Art del Renaixement: pintura, escultura i arquitectura

Resum

El document repassa les principals característiques de l'art del Renaixement en tres àmbits: pintura, escultura i arquitectura. Explica l'evolució des del Quattrocento fins al Cinquecento i el manierisme, amb els autors i escoles més destacats. Permet entendre les innovacions tècniques i estilístiques de cada etapa.

Punts clau

Masaccio és considerat l'impulsor de la perspectiva matemàtica en la pintura renaixentista.
A la pintura s'utilitzen el fresc, el tremp i, al final, l'oli; al Cinquecento es consolida la pintura a l'oli i el clarobscur.
Da Vinci va introduir l'esfumato i la perspectiva aèria.
L'escultura renaixentista del Quattrocento es caracteritza per la proporcionalitat, el contrapposto i la recuperació del cànon clàssic grec.
L'arquitectura del Quattrocento trenca amb el gòtic i pren com a model l'antiga Roma, usant els tres ordres grecs, l'arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula.
El manierisme es caracteritza per la ruptura amb la normativa clàssica i per una arquitectura experimental lligada a les corts europees.

Posa't a prova

Art del Renaixement: Pintura, Escultura i Arquitectura

Pintura: Masaccio és l’impulsor de la perspectiva matemàtica. Els pintors buscaven el realisme amb trets diferenciats de cada figura. S’interessen pels paisatges, els volums de les robes i la perspectiva. La pintura al fresc i al tremp, i al final a l’oli, són les més utilitzades. Va donar lloc a l’escola florentina (Masaccio, Botticelli, Angelico...) i a l’escola del nord (Messina, Bellini...).

Cinquecento: Consolidació de la Pintura a l'Oli i el Clarobscur

Es va consolidar la pintura a l’oli i el clarobscur. Da Vinci va introduir l’esfumato i la perspectiva aèria. Aquí trobem l’escola veneciana (Ticià: valoració del paisatge, ruptura de la simetria).

Escultura al Renaixement

S’inicia a Florència amb les obres de Ghiberti i Donatello i en el Cinquecento amb les de Miquel Àngel. En el Quattrocento, l’escultura renaixentista es caracteritza per la proporcionalitat, reprenent el cànon utilitzat durant el final del període clàssic grec, el contrapposto i les cames obertes. Les tècniques són inspirades en l’hagiografia i en temes bíblics. També són importants les escultures funeràries. L’escultura del Cinquecento va continuar amb la línia clàssica del Quattrocento, interessada pel naturalisme i per l’home i amb tendència al monumentalisme.

S’aprecien les línies corbes i la utilització de la forma serpentinata, que en reforça el dinamisme. En el manierisme, s’utilitza la multifacialitat, l’ús de múltiples punts de vista.

Arquitectura al Renaixement

Quattrocento: El Renaixement trenca amb l'estil gòtic, pren com a model l'art de l'antiga Roma. S'utilitzen com a elements sostenidors els tres ordres grecs i com a elements de cobriment l'arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja.

Cinquecento: Decoració i Normativa Clàssica

Durant el Cinquecento, per decorar les edificacions els artistes creen combinacions de monstres i motius vegetals que reben el nom de: grotescos. Els arquitectes del s. XVI tenen interès per la normativa clàssica.

Manierisme: Ruptura i Experimentació

El període manierista es caracteritza per la ruptura amb la normativa clàssica, per l'alteració de la morfologia dels ordres arquitectònics establerts i per fer una arquitectura experimental. El manierisme és un art aristocràtic lligat a les corts europees, que es va convertir en l'espai ideal per a la nova litúrgia.

Preguntes freqüents

Què va introduir Masaccio en la pintura del Renaixement?

Masaccio és considerat l'impulsor de la perspectiva matemàtica. Els pintors buscaven el realisme amb trets diferenciats de cada figura.

Què són els grotescos?

Durant el Cinquecento, els artistes van crear combinacions de monstres i motius vegetals per decorar edificacions, que reben el nom de grotescos.

Quina és la característica principal del manierisme?

El manierisme es caracteritza per la ruptura amb la normativa clàssica, l'alteració de la morfologia dels ordres arquitectònics i una arquitectura experimental.