Dualisme Cartesià: Res Extensa, Res Cogitans i la Glàndula Pineal
El Dualisme Cartesià: Res Extensa i Res Cogitans
Descartes defensa el dualisme, considerant substàncies (realitats diferents) el món (matèria) i l'esperit (ment).
La Res Extensa (La Matèria)
La res extensa, la matèria, es caracteritza per les qualitats quantificables (primàries), les úniques que són reals:
- Pes
- Volum
- Forma
- Densitat
Les qualitats secundàries, com la calor o el sabor, no pertanyen als objectes.
Física Moderna i Determinisme
Igual que Galileu i la ciència moderna, Descartes afirma que només les propietats mesurables (quantitats quantificables) estan en els cossos. Això té un precedent antic en la física materialista i mecanicista de Demòcrit.
La física moderna és mecanicista i s'oposa a l'essencialisme i al finalisme aristotèlics (presents en la filosofia escolàstica).
Una altra característica de la física moderna és la defensa del determinisme. Tot té una causa inexorable, la qual cosa permet fer prediccions.
La Res Cogitans (L'Esperit i la Llibertat)
La res cogitans, l'esperit, consciència o pensament, és allò que pot conèixer la causa de les coses i es caracteritza pel lliure albir. La voluntat humana és lliure.
Els racionalistes estan influenciats per la interpretació estoica de la llibertat, entesa com a coneixement de l'ordre necessari de la natura. La llibertat és el coneixement de les causes que ens determinen.
Objectiu del Dualisme Cartesià
L'objectiu del dualisme cartesià és preservar el món de l'esperit del determinisme físic que opera en la natura. El món espiritual, la voluntat i el pensament són lliures; no estan condicionats per les lleis mecanicistes de la física moderna. La llibertat és una condició de la moralitat.
El Problema de la Interacció de les Substàncies
Qualsevol objecte pot ser descrit mitjançant les lleis de la mecànica. Els cossos i el seu funcionament poden ser descrits com a màquines.
En l'antropologia cartesiana, els animals no tenen ànima (que pertany a la res cogitans), només cos (que pertany a la res extensa).
Aquest dualisme antropològic planteja el problema de la interacció o comunicació de les substàncies: com un estímul en el cos pot provocar un efecte en l'esperit i viceversa.
Descartes proposa com a solució a aquest problema la hipòtesi de la glàndula pineal.