Epistemologia Comparada: El Coneixement en Locke i Descartes

Concepte de Poder Absolut i Subordinació

• El poder absolut així establert determina què s'ha d'ensenyar i totes les facetes de la vida pública.
• L'Església queda totalment subordinada a l'Estat: no hi ha cap possibilitat d'establir un poder distint al del sobirà; el sobirà assumeix tots els poders en general.

Epistemologia de Locke: La Naturalesa del Coneixement

El coneixement, segons Locke, consisteix en la percepció que tenim de la conveniència o de la desconveniència que les nostres idees tenen entre elles. Conèixer és comparar idees, descobrir quines són les seves relacions i jutjar.

Tipus de Coneixement segons Locke

• Coneixement Intuïtiu: És un coneixement immediat, sense cap mediació, que no necessita demostració perquè resulta evident per a l'experiència sensible. Exemples: el foc és calent, el blau és un color, la nostra pròpia existència (el «Jo»).
• Coneixement Demostratiu: És un coneixement mediat que té lloc com a resultat d'un procediment deductiu. Així coneixem, per exemple, l'existència de Déu o els principis de les matemàtiques.
• Coneixement Sensorial: És la percepció que la ment té de l'existència d'objectes externs particulars i finits, a través de les impressions que aquests objectes produeixen per mitjà dels sentits. Cal suposar que hi ha objectes externs que produeixen les idees en la ment humana. Aquest coneixement té una certesa menor que la intuïció i la demostració.

Locke també destaca l'enteniment, la intel·ligència i la raó natural com a facultats clau per al coneixement.

Epistemologia de Descartes: Raó, Idees i Dubte

Mentre que Descartes pensa que hi ha tres classes d'idees:

• Idees Adventícies: Provenen de l'experiència externa (per exemple, la idea d'un arbre).
• Idees Factícies: Les construïm nosaltres combinant altres idees (per exemple, la idea d'un unicorn).
• Idees Innates: El pensament les posseeix per ell mateix, són clares i distintes (per exemple, la idea de Déu, la idea d'extensió).

A partir de les idees innates, Descartes demostra l'existència de Déu.

Descartes dubta dels sentits, ja que les coses que ens mostren són confuses i obscures. El coneixement clar i evident només ve donat per la raó, que segueix un mètode basat en regles segures.