant, en canvi, és aquell que compleix la llei.

Clístenes incorpora el concepte d'isonomia, que representa la igualtat davant la llei. Aquesta igualtat no és social, sinó un equilibri social assolit per la llei.

Pericles afegeix el concepte de democràcia, on l'origen del poder resideix en el poble. Es tractava d'una democràcia directa, sense representants,...

La Ciència i els seus Mètodes

La ciència és una activitat intel·lectual que permet, de manera ordenada i sistemàtica (mètode), validar les lleis que governen la realitat objectiva.

Mètode Inductiu

• Experimentem sobre la realitat concreta.
• Sobre l'experiment i l'examen de molts casos proposem hipòtesis.
• Confirmem la hipòtesi com a llei general.
• Del particular al general.
• De veritats particulars conegudes a una veritat general desconeguda.
• Propi de ciències experimentals.
• Abans d'investigar sabem el que busquem, però no el que trobarem.
• Investigació no dirigida totalment per qui la finança.

Mètode Deductiu

• Observem la realitat.
• Abstraiem.
• Proposem hipòtesis.
• Examinem si es compleixen aquestes lleis en casos particulars.
• Verifiquem la hipòtesi

La paraula ètica prové del llatí ethĭcus, i la paraula moral procedeix del genitiu llatí moris, que significa “costum”, i de ací moralis, lo relatiu a les costums. En l’àmbit acadèmic, ètica i moral tenen unes xicotetes diferències.

L’ètica, al igual que la moral, és un tipus de saber normatiu que pretén orientar les accions dels éssers humans. L’ètica és la part de la filosofia que reflexiona sobre la moral.

En quant a la forma d’orientar, l’ètica orienta de manera indirecta, és a dir, sobre les distintes morals i sobre els diferents modes de justificar racionalment la vida moral. La moral orienta de forma directa: proposa accions concretes en casos concrets.

En quant al tipus de judici, un judici moral és una...

Enfocament Subjectiu: Lleis inventades per explicar la realitat i que pertanyen al pensament idealista (Religioses...).

L'alienació en la filosofia de Marx

Definició d'alienació

"Alienació" és una paraula que s'associa a Marx perquè va centrar la seva filosofia social en la denúncia del caràcter alienat de les relacions humanes sota el capitalisme.

Marx utilitza aquesta paraula per referir-se al fet que l'obrer se sent "cosificat" –convertit en cosa– i aliè al treball que realitza. L'obrer, per sobreviure, ha d'obtenir mitjans de subsistència i només ho pot fer alienant-se, és a dir, posant al mercat la seva força de treball i venent-la com una mercaderia més.

L'alienació no és només una anàlisi de la humiliació econòmica de l'home que ha de viure miserablement. Hi ha un altre element important: l'home dissortat viu, alhora, fascinat simbòlicament...

Coneixem directament les coses?

No, no coneixem directament les coses, sinó que les coneixem a través de les dades que ens proporcionen els nostres sentits. Sense aquestes dades, difícilment podríem conèixer el món, encara que, com acabem de veure, no ens mostren la realitat de les coses sinó l'aparença.

Aquestes dades dels sentits, transmeses al cervell, són convertides en sensacions. El conjunt de sensacions canviants que rebem a cada moment són analitzades, interpretades i prenen significació a partir de la intervenció dels diversos processos cognitius. Aquest mosaic de sensacions s'ordena formant en la ment la nostra imatge del món. Per això dèiem que anomenem realitat al que no és plenament la realitat, sinó la presentació...

JOHN LOCKE:

Teoria del coneixement: Objectius: Estudia els límits del coneixement humà, renunciant a objectes com l'essència de la pròpia ment o com és que una cosa física produeix en nosaltres una cosa intel·lectual.

Critica a les idees innates: 1^r argument: Si podem explicar les suposades idees innates pels racionalistes d'una manera més fàcil del que ho van fer ells, demostrarem que estaven equivocats.

2ⁿ Els que defensen la teoria innatista, l'argumenten en el fet que tingui ell les idees innates, són objectes d'un assentiment universal 3^r. Si tinguéssim idees innates n'hauríem de ser sempre conscients.

Idea: Són continguts mentals que hi ha a la ment.

Idees simples: S'obtenen directament de l'experiència, ja sigui per sensacions...

ÈTICA (ànima, bé)

L'ètica de Plató es basa en l'afirmació que la part racional de l'ésser humà ha de controlar els instints, emocions i desitjos que resideixen en les seves altres dues ànimes (la irascible i la concupiscible). Això implica un intel·lectualisme moral com el qual defensava Sòcrates: per fer el “just” cal conèixer la definició de “Justícia”. D'altra banda, es concep el comportament ètic d'una manera finalista: l'ésser humà té per model una idea perfecta, i la conducta ètica consisteix precisament a desenvolupar la pròpia essència, a acostar-se a aquest model perfecte i en última instància a conèixer i imitar la idea de Bé.

Ètica platònica

Finalment, l'ètica platònica és marcadament ascètica...

El Pensament de Nietzsche: Crítica a la Filosofia Occidental

El pensament de Nietzsche revela principalment la sospita que sota la noció de consciència s'hi amaga el ressentiment cap a la vida. A partir d'aquí, gran part de la seva filosofia s'articula com una crítica als fonaments de la filosofia occidental. Segons ell, la cultura occidental és pura decadència i dogmatisme. Considera que això comença amb Sòcrates, a qui veu com el culpable. A més, diu que Plató és qui va establir les bases del que la filosofia socràtica representa. Aquesta base socràtica es va veure enfortida amb l'aparició del cristianisme, que consisteix en la propagació dels ideals de vida i els valors de la filosofia de Sòcrates i Plató. A partir del...

Introducció

John Stuart Mill defensa la llibertat individual, és a dir, el dret de decidir què és el millor per a un mateix. Segons Mill, l'individu és lliure de fer allò que li sembli millor per al seu benefici. No obstant això, com que vivim en societat, hem de seguir uns deures. Si no es compleixen, l'Estat té el dret d'intervenir amb multes, presó, sancions, etc. Mill argumenta que la llibertat individual només podrà ser limitada quan perjudiqui a una altra persona: Principi de dany.

Mill defensa que no és legítim que la societat vulgui imposar a una persona què ha de fer en aquells actes que només l'afecten a ell. A partir del principi de dany, Mill combina dos tipus de llibertat:

• Llibertat positiva: consisteix en l'autonomia