Plató: La Teoria del Coneixement, Ciència i Món de les Idees
Plató i el Problema del Coneixement
Plató es troba davant la necessitat de donar resposta al problema del coneixement que venia ocupant i preocupant els primers filòsofs, entre els quals Heràclit i Parmènides representen les posicions enfrontades.
Les Posicions Enfrontades: Heràclit vs. Parmènides
El Món Sensible: Pluralitat, Canvi i Contingència
Per una banda, tenim la mutabilitat de l'ésser, exposada per Heràclit en referir-se a les coses del nostre món material. En aquesta línia, els sofistes defensen el relativisme i l'escepticisme perquè les lleis, els costums i la moral depenen del criteri humà. La informació que ens subministren els sentits es caracteritza per tres notes distintes: pluralitat, canvi i contingència.
El Món Ideal: Unicitat i Immutabilitat
Per altra banda, tenim l'encertada definició de l'ésser per Parmènides, en tant que posseeix les propietats d'unicitat i immutabilitat, qualitats que són pròpies del món ideal.
L'Aplicació Socràtica a l'Ètica i l'Estètica
Per a Sòcrates, també es poden aplicar aquestes qualitats al camp de la moral i de l'estètica: el Bé, la Justícia, la Bellesa, etc., no poden ser canviants ni relatives, ni dependre dels interessos de les persones. Una cosa semblant passa amb el que la raó ens diu respecte a les característiques dels nostres conceptes: unitat, permanència i essència.
Els Dos Nivells del Coneixement
El nostre coneixement es presenta en dos nivells diferents: el de la sensibilitat i el de la raó. La ciència pertany, lògicament, al pla racional perquè els seus coneixements són exactes i no poden anar canviant.
Ciència (Raó) i Opinió (Sensibilitat)
Sembla, doncs, que el coneixement de les coses materials és d'un tipus inferior, reservat al terreny de l'opinable, mentre que la ciència estarà reservada al coneixement de les entitats racionals.
L'Argumentació de Plató sobre l'Existència de les Idees
L'argumentació de Plató es basaria en el següent:
- Sòcrates defensa l'existència de la Justícia com un valor, una entitat, per damunt de les particularitats, fins al punt de poder-ne donar una definició universalment vàlida.
- El mateix passa amb les coses belles: d'elles prediquem el seu valor de la Bellesa sense confondre-les amb la Idea de Bellesa. Això fa pensar que també existeixen entitats absolutes en estètica com en ètica.
- Quan un matemàtic parla d'un cercle i el dibuixa, aquest té una semblança amb la idea de cercle, però no deixa de ser una aproximació al que veritablement és el cercle.