Descartes: arguments sobre Déu, qualitats i error humà

Descartes: qualitats, Déu i la veritat

Perquè nosaltres, encara que captem les qualitats dels objectes, no sabem si realment aquestes qualitats són les autèntiques o si simplement són aproximacions nostres, possiblement diferents de com són en realitat per la seva naturalesa. Descartes distingeix entre dos tipus de qualitats: les primàries i les secundàries. Les primàries són les que capturem a través de la raó i les secundàries, a través dels sentits; per tant, les qualitats primàries són clares i distintes, mentre que les secundàries ens poden portar a l'error.

Encara que fóssim éssers perfectes i autosuficients, se'ns planteja el dubte de qui ens va crear. El cos, evidentment, neix, i això ho explica la biologia; el que ens falta és qui crea l'ànima. Evidentment, ha de venir d'un ésser superior: Déu. Només Déu és capaç d'unir una ànima al cos. I així queda resolt el segon argument de l'existència de Déu. Encara així, ens faltaria saber com adquirim la idea de l'existència de Déu. Com que, evidentment, no es pot percebre a través dels sentits, ens adonem que només Déu mateix ens va poder introduir aquesta idea de forma natural.

4) Imperfecció humana i origen de l'error

Havent demostrat l'existència de Déu, hem apreciat també que nosaltres som imperfectes, una imperfecció que es demostra a l'hora de realitzar judicis. No sempre podem saber si alguna cosa és certa o no; però si Déu és perfecte, l'engany i el frau són imperfectes, cosa que ens porta a pensar que no poden procedir de Déu. Encara que nosaltres, a través de la raó, podem distingir entre la veritat i la falsedat, moltes vegades hem estat induïts a l'error.

Doncs si som producte de Déu, com és possible que siguem imperfectes? Quan volem distingir entre la veritat i la falsedat usem l'enteniment i la voluntat. L'enteniment ens permet captar el nostre entorn, però no afirma ni nega res; per tant, l'error ha de procedir de la voluntat, que, en ser més àmplia, realitza judicis sobre coses que no coneix, portant-nos a l'error.

Per no caure en l'error, hem d'usar la raó abans que la voluntat. Déu ens va proporcionar l'eina de la voluntat i nosaltres li hem donat un mal ús. Per a realitzar bons judicis, hem de comprovar si la idea ve de Déu i és clara i distinta; aleshores serà veritable. Hem d'evitar idees confuses, possiblement creades per un geni maligne.

• Usar la raó abans de fer judicis impulsats per la voluntat.
• Comprovar que la idea sigui clara, distinta i, si escau, prové de Déu.
• Evitar idees confuses o induïdes per un geni maligne.