John Locke: Teoria del coneixement

JOHN LOCKE:

Teoria del coneixement: Objectius: Estudia els límits del coneixement humà, renunciant a objectes com l'essència de la pròpia ment o com és que una cosa física produeix en nosaltres una cosa intel·lectual.

Critica a les idees innates: 1^r argument: Si podem explicar les suposades idees innates pels racionalistes d'una manera més fàcil del que ho van fer ells, demostrarem que estaven equivocats.

2ⁿ Els que defensen la teoria innatista, l'argumenten en el fet que tingui ell les idees innates, són objectes d'un assentiment universal 3^r. Si tinguéssim idees innates n'hauríem de ser sempre conscients.

Idea: Són continguts mentals que hi ha a la ment.

Idees simples: S'obtenen directament de l'experiència, ja sigui per sensacions o per reflexions.

• De sensació: Són les que obtenim a partir dels sentits. Sensacions comunes (són les que poden ser obtingudes per més d'un sentit) Sensacions específiques (pròpies de cada sentit)
• De reflexió: Són aquelles que obtenim a partir de la reflexió sobre les nostres operacions mentals.
• Mixtes: Poden ser obtingudes tant per sensació com per reflexió.

Idees complexes: Són elaborades a partir de les simples

• De substància: Són les idees dels éssers físics
• De mode: Qualitat d'una substància.
• De relació: Comparacions entre idees i establir una comparació entre elles. Tot el coneixement són idees de relació.

Qualitats sensibles: Modificacions que hi ha en els cossos que produeixen en nosaltres idees que existeixen en els cossos.

• Primàries: Són qualitats que tenim sempre i no perdem mai. Ex. Fusta - cendra
• Secundàries: Són en si mateixes qualitats primàries però que nosaltres no les captem com a primàries. Ex. Cop a la taula – cop i so
• Potències: Són les qualitats secundàries però produïdes d'un objecte a un altre. Ex. Pas de sòlid a líquid.

Tipus de coneixement:

Intuïtiu: Coneixement en què la ment no s'ha d'esforçar en demostrar res, ja que percep la veritat de forma immediata. Ex. Veritats de tipus matemàtic o lògic més intuitiu.

Demostratiu: Coneixement que fa que la ment trobi la conveniència o inconveniència entre les idees però no de forma immediata, sinó per mitjà del raonament i de l’ús d’idees intermediàries (proves) que no sempre són evidents, s’han de demostrar. Mitjançant aquest coneixement podem provar l’existència de les matemàtiques i de Déu.

Sensible: Coneixement que ens demostra que el món existeix, perquè les coses del món són la causa de les nostres idees.

• Coneixement de sensació (qualsevol sensació que tinguin s'entén idea de sensació comuna o específica.
• Coneixement de substància (idea d'una substància alternada puc afirmar que té les característiques que he pensat)

Estat de natura: situació natural de l’ésser humà, en la qual es trobarien els homes abans del sorgiment de les societats polítiques.

Llei natural: llei de Déu i de la raó que és també una llei moral per l’home. Contempla que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o les possessions d’un altre.

Estat de guerra: esdevé quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra un altre.