Hiperbòlics: quelcom que és molt exagerat, que es porta fins a l’extrem.
Contradicció: quan es fan dues afirmacions que no poden ser totes dues veritat alhora.
Extensa: que ocupa espai.
Distinta: que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses.
Coses corporals: entitats que ocupen espai.
Menys clarament: d’una forma no tan evident.
Extensió: la capacitat d’ocupar espai.
Geni maligne: recurs empleat per Descartes en el dubte metòdic per a la recerca d’un coneixement evident.
De manera clara: que no admet cap mena de dubte.
A la meva naturalesa: a allò que fa que jo sigui allò que soc, que jo sigui jo.
Quimeres: coses que algú pretén que existeixen, però que en realitat no ho fan.
Ment: la substància que té per essència el pensar.
Coses materials o extenses: les coses que ocupen espai.
Enteniment: facultat de coneixement, la funció de la qual és la percepció clara i distinta. L’enteniment humà és passiu i finit; és passiu perquè es limita a percebre els objectes que se li presenten, i finit perquè no
Ment: és la substància pensant, el jo propi de cada home.
Cos: substància material, que es caracteritza per l’extensió, i que és considerada per Descartes independent del subjecte que el coneix (jo).
Cosa corpòria: allò que pot estar delimitat per una figura, estar situat en un lloc i omple un espai de manera que tot altre cos en queda exclòs. És substància extensa.
Distinció: característica del criteri de certesa, és la qualitat que té una idea quan no pot ser confosa amb una altra, perquè apareix separada i diferent de les demés.
Concebo clares: aquell coneixement que és present i es manifesta a un esperit atent, tal com diem que veiem clarament els objectes quan, estant davant de nosaltres, actuen amb prou força i els nostres ulls estan disposats a mirar-los.
Escèptics: aquells per als quals no hi ha cap coneixement, ni pot haver-hi cap opinió totalment segura. Per a Descartes és sinònim de naturalesa.
Substància: és allò que existeix de tal manera que no precisa de cap altra cosa per existir. Només Déu és verdaderament substància; amb existència rebuda de Déu, són substàncies l’extensa (cos) i el pensament (ànima).
