Il·licitud Reflexa i Desconnexió: Excepcions a la Prova Il·lícita
Efectes Reflexos de la Il·licitud i Connexió d'Antijuridicitat
La jurisprudència aborda els efectes reflexos o excloents de la il·licitud, no només respecte a la prova obtinguda vulnerant drets fonamentals, sinó estenent-los a allò obtingut indirectament. En aquest sentit, s'entén que la “connexió d’antijuridicitat” presenta diverses excepcions:
Bona Fe dels Agents Públics
No resulta aplicable la doctrina dels fruits de l’arbre enverinat quan s’aprecia que els agents públics van actuar de bona fe al practicar la primera diligència. Si els agents van actuar en la convicció de respectar la legalitat i els drets de l’investigat, l’acte en si serà il·lícit, però aquesta il·licitud no es traslladarà a les restants diligències connectades amb aquella.
Teoria de la Font Independent
Tampoc hi ha eficàcia reflexa de la il·licitud quan resulti d’aplicació la “teoria de la font independent”, és a dir, quan no existeixi una vinculació directa entre la pràctica d’una diligència de forma il·lícita i les diligències posteriors.
Descobriment Inevitable
En estreta relació amb l'anterior, s’acudeix a la noció del descobriment possiblement inevitable: no s’aplicarà l’exclusió de la prova a aquelles que, en cas de no haver-se comès la primera il·licitud, haurien estat en tot cas trobades segons el propi curs que ja tenien les investigacions.
Confessió Voluntària de l'Acusat
S’entén que la pròpia confessió de l’acusat en el judici serveix per “sanar” possibles il·licituds prèvies. No obstant això, és necessari que la confessió sigui voluntària i lliure. Per això, és imprescindible que provingui d’un acusat a qui ja s’ha informat de la il·licitud d’altres proves en la causa; de no ser així, l’aparença de validesa d’unes proves podria, per exemple, induir-lo a confessar amb la finalitat de buscar un millor tracte en sentència.
La Doctrina de la Desconnexió d'Antijuridicitat (DDA)
La jurisprudència ha desenvolupat la Doctrina de la Desconnexió d'Antijuridicitat (DDA), que estableix els supòsits en què s'exceptua o es deixa de banda la transmissió de nul·litat de la prova il·lícita.
El Principi del Fruit de l'Arbre Enverinat
La tesi del fruit de l'arbre enverinat vol dir que tot allò que hagi estat causat o derivat d'una prova que vulnera drets fonamentals s'ha de declarar nul. No obstant això, hi ha casos clars en què es produeix la DESCONNEXIÓ:
- Irregularitat Sanejada / Nex Causal Atenuat: Supòsits en què la connexió entre la prova il·lícita inicial i la prova posterior és feble o s'ha trencat.
- Descobriment Inevitable: (Ja esmentat anteriorment com a excepció a la connexió d'antijuridicitat).
- Troballa Casual (Hallazgo Casual): Es refereix a la descoberta fortuïta d'un nou delicte durant una investigació legalment autoritzada per un altre motiu. Aquest descobriment requereix la comunicació immediata al jutge per a l'autorització de l'entrada i la investigació del nou delicte.
Garantia Processal i la Bona Fe
La consideració de la bona fe dels agents es relaciona amb una garantia fonamental del dret processal penal: “Val més malfiar-se que no pas el contrari; més val que quedin mil culpables a fora, que un d'innocent a dins.”