Antropologia Filosòfica: Pitagòricoplatonisme i Gnoseologia
Antropologia: Pitagòricoplatonisme i Gnseologia
Vies per salvar la separació del sensible i l’intel·ligible:
- La “via de la mort”: les ànimes virtuoses, en morir el cos, tornen al món de les idees al qual pertanyien.
- La “via del coneixement” o “dialèctica”: l’ànima del filòsof, a partir de les coses del món sensible, recorda allò que havia conegut en el món intel·ligible. El record arrenca de les coses sensibles i s’eleva cap a les idees intel·ligibles.
La relació entre el sensible i l’intel·ligible és plantejada per Plató en termes d’“imitació” o “participació”.
La gradació platònica de l’ésser arriba fins a incloure el no-ser:
- Segons Plató, en certa manera el no-ser és i és pensable: com a alteritat. Es tracta, doncs, d’un no-ser relatiu, relacional, necessari per pensar allò que és des d’allò que és.
Les Ciutats Ideals de Plató
El Gòrgies:
Analogia mèdica:
- Allò que la medicina és a la cura del cos,
- ho hauria de ser la política en relació amb l’ànima.
Diagnòstic:
- En la realitat, els polítics no són així; no posseeixen els coneixements necessaris.
- Cal, doncs, formar-los en el coneixement del que és just i el que és bo per a la pòlis.
La República o el govern dels filòsofs:
Objectiu: aproximar-se, tant com sigui possible, a la ciutat ideal.
Mitjà: l’educació de cada classe de ciutadans en les virtuts que els són pròpies per tal que cadascuna compleixi la funció que ha de complir.
Analogia de base entre: l’Estat i l’ànima individual.
Model d’Estat: barreja de trets aristocràtics i trets socialistes.
L’ideal platònic:
L’acoblament de les parts en el tot, l’harmonia immanent; a aquesta harmonia l’anomena “Justícia”.
La decantació política de l’intel·lectualisme moral socràtic en la figura del rei-filòsof:
Només qui coneix la Justícia farà sempre lleis justes; per tant, ell és qui haurà de governar. Aquest és el lligam entre la metafísica i la política.
Les lleis o la millor pòlis factible:
Model de ciutat: tancada en si mateixa (autarquia política i econòmica).
Vida interna: barreja d’elements democràtics, oligàrquics i aristocràtics.