Explorant la Filosofia de Nietzsche: Superhome, Voluntat i Temps
Nietzsche: El Superhome, la Voluntat de Poder i l'Etern Retorn
1. La Transformació: Del Lleó a l'Infant Creador
El lleó es converteix en nen. L'infant representa el superhome que és capaç de projectar nous valors. És un voler que s'expressa a través del joc, ja que el nen és innocent i s'experimenta a si mateix, ja que Déu ja no el limita.
El Superhome: L'Esperit de Lleugeresa i la Voluntat de Poder
El superhome és l'ésser humà que abandona l'esperit de pesadesa que li imposava Déu i recupera l'esperit de lleugeresa. S'obre al món i té els objectius de l'"home artístic": busca la plenitud i la intensitat vitals. És la forma de vida ascendent, en la qual l'ésser humà se supera a si mateix contínuament a través del seu poder creador: la voluntat de poder.
Creació de Nous Sentits i Valors
Per al superhome, no existeix un món ja definit i ple de sentit, sinó que es relaciona de manera originària amb les coses i crea i projecta nous sentits.
La Realitat com a Perpetu Fluir i Joc de la Vida
Nietzsche defensa que la realitat és un perpetu fluir en el temps. Entén la vida com el moviment de la terra. El "joc de la vida" és una lluita polar de cada cosa que existeix contra tota la resta.
L'Ésser com a Interpretació i Perspectiva
Per Nietzsche, l'Ésser és una interpretació (valoració) que es fa des de les forces, impulsos o instints que dominen en un individu (perspectiva) en un moment precís (temps) en què es contempla un fet. La realitat és canviant depenent de l'individu, i seria un error creure que alguna de les perspectives és l'única vertadera i negar les altres, ja que tota perspectiva és parcial.
El Problema del Temps i l'Etern Retorn
Hi ha un últim problema a resoldre: la relació entre la voluntat de poder i el temps. Quan el superhome exerceix la voluntat de poder, es troba amb uns límits en la concepció lineal del temps. D'una banda, hi ha la immutabilitat del passat, que no es pot canviar, i de l'altra, es pregunta si és possible seguir ascendint sobre si mateix infinitament.
La Concepció Circular del Temps
Nietzsche defensa una concepció circular del temps, en la qual passat i futur estan fosos, on tot ha d'haver existit i ha de tornar a ser. De manera que l'existència resideix en l'instant. Nietzsche opina que el plaer més gran i més profund del món és el coneixement de l'etern retorn.
L'Amor Fati: L'Acceptació i l'Amor al Destí
Per últim, Nietzsche defensa l'"amor fati" (amor al destí). S'ha d'estimar la vida de manera que es desitgi tornar-la a viure, perquè tornarà a repetir-se.