Reflexions de Joan Fuster: cadira, covardia, gent, lectura i rellotge

Reflexions de Joan Fuster

Cadira

CADIRA: acull una indignació lúcida sobre l'evolució històrica del moble, sobre els canvis operats en els criteris de l'aparença social i de la comoditat corporal, sobre el progrés tecnològic. Utilitzant la cadira com a metàfora, Fuster reflexiona sobre l'evolució del pensament en relació amb la concepció de la vida a la terra, que ha passat de ser considerada un sacrifici a ser un valor en si mateix.

Covardia

COVARDIA: la por com a tret compartit per totes les persones. Sempre tenim excusa per excusar la covardia. Fuster centra el seu interès en el covard, no en el valent, perquè els covards en són la majoria. Tots tenim por en algun moment de la nostra vida. De fet, el valent també té por però se l'aguanta. Fuster ens diu que tots hem de trobar raons per a excusar les accions del covard perquè tots som covards potencials. Aleshores, tothom és covard per comparació a algú altre. No hem de censurar la covardia de ningú.

Gent

GENT: jo soc l'altre per als altres, quan dic gent, m'hi incloc. Una reflexió argumentada entorn d'aquest tema inicial. En general, quan utilitzem aquesta paraula, no volem al·ludir-nos a nosaltres mateixos, no ens incloem. Encara que nosaltres estiguem físicament presents entre la gentada no sentim que en formem part. En aquesta entrada es defineix la idea de l'altre: jo soc jo en relació als altres. La tesi defensada és que la gent són els altres i cadascú de nosaltres.

Lectura

LECTURA: llegir és seguir vivint. Fuster centra el tema: hom llegeix per a evadir-se. Descriu aquells que no llegeixen mai autors actuals, per descriure una faceta del caràcter d'aquests que, sense tenir raó, parlen com si la tinguessin. L'autor defensa que es llegeix per a comprendre el present i el passat col·lectiu. Fuster lliga la lectura amb el coneixement, i no amb la simple distracció. Parla d'un tipus de lectura activa, que desperta interrogants i ens ajuda a entendre el món i a formar-nos-en una opinió crítica.

Rellotge

RELLOTGE: la tecnologia varia la concepció del temps. El rellotge portàtil ha canviat la percepció del pas del temps. Els antics rellotges eren acompanyats de proverbis que pràcticament passaven desapercebuts però ens alertaven del pas irremeiable del temps. Als rellotges actuals, en canvi, no els calen els aforismes perquè, com que estem contínuament consultant l'hora, el pas del temps el tenim més present, i per tant, el destí inevitable de la mort. El rellotge ha pres el control de la nostra vida laboral i personal: cada vegada tenim menys temps tot i voler estalviar-ne més.