Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

La Idea de Substància Segons Locke

Les idees de qualitats es presenten a la nostra ment formant grups en els quals solen aparèixer qualitats primàries i secundàries associades a la mateixa experiència, amb petites variacions, segons els moments, llocs i circumstàncies en què tals experiències es produeixin. Com no podem concebre la manera en què aquestes idees puguin subsistir per si mateixes, suposem l'existència d'alguna cosa, d'un substrat que els serveixi de suport, al qual anomenem "substància".

Això no vol dir que Locke consideri que la idea general de substància és un simple producte de la imaginació i no tingui existència real. La idea general de substància és el resultat d'una inferència, realitzada a partir de l'existència...

Filosofia Moderna

La filosofia moderna, que s'emmarca dins del període de l'Edat Moderna, es caracteritza per una sèrie de novetats en tots els camps. En el terreny filosòfic, se centra al voltant de tres factors principals:

• El coneixement de l'univers.
• L'arquitectura i el funcionament de la raó.
• L'aplicació antropològica, ètica i política de l'Humanisme.

Humanisme

Durant l'Edat Moderna, l'ésser humà deixa d'estar relegat a un segon pla i comença a adquirir protagonisme. Es pren com a valor central, amb dignitat i atributs superiors a qualsevol altre ésser. Aquest període representa l'afirmació dels valors humans en la cultura.

Racionalisme

El racionalisme és una tendència filosòfica que considera que el coneixement es construeix de...

A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat per a destruir.

El Pacte Social i el Dret de Resistència en Locke

L’Estat ha nascut com a conseqüència d’un pacte per potenciar les llibertats naturals i no per destruir-les. Els ciutadans posseeixen un dret natural de resistència com a autodefensa sempre que els legisladors, o el poder establert, pretenguin anar més enllà dels límits del contracte social sobre el qual es fonamenta l’Estat i esclavitzar els individus. Quan el dret natural a la llibertat o a la propietat de tots els individus no és respectat des del poder, el contracte es trenca i el poble pot recuperar la seva llibertat originària.

Conceptes Fonamentals

L'Ésser Humà

En l'escala dels éssers, l'home ocupa un lloc especial: per l'ànima pertany als éssers immaterials, però el cos situa l'home entre les natures materials. L'ésser humà està compost de matèria i de forma, com tots els altres éssers materials. El cos és la matèria, i l'ànima és la forma; units, formen la substància humana. L'ànima és la forma substancial primera i única del cos, però només unida al cos pot ser ella mateixa ésser humà.

L'ànima humana es caracteritza de la següent manera:

• És una substància racional. Això vol dir que no té parts i té activitat pròpia, en conseqüència, té la possibilitat de ser independent del cos.
• És immortal. Per tant, és creada per Déu i sobreviu al cos com a conseqüència

Teoria platònica sobre l'ésser humà

Per a Plató, l'ésser humà és un ésser dual, format per dues entitats totalment diferents:

• L'ànima: immaterial i immortal, té les mateixes característiques que les idees. L'ànima és més important que el cos; l'ànima defineix l'ésser humà. L'ànima es troba unida al cos de forma accidental. El cos és una presó per a l'ànima, que desitja alliberar-se i tornar al món de les idees. La mort del cos allibera l'ànima.
• El cos: és material i mortal, amb les mateixes característiques que les coses.

Plató diu que l'ànima es troba accidentalment unida al cos, i que el cos és una presó per a ella. Plató compara les dues parts de l'ànima humana amb el mite del carro alat:

• Auriga: soldat que porta

Educació i Naturalesa: Un Debat Urgent

L'actual deteriorament del medi ha arribat a uns extrems que ens obliguen a reflexionar sobre el poc efecte que tenen les accions polítiques i educatives per conscienciar la població. En resum, l'eix central d'aquesta discussió gira entorn del debat entre una concepció antropocèntrica del món i una concepció biocèntrica.

El Paradigma Antropocèntric Utilitarista

El paradigma antropocèntric utilitarista, el que actualment emmarca la relació de l'ésser humà amb la naturalesa, es caracteritza per fer un ús abusiu dels recursos naturals sense considerar la supervivència dels ecosistemes implicats. És a dir, cercar de forma irreflexiva el benestar més immediat i autocentrat en l'humà pot implicar...

L'antropologia filosòfica és la disciplina específica que s'ocupa d'intentar comprendre i descriure què som.

Influències pel pensament cristià:

Plató, Tomàs d'Aquino, Aristòtil.

Plató (427-357 aC) - Aristòtil (384-322 aC)

ARISTÒTIL: Va ser deixeble de Plató, però no acceptava la teoria de les idees. Per a ell, no hi havia més món que el que Plató va anomenar món sensible (teoria hilemòrfica). QLH: materia i forma. Cos i ànima formen una unitat substancial, no poden existir separats. L'ànima no és immortals. La raó ha d'estar per sobre dels desitjos i no de les passions.

Diferents tipus d'ànima:

• A. vegetativa: pròpia de les plantes, les dota de la capacitat per nutrició, creixement i reproducció.
• A. sensitiva: anima, afageix

John Locke i el Rebuig de les Idees Innates

L'Argument Contra el Consens Universal

En aquest text de John Locke, filòsof del segle XVII, la idea principal és la negació de l'existència de les idees innates. Aquesta argumentació es desenvolupa en diversos punts clau:

1. Explicació de la Teoria Racionalista: Locke exposa la teoria de les idees innates defensada pels racionalistes. Segons aquesta teoria, una idea és innata quan és coneguda i entesa per tota la humanitat.
2. L'Exemple Especulatiu: Posa com a exemple el principi de no contradicció: «És impossible que una cosa sigui i no sigui». Suposadament, aquest principi hauria de ser innat.
3. La Refutació: Locke posa en dubte que tota la humanitat conegui el principi esmentat, ja que els nens

Pròpiament parlant, l'estat de naturalesa és aquell en el qual els éssers humans viuen junts conforme a la raó, sense un poder terrenal, comú i superior a tots, amb autoritat per jutjar-los. És un estat de pau, bona voluntat, assistència mútua i conservació.

No obstant això, no tots els éssers humans són bons, alguns violen la llei natural i, en conseqüència, els que són perjudicats exerceixen el seu dret natural de jurisdicció. I com que això no sempre es fa correctament, pot passar que la situació esdevingui una «guerra de tots contra tots»: un estat d'enemistat, malícia, violència i mútua destrucció (l'estat de guerra).

Per què s'arriba a aquest estat de guerra?

Perquè malgrat que la llei natural...

La Ment i l'Associació d'Idees

La ment sembla ràpida x lleis nat: associació:

1. Semblança: Visió edifici a l'estil de Londres amb BCN Agbar.
2. Contigüitat
3. Causa-efecte

Problema de la Realitat

Després d'establir distància, relaciona idees i qüestiona el fet, investiga el tipus d'evidència sobre la cosa real (impressions i emoció suficients x assegurar la realitat).

Conclusions

1. Diferències causals entre homes es formen per l'associació d'idees basada en l'observació i l'experiència passada.
2. El creixement proporcional causal és una creença.

Ciència, Matemàtiques i Metafísica

• Ciència:
  • Matemàtiques: Verge de rels, idees i xtal permeten realitzar raonaments demostratius segons independència de l'experiència.
  • Física: Fets es redueixen a lleis,