Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Utilitarisme

Hedonisme social del segle XIX

Doctrina de caràcter social que determina la bondat d’una acció en funció del principi de màxima felicitat per al màxim nombre de persones: Principi d'utilitat.

La utilitat és el poder d’un objecte o d’una acció per augmentar la felicitat. Per felicitat s’entén el plaer i l’absència del dolor.

Per a Mill, la felicitat és la sociabilitat. Ell introdueix una distinció qualitativa en graus/nivells de plaer: superiors i inferiors.

Teoria de Mill

Relacionava la felicitat amb el plaer. Fa una distinció qualitativa entre plaers superiors i inferiors. Els superiors són els lligats a les activitats pròpiament humanes (menjar, pensar...). L’accés al plaer superior té relació amb l’educació...

Plató (427-347 aC): La Teoria de les Idees

La Teoria de les Idees constitueix la base a partir de la qual s'articulen tots els temes del pensament de Plató. Els seus motius principals van ser:

• Continuar l'obra del seu mestre, Sòcrates.
• La defensa de la polis.
• El desig d'elaborar una teoria de l'ésser que integrés la diversitat de respostes donades per alguns dels filòsofs presocràtics.

Aquesta teoria té implicacions en diverses dimensions:

• Metafísica: estudia la realitat i l'estructura de l'ésser.
• Gnoseològica: aborda el coneixement i com l'adquirim.
• Antropològica: reflexiona sobre l'home.
• Psicològica: analitza l'ànima.

Visió Antropològica: L'Home segons Plató

Plató concep l'home com un compost d'ànima i cos. Considera que aquesta unió...

CRÍTIC: Capacitat de Discernir i Argumentar

La capacitat de discernir, separar, distingir i discriminar. Implica la crítica dels costums i hàbits de la societat del moment (p. ex., el consumisme). La crítica pot ser negativa o positiva (p. ex., assassinar o reciclar). En ètica, el que compta és la crítica argumentada dels costums.

Exemples Històrics de Crítica Ètica

• Sòcrates (pare de l’ètica occidental): Va criticar el politeisme grec (tants déus per a cada faceta humana: amor, guerra, etc.). Va ser acusat de mort per corrompre la joventut en aquest sentit.
• Estoics: Es reunien a les portes de les ciutats. Van ser els primers a acceptar les dones i els primers a criticar l’esclavitud, defensant que ningú ha nascut per a ser esclau.

T-3: Revolucions Científiques (Segles XVI-XVII)

Ciència Antiga vs. Ciència Moderna

La transició entre la ciència antiga i la moderna va marcar un canvi fonamental en la manera d'entendre i practicar el coneixement.

• Ciència Antiga:
  • Teòrica
  • Mètode deductiu
  • Inclou la filosofia i la metafísica
  • Exclou les matemàtiques
  • Escàs nivell tecnològic
• Ciència Moderna i Contemporània:
  • Pràctica
  • Mètode inductiu o hipoteticodeductiu
  • Exclou la filosofia i la metafísica
  • Inclou les matemàtiques
  • Desenvolupament tecnològic

Figures Clau de la Revolució Científica

Entre els pioners d'aquesta transformació destaquen figures com Galileu, Kepler i Copèrnic.

Característiques de la Ciència Moderna

Galileu és considerat el primer científic modern, no tant pels seus...

Diferència entre Moral i Ètica

- Moral: És la moral viscuda, quotidiana. Allò que jo faig, que jo visc. És la vivència quotidiana d'adhesió a valors, principis i normes a partir dels quals jutgem els actes com a correctes o incorrectes. Per exemple, la pregunta específicament moral és què haig de fer? I la resposta és una acció (hàbits, consums).

- Ètica: És la moral pensada. Les raons de la validesa, la "filosofia moral" intel·ligible. Reflexió d'allò que estic fent. No es limita a constatar fets, sinó que es pregunta, més enllà de la seva vigència, per la seva validesa. Per exemple, la pregunta específicament ètica és per què ho he de fer? I la resposta és un argument. L'objecte de l'ètica serà estudiar els elements...

René Descartes (1596-1659): Vida, Obra i Pensament

Formació i Influències

• Galileu: Mètode matemàtic.
• Bacon: Rebuig de la religió i la tradició.
• Jesuïtes: Vocabulari escolàstic.

Context Històric i Cultural

• Crisi: Església i universitat.
• Urbanisme: Ordre racional i igualtat.
• Política: Monarquia absoluta.
• Natura: Matèria, moviment, lleis necessàries (mecanicisme).
• Cultura: Antropocentrisme (Modernisme del segle XVII).

El Racionalisme Cartesià

Descartes proposa un mètode universal (basat en el mètode matemàtic) que rebutja els sentits i es fonamenta en la raó. Les idees són l'objecte de coneixement, i la veritat resideix en el subjecte.

Tipus d'Idees

• Adventícies: Provenen de l'experiència i la realitat (ex: cavall).
• Factícies: Creades per

La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell

L’objectiu de la filosofia del martell és destruir els pilars que han aguantat la filosofia perquè sigui possible una nova forma d’entendre-la. Nietzsche considera que l’art és la millor manera de captar l’Ésser a través de la intuïció. Nietzsche vol donar validesa a les respostes pel diagnòstic que facin sobre la vida. Es pregunta si és possible trobar un model de cultura que comprengui la vida i si aquesta comprensió és capaç de mostrar que val la pena viure.

Nietzsche pren com a model la tragèdia àtica. Apol·lo representa la vida individualitzada. Es correspon a l’instint figuratiu (les formes) i representa la civilització. És el déu dels somnis i...

Nietzsche: El Superhome, la Voluntat de Poder i l'Etern Retorn

1. La Transformació: Del Lleó a l'Infant Creador

El lleó es converteix en nen. L'infant representa el superhome que és capaç de projectar nous valors. És un voler que s'expressa a través del joc, ja que el nen és innocent i s'experimenta a si mateix, ja que Déu ja no el limita.

El Superhome: L'Esperit de Lleugeresa i la Voluntat de Poder

El superhome és l'ésser humà que abandona l'esperit de pesadesa que li imposava Déu i recupera l'esperit de lleugeresa. S'obre al món i té els objectius de l'"home artístic": busca la plenitud i la intensitat vitals. És la forma de vida ascendent, en la qual l'ésser humà se supera a si mateix contínuament a través del seu poder...

Orígens de la Filosofia Grega: Períodes Clau

La filosofia grega es pot dividir en tres grans períodes segons el seu focus principal:

• Presocràtics: Període Cosmològic (s. VI-V a.C.)
• Sofistes i Sòcrates: Període Antropològic (s. V-IV a.C.)
• Plató i Aristòtil: Període Ontològic (s. IV a.C.)

Els Presocràtics: El Pas del Mite al Logos

Aquest període marca la transició del pensament mític al pensament racional (Logos).

• Arjé: Són els primers filòsofs a preguntar-se pel primer principi o substància originària de totes les coses.

Els Filòsofs de l'Arjé Material

• Tales de Milet: Aigua.
• Anaximandre: Àpeiron (allò que és indefinit o il·limitat).
• Anaxímenes: Aire (associat a la psikhé o alè vital).

Pitàgores: L'Arjé Formal (El Nombre)