Enfocaments econòmics: de l'idealisme al materialisme

Enfocament Objectiu: Lleis descobertes que regeixen el funcionament de la realitat i que pertanyen al pensament racionalista i materialista (Científic).

 Deductiu: Opera des del general cap al particular. Observació. Propi de les Ciències Socials.

 Inductiu: Opera des del particular cap al general. Experimentació. Ciències Naturals.

 Analògic: Comparació. Propi de l'antropologia, arqueologia...

Fases del mètode deductiu

1. Observació (Delimitació de l'objecte d'estudi).

2. Abstracció (Construcció d'hipòtesis).

3. Concreció progressiva (Incorporació de dades per completar l'estudi).

4. Verificació (Contrastar, validar o invalidar la hipòtesis).

 Els clàssics: Anunciaven les lleis més generals del funcionament del capitalisme. Entre d'altres la llei del valor treball. Van posar èmfasi explicatiu a la producció i distribució de la riquesa i els avantatges del lliure canvi i la divisió del treball (Adam Smith, David Ricardo, i Malthus).

 Escola Marxista: Considerada la primera revolució científica a l'economia política. Introdueixen una nova visió de la teoria del valor treball, com s'obté l'excedent productiu i introdueixen el concepte de plusvàlua. Focalitza també part del seu anàlisis en la distribució de la riquesa (Marx, Engels).

 Escola Neoclàssica: Elabora models del comportament teòric de productors, consumidors, compradors i venedors, basats en la maximització racional individual de utilitats (microeconomia). El paradigma essencial és la lliure competència i la neutralitat de l'Estat, és a dir la no intervenció (Pareto).

 A partir de la crisi del 29... es va fer patent la inoperativitat de la doctrina neoclàssica. Apareix la nova ciència econòmica de la ma de Keynes (macroeconomia). El seu àmbit de coneixement és l'economia en el seu conjunt. Serà la base de l'economia del benestar, de la política econòmica i de la intervenció de l'Estat en l'economia.

Apareix a la societat francesa. El seu mètode es basa en la noció d'estructura. S'entén per estructura el conjunt de:

 Una Totalitat: que engloba una parcel·la completa de la realitat i que és més que la suma de les parts.

 Uns elements que constitueixen la totalitat i que només tenen valor en tant en quant es considera la seva posició i relació amb aquesta totalitat.

 La posició d'aquests elements en el tot. Si els elements no ocupen la posició que els correspon, l'estructura no existiria.

 La relació de tots els elements entre si. Poden ser d'oposició o de complementarietat.

 Un canvi o evolució a les estructures. Conforme es reprodueix aquesta estructura els elements, la posició i la relació es transforma.

Sorgeix a finals del S.XIX i principis del S.XX i es desenvolupa com a reacció al pensament neoclàssic. Els autors entenen que no existeix lliure competència i que s'han produït canvis profunds al capitalisme que obliguen a utilitzar un nou enfocament per explicar-lo. Veblen fou el creador d'aquesta escola.

La institució com a ús social representa una acció individual que és automàtica, irracional i extraindividual. Els costums són inexplicables però afecten diàriament al conjunt dels individus. La institució com a organisme representa un conjunt més "personalitzat", jurídicament o per tipus d'activitats. (Institucions del govern, financeres...).

Veblen, divideix les classes socials en:

 Els que poden: Propietaris.

 Els que Saben: Científics, Tècnics...

 Els que fan: Obrers.

Marx utilitza el materialisme històric com a ciència social els paradigmes del qual són la divisió de les societats en classes antagòniques, el conflicte de classes com al motor de la història, i la consideració del treball com única font de valor i de riquesa.