Utilitarisme: El principi de la màxima felicitat

Utilitarisme

Hedonisme social del segle XIX

Doctrina de caràcter social que determina la bondat d’una acció en funció del principi de màxima felicitat per al màxim nombre de persones: Principi d'utilitat.

La utilitat és el poder d’un objecte o d’una acció per augmentar la felicitat. Per felicitat s’entén el plaer i l’absència del dolor.

Per a Mill, la felicitat és la sociabilitat. Ell introdueix una distinció qualitativa en graus/nivells de plaer: superiors i inferiors.

Teoria de Mill

Relacionava la felicitat amb el plaer. Fa una distinció qualitativa entre plaers superiors i inferiors. Els superiors són els lligats a les activitats pròpiament humanes (menjar, pensar...). L’accés al plaer superior té relació amb l’educació que hem rebut; el més important són els que deriven de la sociabilitat.

Plaers superiors

Lligats a les activitats pròpiament humanes. L’accés als plaers superiors és fruit de l’educació. És més fàcil que els superiors siguin plaents perquè s’ha d'aprendre a gaudir-ne. El més important entre els plaers superiors, i el que garanteix la felicitat, és la sociabilitat. El principal obstacle per poder gaudir d’aquesta és l’egoisme.

Plaers inferiors

Activitats que ens aproximen més als animals.

Característiques

• Conseqüencialisme: L’acció es guia depenent de les conseqüències. S’analitza la situació i es coneixen quines són les possibles conseqüències.
• Naturalisme: Les conseqüències no depenen de la nostra perspectiva, sinó que són objectives, és a dir, es basen en les propietats naturals; no depenen de l’individu.
• Cognocivisme: Per poder valorar l’acció s’ha de saber quines són les possibles opcions. Conèixer que x és bo = conèixer el grau d’efectivitat de x per aconseguir y.
• Teleologisme: Es basa en la finalitat, és a dir, que el criteri per decidir si és bo o és dolent depèn de si ens aproximem a aquesta finalitat. Ètiques que es consideren que la finalitat de la vida és la felicitat. Guies per unes finalitats, els teus objectius.

Què guia l’objectiu?

• Hedonisme: Identifica el bé amb la felicitat i la felicitat amb el plaer i l’absència de dolor. Defensa que tothom busca sempre la felicitat. La frontera entre el plaer i el dolor és molt poc clara i per això s’ha de tenir en compte un criteri que es basa en la classificació dels desitjos humans.
  Hi ha 3 criteris, per tant, 3 desitjos:
  1. N i N: Naturals i necessaris, és a dir, parteixen de la pròpia naturalesa i a més són imprescindibles per viure (veure aigua - tenir set).
  2. N però no N: Naturals però no necessaris. No són imprescindibles per sobreviure però parteixen de la pròpia naturalesa (menjar pernil de gla).
  3. Ni N ni N: Ni naturals ni necessaris. Com el poder, fama, riquesa... neixen de la part més “ruïn” de la societat. La persona que vol aquests desitjos mai està satisfeta.
  Per a Epicur, l’home sempre busca la felicitat, que identifica amb el plaer, l’ataràxia, és a dir, l’absència del dolor. La frontera entre el plaer i el dolor és poc clara i per això es necessita un bon criteri de desitjos.
• Principi d’utilitat: És la busca de la felicitat per al màxim de persones possibles. “Utilitat” és el poder d’un objecte o acció.

Aspectes criticats pel deontologisme

• Heteronomia: Les normes han estat donades.
• Ètica material: Ètica normativa.
• Imperatius hipotètics: Totes les normes que no tenen arguments.