El Cogito de Descartes: Idees i Existència de Déu
El Cogito
- Troba la primera veritat indubtable: "Cogito, ergo sum".
- L'existència del "jo", del subjecte pensant, és la primera certesa de la filosofia cartesiana. Abans de tot, Descartes és un esperit o consciència; és pensament.
- Aquesta idea es converteix, per la seva claredat i distinció, en el model de certesa de qualsevol altra idea.
- Inici de l'idealisme: la realitat és donada com a contingut de la consciència (idees).
- Problemes del coneixement en tota la filosofia moderna: buscar criteris per superar el "solipsisme". Estar segur que les idees reflecteixen el món i trobar un coneixement comú i objectiu.
Classes d'idees
- El pensament pensa idees.
- Idea és tot el conegut de la ment (imatges, sensacions, records...). S'han d'esbrinar quines d'aquestes són vertaderes.
- Definició d'idea: És la cosa mateixa coneguda.
Classificació d'idees
- Adventícies: Obtingudes a partir de les sensacions. Ex: home, cavall.
- Factícies: Obtingudes a partir de les adventícies. Ex: centaure.
- Innates: Inherents a la ment, no provenents de l'experiència. Ex: essència, ordre, perfecció, causa, infinit.
Només les idees innates, connaturals a la ment, són vertaderes per la seva claredat i distinció.
Demostració de Déu
- A partir de les idees d'infinit i de perfecció (idees innates), Descartes demostra l'existència de Déu amb arguments de la tradició medieval de Sant Agustí i Sant Anselm.
- Els arguments cartesians són variants de l'argument ontològic: de la idea de Déu a la demostració de la seva existència en la realitat (capítols III i V de les Meditacions i en el Discurs del mètode).
- Els arguments es recolzen en el principi de causalitat: el món i el subjecte són insuficients per a explicar la idea de perfecció. La causa i referent d'aquesta idea només pot ser Déu.
- Un cop demostrada l'existència de Déu, aquesta refuta la hipòtesi del geni maligne. Déu, bo i veraç, no ens pot enganyar quan pensem correctament: així doncs, el món deduït pel pensament existeix. L'existència del món és inferida o garantida a partir de l'existència de Déu. Amb Déu queda superat el dubte.