Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Universitat

1. Eudaimonisme (Grècia)

Aquesta corrent va ajudar Europa a refinar el comportament. La finalitat principal era elaborar el concepte de felicitat que fos sostenible amb la dignitat humana. La felicitat es pot definir de dues maneres:

• Des del punt de vista de la Forma. És la finalitat de tots els nostres actes. Tot adquireix un sentit quan la finalitat és arribar a ser feliços. La felicitat és la causa final que organitza i dóna sentit a la vida. La felicitat és l’experiència en la qual hom nota que no necessita tenir un sentit. La felicitat és incompatible amb els càlculs. Qui és feliç viu més enllà del bé i el mal.
• Des del punt de vista del Contingut. La felicitat és allò que justifica els nostres actes. Hem estat capaços

La Política: Definició, Objectius i Enfocaments

La Política és l'“activitat humana fonamental que persegueix l’interès comú dels membres d’una comunitat”.

Objectius de la Política

• Provisió de béns públics.
• Gestió dels conflictes.
• Regulació de les activitats (externalitats).

La Política com a Gestió del Conflicte Social

La necessitat de convivència, sumada a les diferències i desigualtats socials, condueix a la presa de decisions col·lectives i vinculants.

Enfocaments de l'Estudi de la Política

• Política com a Estructura (Polity): El conjunt de les institucions (les regles del joc).
• Política com a Procés (Politics): L’estudi del comportament polític, amb un enfocament cultural i comportamental (behaviorista).
• Política com

El problema de l'objectivitat científica

Els estudis de la sociologia de la ciència, disciplina en la qual destaca el britànic Steve Woolgar, presenten en una de les seves obres l'objectivitat científica.

El cientifisme ingenu i la crítica al mètode

Els filòsofs denominen cientifisme ingenu a la idea que la ciència és un tipus de saber objectiu i moralment neutre que cada vegada va descobrint més veritats sobre la realitat. L'aportació del filòsof austríac Paul Feyerabend serà qüestionar el propi mètode científic.

Ciència, tecnologia i societat

Amb el desenvolupament de la ciència ha augmentat considerablement l'impacte de la tècnica i la tecnologia sobre el medi ambient i les societats humanes.

De la tècnica a la tecnologia

Els...

L'actitud filosòfica i la recerca de la veritat

Actitud filosòfica: Es tracta d'una actitud de reflexió (no fer les coses perquè sí) i de ser crític sobre les opinions establertes. Les seves característiques principals són: analítica, crítica i innovadora.

El pas del mite al logos

Positivisme i Neopositivisme

Positivisme

• Deixar enrere la metafísica.
• La ciència com a font de coneixement.
• La ciència és aplicable a qualsevol àmbit.
• Creació d'escoles per fomentar un grup cohesionat.

Neopositivisme

No s'arriba a cap veritat absoluta; es descriuen fets de forma universal.

El Gir Lingüístic i Wittgenstein

Els problemes provenen de no saber expressar-se. Els fets són fets perquè puc expressar-los. (El món, el llenguatge i el pensament són clau per a la construcció de la societat).

Wittgenstein (W) diu que comprendre és interrogar-se sobre alguna cosa, no dominar allò, sinó preguntar-se i comprendre.

El Tractatus Logico-Philosophicus

La filosofia té com a objectiu establir els límits del llenguatge (què podem expressar...

Schleiermacher: Hermenèutica entre Creu, Intuïció i Naturalesa

El Cercle Hermenèutic

Per entendre les parts d'un text, s'ha d'entendre el tot.

Nivells per llegir i comprendre un text:

• Llegir i comprendre frases (fragments).
• Contextualitzar.
• Relacionar totes les parts amb el tot.

Quan intentem comprendre, busquem arribar a certeses.

Hi ha dues maneres de comprendre:

1. Manera racional: Científica i comparativa.
2. Manera intuïtiva: Basada en la creació i la imaginació.

Heidegger: Tres Idees Clau de la Hermenèutica

1. Interpretar i Comprendre

Aquestes accions formen part de la nostra vida i les fem de manera automàtica i contínua. Hem d'interpretar constantment.

2. La Realitat no és Sempre Racional

La realitat no es redueix només a números. Com més...

L'indeterminisme i la llibertat humana

L'indeterminisme sosté que els deterministes confonen els factors determinants amb els condicionants:

• Factors determinants: Són les causes de l'acció.
• Factors condicionants: Són els motius de l'acció.

L'indeterminisme afirma que les nostres accions i decisions no estan totalment condicionades. No hi ha indiferència; una elecció indiferent seria una elecció arbitrària. Actuem d'una manera lliure i voluntària: és evident.

L'indeterminisme com a axioma

És un axioma: no es demostra, però és la base sobre la qual se sustenten moltes de les creences sobre l'ésser humà.

Indeterminisme teològic

El fet que Déu sigui omniscient no anul·la la llibertat de l'home. Déu i la llibertat són compatibles. Sant

Conceptes Filosòfics Fonamentals

Physis: La Natura i Essència

Conjunt d'éssers físics (naturalesa), la natura o essència d'un ésser. La matèria i força de totes les coses i principi intern actiu que permet el canvi (un ésser neix i es desenvolupa perquè té physis).

Aletheia: La Veritat Oculta

Veritat oculta que es pot descobrir a través del pensament, correspondència entre realitat i pensament.

Arkhe: L'Origen de Tot

Realitat única, eterna, infinita i activa que és alhora matèria, vida i ànima de la qual sorgeixen i retornen totes les coses. És l'origen de tot el que existeix.

Psique: L'Ànima i el Coneixement

Ànima, principi de vida i principi de coneixement (transmigració de les ànimes: metempsicosi).

Parmènides d'Elea: L'Ésser

El Bosque (The Village) i la Justificació dels Mitjans

La pel·lícula El Bosque (The Village) planteja constantment la pregunta de si el fi justifica els mitjans. La trama se centra en una petita aldea on un noi, Lucius, s’enamora d’una noia, Ivy, i ha de travessar el bosc. Al bosc, però, hi ha perills i apareix un concepte que els habitants no reconeixen, que no havien vist mai: la por.

Descobreixen la por i l’amor, i finalment vencen la por per l’amor. Lucius s’enamora d’Ivy i ha de travessar el bosc. Travessa el bosc per amor, malgrat la por, i és aquí on es planteja la pregunta central: El fi justifica els mitjans?

La Relació amb Marx i Maquiavel

Aquest dilema es pot relacionar amb Karl Marx, qui utilitza l’exemple de Maquiavel....

Ciutadania i civisme: respecte polític i moral

A part de ser ciutadans d’una nació, som ciutadans del món. Per això existeixen uns drets universals que requereixen coherència en la nostra actuació.

Què és el civisme?

El civisme és l’expressió lliure dels deures socials i polítics del ciutadà, que en el fons són deures morals que afecten els altres. Aquests deures parteixen de l’elecció de certs valors, normes i principis, així com de la convicció que és millor obrar atenent les necessitats dels altres, defensant la llibertat pròpia i l’aliena, i promovent un tracte just i digne.

L'actuació cívica pot basar-se en:

• Convenció: Actuar seguint les normes establertes.
• Convicció: Actuar per iniciativa pròpia, segons les pròpies