Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Plató: Teoria del Coneixement, Ètica i Política

Filosofia i ètica3,04 KB

Plató i Aristòtil

Influències de Plató

  • Pitàgores: Plató considera l'aritmètica com a model del que més tard anomenarà Idees.
  • Heràclit i Parmènides: Exagera els seus pensaments per a oferir una solució superadora.
  • Sòcrates: Proximitat, intel·lectualisme moral; mestre de Plató.
  • Sofistes: Per oposició al relativisme.

Teoria del Coneixement: Formes, Idees (Eidos)

Plató divideix l'ànima en tres parts, representades en el mite del carro alat:

  • Jo (Part irascible): Part conscient, present. Representada pel cavall blanc.
  • Superjò (Part racional): Part més conscient i moral de la personalitat. Representada per l'auriga.
  • Allò (Part sensible): Part més inconscient i irracional. Representada pel cavall negre.

Mite de la Caverna

Plató utilitza...

Continua llegint "Plató: Teoria del Coneixement, Ètica i Política" »

Physis, Arkhe i Ànima: Conceptes Clau de la Filosofia Grega

Filosofia i ètica4,63 KB

Physis: Natura en la seva dimensió universal i còsmica. Arkhe: Principi que rau en la fi dels objectes sensibles i que ens explica la seva realitat malgrat les seves variacions: generació, moviment, corrupció i destrucció. Tales de Milet: el principi generador de totes les coses o arkhe és l'aigua; l'aigua és l'origen i la fi de les coses. Anaximandre: el principi i element és l'indeterminat. No el definirà com a aire, aigua o qualsevol altre element. L'arkhe del món és l'àpeiron, el tot indefinit de l'espai i el temps; és etern i sense determinació qualitativa. L'àpeiron no pot ser definit per qualitats físiques concretes perquè les qualitats particulars són just les que permeten identificar o definir els elements materials...

Continua llegint "Physis, Arkhe i Ànima: Conceptes Clau de la Filosofia Grega" »

Tolerància i Educació: Virtut Clau per a la Convivència

Filosofia i ètica2,51 KB

Tolerància i Educació

L'ús actual de la tolerància és diferent del sentit originari que tenia. La tolerància té límits. A l'escola és necessari transmetre la virtut de la tolerància, ja que és on es formen els ciutadans. El mestre s'ha de comprometre amb el valor i viure'l dins l'aula, respectant i acceptant la diversitat, sempre amb límits i sense ser permissiu.

La tolerància és un element fonamental per conviure en societat, suportant alguns mals menors per assolir un bé major, sempre amb límits.

La tolerància és un valor que s'aprèn amb la maduresa i s'ha d'ensenyar des de petits a l'escola. La millor manera de transmetre-ho és amb l'exemple. Cal ensenyar a admirar i respectar allò que és just, ja que la tolerància sempre...

Continua llegint "Tolerància i Educació: Virtut Clau per a la Convivència" »

El Racionalisme i el Mètode Filosòfic de René Descartes

Filosofia i ètica3,75 KB

El Racionalisme: Conceptes i Sentits

El terme racionalisme pot ser interpretat en tres sentits diferents:

  • Sentit Psicològic: El racionalisme és la teoria segons la qual la raó, entesa com a pensament o facultat de pensar, és superior a la voluntat i a l’emoció o sensibilitat.
  • Sentit Epistemològic: El racionalisme és la teoria segons la qual l’única facultat que ens proporciona coneixement cert és la raó, de manera que el coneixement veritable és d’origen racional.
  • Sentit Metafísic: El racionalisme és la teoria segons la qual la realitat té un caràcter racional.

Característiques del Racionalisme

Les principals característiques del racionalisme inclouen:

  • Confiança en la raó
  • Minusvaloració del coneixement sensible
  • L’innatisme
  • La
...
Continua llegint "El Racionalisme i el Mètode Filosòfic de René Descartes" »

Epistemologia i Ontologia en Plató: Teoria de la Reminiscència

Filosofia i ètica3,11 KB

Epistemologia i Ontologia en Plató

Per a Plató, el món ideal es troba en una altra dimensió no material, com a prova de la seva idealitat: el món de les idees. I com que ara no hi som allà, però tampoc podem negar que coneixem aquest món ideal, més bé o més malament, serà perquè necessàriament hi haurem estat abans d'ara. La resposta platònica és que, entre encarnació i reencarnació, podem contemplar el món de les idees o formes pures, però, quan ens trobem en aquest món material, només podem recordar amb dificultat el que hem vist en aquella regió celestial. Aquesta teoria platònica, que defensa que conèixer és recordar les idees apreses per l'ànima en les seves estades al món de les idees, és coneguda com a "teoria
...
Continua llegint "Epistemologia i Ontologia en Plató: Teoria de la Reminiscència" »

Teories de l'Origen del Poder Polític: Anàlisi i Conceptes Clau

Filosofia i ètica2,46 KB

Teories sobre l'Origen del Poder Polític

Teories de l'Origen Diví

El poder té l'origen en Déu. Els governants poden ser escollits, però han d'exercir el poder en nom de Déu. Aquesta teoria es basa en el Nou Testament.

Teories Contractualistes

El poder polític té l'origen en alguna forma de pacte o contracte social entre els membres de la societat. Els representants principals són:

  1. Thomas Hobbes

    Considera que tots els homes, per naturalesa, són iguals i per tant tenen el mateix dret d'aconseguir el que desitgen. Això crea una rivalitat entre ells. Per afrontar aquesta situació, els humans proposen la pau, que implica que cadascú renuncia al seu poder i llibertat, i els cedeix a un home a canvi que els altres facin el mateix que digui

...
Continua llegint "Teories de l'Origen del Poder Polític: Anàlisi i Conceptes Clau" »

Aspectes Fonamentals de l'Acció Moral i la Racionalitat

Filosofia i ètica3,39 KB

El propi benestar ha d'estar entre els fins d'un agent racional.


Resum: Els requisits que la racionalitat exigeix als motius de les nostres accions són:

  • Formals (conscient dels propis fins, coherència, estructura i pràctica)
  • Materials (autònoms i universals, incloent el benestar)

* Creences racionals sobre els millors mitjans


1. El requisit de racionalitat pràctica és el coneixement dels millors mitjans per assolir els fins. Un agent, per ser racional, hauria de saber quins són els millors mitjans per assolir els seus fins, encara que gairebé sempre s'hagi de basar en creences racionals.

* ACCIÓ MORAL: Acció basada en raons morals (motius i creences en què es basa l'acció).

Valors i normes:

  • Valors: propietats i relacions d'objectes i persones
...
Continua llegint "Aspectes Fonamentals de l'Acció Moral i la Racionalitat" »

L'Ésser Humà: Evolució del Concepte a la Història

Filosofia i ètica4,01 KB

L'Ésser Humà a la Modernitat (s. XVII)

René Descartes

René Descartes proclama en el Discurs del mètode: <>. Per a demostrar que tot existeix, primer ha de demostrar que ell existeix, i ho fa perquè pensa (i així cerca la realitat). Va ser el màxim representant del dualisme antropològic a la modernitat. Per a ell, l'ésser humà és un esperit que pensa, però alhora està format per dues realitats: cos i esperit.

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes defensa una antropologia monista i materialista. Segons ell, els éssers humans som cossos amb vida i egoistes, ja que busquem el que ens convé i rebutgem el que ens fa patir.

La Il·lustració (s. XVII-XVIII)

La modernitat va portar algunes idees bàsiques sobre la naturalesa humana:

  • Idea del progrés
...
Continua llegint "L'Ésser Humà: Evolució del Concepte a la Història" »

Plató: L'Alegoria de la Caverna i la Idea del Bé

Filosofia i ètica2,91 KB

L'Alegoria de la Caverna i la Idea del Bé

  1. Plató esmenta que els individus més preparats han d'educar-se a través de la dialèctica per accedir al coneixement i obtenir un saber total, conegut com la Idea del Bé. En aquest procés, es passa del món sensible (el de les coses i les equivocacions, representat com una caverna) al món intel·ligible, el món perfecte. Una vegada els individus hagin estat il·luminats pel coneixement, hauran de baixar a la caverna per comunicar als altres, a tothom, les veritats que amaga el món exterior i així assolir un Estat just.

"Bé en si mateix": Es refereix a la Idea del Bé i les seves característiques: ésser, perfecció, justícia i veritat del món intel·ligible.

"Desgraciats captius": Fa referència...

Continua llegint "Plató: L'Alegoria de la Caverna i la Idea del Bé" »

Racionalitat i Intencionalitat en el Comportament Humà

Filosofia i ètica4,63 KB

Explicació Intencional i Racionalitat

L'explicació intencional i la racionalitat es refereixen a un tipus de representació mental que tendeix cap a un objectiu. Existeixen accions humanes sense intenció (2) (mer comportament), però nosaltres parlarem de les que sí que tenen intenció (1). Aquesta intenció comporta 3 components:

  • Acció: Anar al cinema.
  • Desig: Voler anar al cinema.
  • Creença: Què necessito per poder anar al cinema.

El comportament intencional pot ser racional (11) o irracional (12). En cas que sigui racional, pot ser:

  • Optimitzada [Racionalitat Instrumental] (111): Comportament basat en el propi benefici.
  • Satisfactòria [Racionalitat Mínima, Instintiva] (112): Decisió racional que, donada la informació disponible i en el context
...
Continua llegint "Racionalitat i Intencionalitat en el Comportament Humà" »