Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

Visions Filosòfiques de l'Ésser Humà

Sigmund Freud (1856-1939)

Pare del psicoanàlisi, era neuròleg i psiquiatre. Ell diu:

"No ens movem només per principis racionals, sinó que, en tots, hi ha una part irracional i inconscient".

Tant l'inconscient com l'irracional tenen un paper importantíssim en el desenvolupament de la nostra personalitat.

Karl Marx (1818-1883)

Pare del comunisme, sociòleg i economista. Diu:

"La raó no ens caracteritza, sinó l'habilitat de transformar el medi, produir, fabricar, de ser materialista".

Això mou el món, idees relacionades amb el consumisme.

Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Representant més important dels filòsofs de la sospita. Ell és molt crític amb la raó i els valors racionals. Ell diu:

"La raó no mou

Concepte de Poder Absolut i Subordinació

• El poder absolut així establert determina què s'ha d'ensenyar i totes les facetes de la vida pública.
• L'Església queda totalment subordinada a l'Estat: no hi ha cap possibilitat d'establir un poder distint al del sobirà; el sobirà assumeix tots els poders en general.

Epistemologia de Locke: La Naturalesa del Coneixement

El coneixement, segons Locke, consisteix en la percepció que tenim de la conveniència o de la desconveniència que les nostres idees tenen entre elles. Conèixer és comparar idees, descobrir quines són les seves relacions i jutjar.

Tipus de Coneixement segons Locke

• Coneixement Intuïtiu: És un coneixement immediat, sense cap mediació, que no necessita demostració perquè resulta

Què és la Religiositat? Definició i Abast

La religiositat significa lligar, vincular, relacionar. És sempre una relació amb un ésser que suposadament existeix (que no es veu) i que rebrà diferents noms. Aquesta relació implica un diàleg que va canviant al llarg de la vida.

La religiositat pressuposa l'existència d'algú. És la relació entre l'home i Déu, o entre l'home i els déus. Aquesta relació és profundament personal i pot manifestar-se de diverses maneres:

• Pot generar indignació (“He fet bé les coses i s’ha mort la meva dona”) i provocar la pèrdua de la fe.
• Pot sorgir o intensificar-se en moments de crisi, com quan algú cau malalt.

En general, és un diàleg de petició i agraïment que afecta profundament els pensaments...

1. El Coneixement (la ciència)

a) Quin és l’objectiu de la ciència?

• S. XIX: segle de la confiança en la ciència.
• Fins ara, els autors explicaven la realitat a través de la filosofia. La ciència apareix inicialment com un tipus de filosofia.
• La ciència sorgeix a partir de la visió del món que dóna l’empirisme.
• La recerca de la veritat implica desvetllar l’estructura última de la realitat. Trobar la veritat significa treure a la llum com són les coses realment.
• La veritat s’expressa establint lleis i principis universals.
• Per assegurar que aquesta recerca ens porti a la veritat, cal establir i seguir uns passos per a la recerca: el mètode.

b) La ciència segons Stuart Mill

• El coneixement s'ha de basar en l'experiència:
  • Empirisme:

Revolucions Científiques: Thomas Kuhn

El Canvi de Paradigma

Aquest fragment, extret del llibre L'estructura de les revolucions científiques (1962) de Thomas Kuhn, explora el concepte de revolucions científiques.

Thomas Kuhn (1922-?), físic i filòsof de la ciència, va transformar la comprensió de la història i la sociologia de la ciència a la dècada de 1960. La seva obra La revolució copernicana (1957) és un altre exemple de la seva influència.

Canvi Científic: Normal vs. Revolucionari

Kuhn distingeix entre canvi científic normal i revolucionari. El canvi normal es produeix dins d'un paradigma existent, integrant noves dades sense contradir el model general. En canvi, el canvi revolucionari implica un canvi radical de paradigma, alterant...

Disciplina Teòrica

Una teoria és una interpretació abstracta (parteix d'una hipòtesi) que ens permet trobar explicacions o respostes d'un fet social.

A) Funcionalisme

La societat funciona com un cos humà. Totes les parts són necessàries. Cada una té una funció. Un equilibri formant un consens social: perquè una societat funcioni han d'haver-hi algunes idees bàsiques compartides, valors...

B) Teories del Conflicte

Parteixen de la teoria que qualsevol fet social té la seva base en un conflicte social.

C) Interaccionisme Simbòlic

És una perspectiva teòrica que es fixa en els canvis i processos socials. Afecta les relacions socials i petits grups.

Disciplina Empírica

Les teories necessiten demostració.

Disciplina Científica

Analitzar qualsevol...

Objectiu Modernitat: unificar Europa = Imperi romà, però hi ha fragmentació: territorial, lingüística i històrica.

París i Londres (referents ètics i estètics) són polis que serveixen de model per a les creences modernes, ja que els sistemes no ofeguen tant. Es creen llocs de reunió per discutir i difondre les idees.

Cosmopolita (característiques: gent de diferents orígens, pluralitat, diversitat, llibertat -> tolerància) i despersonalització.

Hegel: Reforma Protestant: lliure d’interpretar la Bíblia, responsable dels propis actes i creences; Il·lustració: responsabilitat, autonomia del propi individu; Revolució Francesa: fet que il·lustra la reforma protestant i la il·lustració. Igualtat davant la llei -> ciutadà....

El Dualisme Cartesià: Res Extensa i Res Cogitans

Descartes defensa el dualisme, considerant substàncies (realitats diferents) el món (matèria) i l'esperit (ment).

La Res Extensa (La Matèria)

La res extensa, la matèria, es caracteritza per les qualitats quantificables (primàries), les úniques que són reals:

• Pes
• Volum
• Forma
• Densitat

Les qualitats secundàries, com la calor o el sabor, no pertanyen als objectes.

Física Moderna i Determinisme

Igual que Galileu i la ciència moderna, Descartes afirma que només les propietats mesurables (quantitats quantificables) estan en els cossos. Això té un precedent antic en la física materialista i mecanicista de Demòcrit.

La física moderna és mecanicista i s'oposa a l'essencialisme i al finalisme aristotèlics...

Socialització Política

Socialització Política: Procés d’adquisició de les actituds i valors que cada individu experimenta al llarg de la seva vida i així crea la seva personalitat política.

Elements: Ideologia, percepció de l'escenari polític, identificació amb grups, ubicació personal.

Etapes:

• Primària: consciència del món, existència d’una autoritat, identificació amb un col·lectiu, diferències ideològiques.
• Secundària: edat adulta, confirmar o rectificar els continguts adquirits, re-socialització.

Agents:

• Grups primaris: relacions cara a cara (família, amics).
• Grups secundaris: es constitueixen per raó d’objectius comuns (sistema educatiu). Els mitjans de comunicació competeixen amb la família i l’escola.
• Grups de

Plató i el Problema del Coneixement

Plató es troba davant la necessitat de donar resposta al problema del coneixement que venia ocupant i preocupant els primers filòsofs, entre els quals Heràclit i Parmènides representen les posicions enfrontades.

Les Posicions Enfrontades: Heràclit vs. Parmènides

El Món Sensible: Pluralitat, Canvi i Contingència

Per una banda, tenim la mutabilitat de l'ésser, exposada per Heràclit en referir-se a les coses del nostre món material. En aquesta línia, els sofistes defensen el relativisme i l'escepticisme perquè les lleis, els costums i la moral depenen del criteri humà. La informació que ens subministren els sentits es caracteritza per tres notes distintes: pluralitat, canvi i contingència.

El Món