Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Sigmund Freud: Psicoanàlisi

Es dedica a curar la histèria. Inicialment utilitza la hipnosi per trobar-ne els orígens, però com que no li funciona, decideix fer-ho amb la psicoanàlisi.

Nivells de consciència

• Conscient
• Preconscient
• Inconscient

Interpretació dels somnis i histèria

Durant els somnis, la consciència no controla la censura, permetent que la informació de l'inconscient surti sense control.

Estructura de la personalitat

• Allò (Id): Part instintiva de la personalitat, constituïda per la sexualitat i l’agressivitat. En l’Allò també hi habiten les repressions produïdes en l’individu. Regeix el Principi de Plaer (satisfacció-insatisfacció).
• Superjò (Superego): Exigència ètica i moral de la persona. Interiorització de normes

Karl Marx: Conflicte i Alineació

Karl Marx: Conceptes de conflicte i alineació que han permès el discurs sociològic contemporani.

• L'obra de Karl, dominada per línies de pensament liberals, poc tenen a veure amb argumentacions científiques, sinó més aviat amb modes i corrents de pensament polític.
• Sens dubte, l'aportació de Marx ha estat cabdal per entendre les dinàmiques de la societat moderno-industrial en la sociologia contemporània.

Conceptes Clau de Marx

Conceptes que cal destacar de l'obra de Marx per a una comprensió més acurada de la nova societat industrial:

• Mode de producció: El concepte té un paral·lelisme amb l'estructura productiva. El mode de producció, segons la terminologia marxiana, és la combinació entre les relacions

Leibniz: Aportacions i Pensament

Leibniz: En les seves obres tracta pràcticament tots els coneixements humans. Aportacions:

1. Filosofia

   Sistema racionalista amb distinció entre veritats de raó i de fet. Cosmovisió que inclou la monadologia i l'harmonia preestablerta, reflexions sobre el mal.

2. Teologia

   Justificació de Déu i de la seva providència davant del mal que hi ha en el món. Intent d'unir les esglésies cristianes separades.

3. Física

   Formulació de la llei de conservació de l'energia. Afirmació que la matèria no és tan sols extensió, sinó també energia.

Teoria del Coneixement

Accepta la importància dels sentits en el procés de coneixement, però també reconeix que la nostra ment imposa certes marques innates. Accepta l'existència...

Plató: L'Ànima, el Coneixement i el Dualisme

L'Anamnesi Socràtica i la Reminiscència

Cebes argumenta la immortalitat de l'ànima a partir de la tesi de l'anamnesi socràtica, segons la qual conèixer és recordar. Sòcrates respon introduint la qüestió del dualisme i mostrant la superioritat de l'ànima sobre el cos. L'home, ens diu, té una part divina, immortal, i una part corruptible, més humana. L'ànima s'assembla al diví i l'immutable, però el cos és subjecte al canvi.

La paraula reminiscència significa record i ens remet a una tesi bàsica de Plató, segons la qual conèixer és recordar. És a dir, que la nostra ànima no va arribar al món buida de coneixements, sinó que, d'una manera més o menys boirosa, quan l'ànima cau...

La Distinció de Searle: Significat i Comunicació

Aquest document explica la diferència que Searle postula entre la intenció de significar i la intenció de comunicar (i, per tant, entre significar i comunicar), i la relació que té això amb la perspectiva de les teories tradicionals sobre el significat.

La Intenció de Significar i Teories Tradicionals

La intenció de significar es podria definir com la necessitat d'atribuir un referent a un significant. Segons Searle, aquesta intenció es pot satisfer de dues maneres:

• A través de les teories del sentit, que són les teories descriptivistes. Aquestes plantegen el problema de la identitat però no disposen de recursos per a resoldre'l, ja que, quan entenem el significat com tot el contingut

Autopreservació de les Regularitats Convencionals

Una regularitat convencional d'una comunitat és convencional perquè podria haver-hi regularitats alternatives que permetrien satisfer els mateixos interessos comuns. No obstant això, els membres d'una comunitat van començar a actuar seguint la regularitat convencional quan no existien alternatives. En aquell moment, la regularitat no era convencional. Probablement, la van seguir perquè era l'única manera d'obtenir determinats fins.

L'autoconservació de la regularitat convencional s'explica perquè satisfà les condicions que defineixen la convencionalitat. Aquestes condicions són:

• Cada membre de la comunitat s'atén a la regularitat.
• Cada membre creu que els altres membres s'hi atenen.
• La

Searle vs. Habermas: Pretensions de Validesa

Posicions Enfrontades

Segons Searle, la intenció de comunicar s'emmarca en l'ús del llenguatge. L'acte comunicatiu és satisfactori si ens mantenim fidels als significats determinats pels usos del llenguatge. La validesa de la comunicació i el significat s'entenen en termes lògics, lingüístics i semàntics.

Habermas, en canvi, manté una posició ètica. Per a ell, la intenció de comunicar té pressupòsits valoratius i, per tant, ètics. Defensa l'ètica comunicativa com a fonament de la validesa de la comunicació i del significat.

La Distinció Clave

Per a Habermas, la comprensió de la intenció comunicativa en termes estrictament semàntics, lògics i lingüístics, a diferència de Searle,...

Quine i la Indeterminació de la Traducció

El significat d'una expressió 'a' és allò en virtut de la qual una altra expressió 'b' és una bona traducció de 'a'. 'b' és una bona traducció de 'a' si i només si 'a' i 'b' són sinònimes. Donats aquests vincles entre el concepte de traducció i els conceptes de significat i sinonímia, Quine proposa investigar indirectament aquests per mitjà d'un experiment mental en què adoptem hipotèticament la perspectiva d'un lingüista que es troba en una situació de traducció radical d'una llengua aliena.

L'Experiment de la Traducció Radical

En aquest experiment, el lingüista ha d'elaborar un manual de traducció de la llengua aliena.

Condicions de l'Experiment Mental

• La llengua aliena ha de ser

La Filosofia de Quine: Empirisme i Significat

L'Empirisme Radical de Quine i el Significat

Quine defensa un empirisme molt radical, incompatible amb la idea d'un coneixement independent de l'experiència i amb la separació qualitativa entre ciència i filosofia. Aquesta concepció, combinada amb una metodologia estrictament conductista en la investigació sobre el llenguatge, fonamenta la seva animadversió davant del concepte intuïtiu de significat i altres conceptes relacionats amb ell (com la sinonímia). Per fonamentar el seu escepticisme envers les nocions de significat i de sinonímia, Quine analitza el concepte de traducció, perquè és pel significat que les traduccions d'una expressió lingüística a una altra llengua són o no són...

Mètodes Filosòfics al Llarg de la Història

Mètode Maièutic (Sòcrates, S. IV a.C.)

Establir una resposta definitiva que hagi superat totes les possibles objeccions i sigui l'autèntica veritat.

Mètode Físic Empíric-Racional (Aristòtil, S. IV a.C.)

El coneixement i la recerca de la veritat han de partir de l'observació de la naturalesa, i la raó les ha d'unificar.

Mètode Racionalista (Descartes, S. XVII)

A partir d'unes idees principals, ha de deduir la resta.

Mètode Empirista (Hume, S. XVIII)

Intenta superar l'escepticisme al qual podia conduir aquest mètode.

Mètode Transcendental (Kant, S. XVIII)

És absolutament necessari partir de l'experiència i, després, se li dona unitat i universalitat.

Mètode Analític-Lingüístic (Wittgenstein,