Quina relació tenen les màscares amb els difunts?

Segons el text, les màscares representen els difunts i fan que els avantpassats hi retornin. El ritu podia significar l'acollida del difunt dins el cercle dels esperits protectors de la família.

Quina és la relació entre el teatre i les màscares?

El teatre formava part del culte a Dionís i va aparèixer a Atenes. Les representacions eren actes cultuals i la màscara mostrava la connexió amb el déu.

Les màscares: història, simbolisme i cultura

Resum

El document recorre el significat de les màscares des dels rituals primitius fins al teatre grec i el carnaval. Explica el paper de les màscares en el totemisme, la relació amb els difunts, la dansa i el cant, i la seva dimensió simbòlica i humana.

Punts clau

Les màscares pretenen passar del món subjectiu a l'objectiu i aprofitar forces; també es representen com a esperits de la fertilitat.
El totemisme associa l'home amb l'animal, i les pells i les astes són considerades les disfresses més antigues.
Les màscares representen els difunts i els avantpassats, que retornen i acullen el difunt en el cercle d'esperits protectors.
Cant, dansa i màscares formen una trilogia d'expressió artística en la relació amb els poders sobrehumans.
El carnaval està relacionat amb la fertilitat i l'expulsió dels mals esperits, i les saturnals invertien els papers socials.
El teatre grec va néixer com a part del culte a Dionís, i la màscara hi mostra la connexió amb aquest déu.

Posa't a prova

El Significat de les Màscares

De la Subjectivitat a l'Objectivitat

Màscares: intent de passar del món subjectiu a l'objectiu o d'aprofitar les forces. També es poden representar com a esperits de la fertilitat.
Pintura a la cara i disfresses: recursos externs per a la transformació interna amb l'èxtasi i el trànsit.

Fenòmens de Totemisme

Totemisme: semblança entre l'animal i l'home. L'asta i la pell es consideren les disfresses més antigues. Per adquirir poder, l'home paleolític ja es vestia amb pells d'animals. El portador de la màscara vol representar un ésser que està per damunt de l'ordre natural. L'ésser s'amaga en un animal i a través d'aquest presenta un estadi superior. Per a l'home primitiu, la transformació a través de la màscara era una cosa essencial. Home = màscara.

Inframón

Inframón: drama (originari de l'home) és la lluita amb l'animal, considerat com la personificació o símbol maligne.

Màscares d'Animals i l'Afició

Màscara d'un animal: símbol d'allò demoníac que no està subjecte a cap mena de llei ni norma.
Afició a les màscares: esdevé del desig de protegir-se dels dimonis, amb les màscares que provoquen horror.

Amb la transformació d'allò terrenal-infraterrenal com a cosa pecaminosa, la màscara fa passar a significar la seducció simbòlica.

Màscares i Difunts

Difunts: les màscares representen els difunts, amb elles els avantpassats retornen. Aquest ritus d'inhumació podia representar l'acollida del difunt dins del cercle dels esperits protectors de la família.
Màscares d'or: havien de defensar dels dimonis infernals, refugi de l'ànima. En els ritus iniciàtics dels joves de Melanèsia, que sovint comporten un ritus de mort i de renaixement, apareixen les màscares dels avantpassats juntament amb les màscares dels dimonis per acollir els neòfits a la comunitat tribal.

Màscares, Cant i Dansa

Cant, dansa i màscares: constitueixen una trilogia de mitjans d'expressió artística, visible a través dels ritus, la relació dels homes amb els poders sobrehumans. El ballarí emmascarat (bruixot) no solament parla amb la veu d'un esperit, sinó que aquest dimoni pren possessió de la persona.

Dansa: important per a l'home en procés de transformació, símbol de lluita victoriosa de les forces bones contra dimonis hostils.

Carnaval

Carnaval: usos de carnaval en relació amb la fertilitat. Es fa servir per a l'expulsió dels mals esperits i guanyar protecció. Carnestoltes en relació amb antics costums de la cultura mediterrània.
Brut sinònim de greixos (símbol de benestar).
Saturnalia eren les festes dels esclaus i de les classes socials pobres. Els papers s'invertien, elecció d'un rei, durant aquest temps eren lliures.

Màscares i Teatre

Teatre i màscares: part del culte a Dionís, va aparèixer a Atenes. Les representacions teatrals eren actes cultics, i el seu contingut tenia a veure amb els destins tràgics, en què la màscara mostra la connexió amb el déu Dionís.

Màscares i Realitat Humana

Màscares i realitat humana: la màscara és quelcom humà apartat de l'home. Goya destaca aquesta realitat en la deformació carnavalesca dels seus monstres humans, posant de relleu el veritable ésser. Rostres humans deshumanitzats, deformats amb trets demoníacs.

Conclusió

Conclusió: la màscara intenta superar la por, oculta la seva impotència i espera superar-se a ell mateix, s'allibera d'ell mateix i entra en el món d'allò invisible i misteriós.