Marx, Tönnies, Durkheim i Weber: sociologia clàssica
-K. Marx: influït per la dreta situació obrera, la història política i intel·lectual, la mercantilització de la producció i l'economia, la revolució i la vida de classe, l'economia política, el pensament francès, la filosofia materialista alemanya i l'idealisme de Hegel.
Vs materialisme: Marx diu que l'experiència, la història i la raó són reals, que les idees no creen la realitat sinó que les necessitats de la gent i la realitat són racionals; al voltant, el fals és que els desitjos neixen naturalment de la història en lloc de ser un producte social.
Modes de producció: comunisme primitiu: baix nivell de desenvolupament, tècniques i mitjans de producció col·lectius, sense monopoli de recursos.
Antic: escàs capital, incentiu d'inversió, acumulació, tècnica antiga, producció per esclaus. Asiàtic: terres mitjanes per a l'elit o la gestió estatal, no privat. Feudal: usdefruit, subsistència.
Els modes perpetuen la desigualtat i la divisió, perquè la recol·lecció estava assegurada.
Classe: dues forces sempre en contradicció en direccions oposades. La classe és un conjunt de persones amb interessos comuns, organitzades i en moviment.
Dos tipus de treball: concret: valor d'ús, qualitat, distingible al mercat pel valor d'ús. Abstracte: crea valor d'intercanvi, comptable com a activitat fiscal del mercat. Fetitxisme: la relació social apareix donada per una relació entre coses. Una persona té valor si té mercaderies de valor o pot vendre la seva força de treball pel salari.
El treball addicional genera plusvàlua i no la necessitat (el salari i el que costa mantenir el treballador).
-F. Tönnies: dos moments individuals: quan integrat en la societat i quan la identitat és pròpia en la societat. Tres etapes: 1) preindustrial 2) industrial/comunitat 3) associació.
Comunitat: acció individual per voluntat i intenció (per representació endògena per cap cognitiu o exògena per coses externes); la voluntat dona significat a l'acció, que pot ser conscient o expressar afecte, sentiment típic de la comunitat. Tres nivells de vinculació.
Associació: introdueix el càlcul, el càlcul de benefici final i interès personal en el vincle; l'individu té un paper menor, la societat és un organisme viu, les accions de la vida social vénen dels individus, l'individu manté la seva pròpia identitat, segmentació social, comerç per guanyar alguna cosa, apareixen els diners. L'individu com a instrument.
-E. Durkheim: tres aspectes: 1) progrés en el pensament humà i l'assoliment positiu de les ciències a ritmes diferents. 2) És realista: valor moral, realitat social exterior a l'individu, és un producte social, es cosifica. No és antirealista: Durkheim no ho és; l'experiència individual crea una visió social.
Creu que la ciència natural ha de buscar lleis i regularitats.
Fet social: realitat objectiva, existeix independentment de l'individu, és exterior, una "cosa", estructura i pauta de comportament, lligada a la vida col·lectiva, interioritzada per educació, sanció i socialització; ha de ser estudiat com a tal.
Suïcidi: configurat per fets socials, no és un acte individual. Tipus: suïcidi egoista (cohesió religiosa), suïcidi altruista (massa integrada socialment) -segons el deure: suïcidi altruista obligat (per regla social), suïcidi opcional (sense deure o ben vist), suïcidi agut místic. Suïcidi anòmic (regles insuficients), suïcidi fatalista (regles excessives).
Representació de la realitat individual: l'individu percep el món exterior (sentits). Col·lectivitat: fets imposats per coacció i configuren la manera de pensar.
Relació individu-societat: visió mecànica: visió comuna, moral, manté la unitat dels membres de la societat preindustrial. Visió orgànica: vincle social per divisió del treball, dona més cohesió per la solidaritat.
-M. Weber: acció social, intencional, conscient, vinculada a un objecte, és significativa (si no afecta altres persones no és acció social), l'acció es basa en raons i motius per fer-la, la causa.