Orígens de la Filosofia Grega: Presocràtics, Sofistes i Sòcrates
Orígens de la Filosofia Grega: Períodes Clau
La filosofia grega es pot dividir en tres grans períodes segons el seu focus principal:
- Presocràtics: Període Cosmològic (s. VI-V a.C.)
- Sofistes i Sòcrates: Període Antropològic (s. V-IV a.C.)
- Plató i Aristòtil: Període Ontològic (s. IV a.C.)
Els Presocràtics: El Pas del Mite al Logos
Aquest període marca la transició del pensament mític al pensament racional (Logos).
- Arjé: Són els primers filòsofs a preguntar-se pel primer principi o substància originària de totes les coses.
Els Filòsofs de l'Arjé Material
- Tales de Milet: Aigua.
- Anaximandre: Àpeiron (allò que és indefinit o il·limitat).
- Anaxímenes: Aire (associat a la psikhé o alè vital).
Pitàgores: L'Arjé Formal (El Nombre)
El seu Arjé és l'Aritmos (el número). Pitàgores va ser el primer a proposar un principi exclusiu de la Physis (natura) que és no material, sinó formal.
- La realitat (Physis) és essencialment matemàtica i aritmètica.
- Èmfasi en l'aritmètica i la geometria.
Els Pluralistes: Múltiples Principis
Accepten més d'un Arjé:
- Atomistes (Demòcrit): L'àtom.
- Empèdocles: Aigua, aire, terra i foc. Aquests quatre elements són moguts per dues forces físiques: l'Amor i l'Odi.
Heràclit d'Efes: El Filòsof del Devenir
Conegut com "l'Obscur" o "l'Enigmàtic" per la seva forma d'expressar-se, sovint fragmentada i voluntàriament complexa.
Els Tres Eixos del Pensament d'Heràclit
- Canvi Constant: La realitat està en perpetu canvi i moviment. "No ens banyem dos cops al mateix riu."
- Lluita de Contrari: La tensió entre oposats és essencial per a l'existència.
- Unitat de Totes les Coses: Malgrat la lluita, hi ha una unitat subjacent (el Logos).
Arjé: El Foc, entès en sentit metafòric, ja que simbolitza el moviment i la transformació constants.
Heràclit distingeix tres tipus d'éssers humans segons el seu grau de comprensió de la realitat:
- Els que dormen (ignorants).
- Els iniciats (mig adormits, mig desperts).
- Els desperts (savis).
Parmènides: La Naturalesa de l'Ésser
Cerca l'essència de la realitat (allò que realment és). El seu pensament se centra en les característiques de l'Ésser:
- L'Ésser és etern: Sempre ha estat com és, no té principi ni final.
- L'Ésser és immutable: És immòbil i indivisible.
- L'Ésser és limitat: La perfecció implica límits.
Nota: Per a Parmènides, la Realitat (allò que percebem pels sentits) és només aparença, mentre que l'Ésser (allò que coneixem per la raó) és la veritat.
El Període Antropològic: Sofistes i Sòcrates
Els Sofistes: El Gir Cap a l'Ésser Humà
Principis Clau dels Sofistes
- Escepticisme:
- No hi ha cap veritat (aletheia) absoluta.
- Si n'hi hagués, no podria ser coneguda.
- Si la poguéssim conèixer, no podríem explicar-la amb el llenguatge.
- Relativisme (Protàgores):
"L'home és la mesura de totes les coses."
Tot és relatiu a l'ésser humà, al context cultural, al lloc i a la polis.
Sòcrates: La Recerca de la Veritat Interior
L'Intel·lectualisme Moral
Sòcrates defensava que qui coneix la justícia no pot ser injust. El mal és fruit de la ignorància.
Mort: Condemnat l'any 399 a.C. a Atenes a beure cicuta. L'acusació principal va ser posar en dubte els costums i creences de la polis i pervertir la joventut.
El Mètode Socràtic
El seu mètode es basava en el diàleg (a través del logos o paraules) i constava de dues fases:
- Ironia (Eironeia): Fer veure a l'interlocutor la seva pròpia ignorància.
- Maièutica: L'art d'ajudar a "parir" la veritat que ja resideix dins de l'individu.