Qui era Procust i què significa estar al llit de Procust?

Procust era un famós bandit que feia jeure els seus hostes en un llit de certa mida. L'expressió fa referència a adaptar per la força les coses a un model rígid.

Per què es diu que el suspir de Tàntal?

L'expressió prové del rei de Lídia Tàntal, que havent traït els déus fou condemnat als inferns.

Lèxic de la mitologia clàssica: termes i expressions d'origen mitològic

Resum

Glossari de termes, conceptes i expressions d'origen mitològic clàssic, com caòtica, pànic, quimera o sirenes. Explica el personatge o l'episodi mític que hi ha darrere de cada paraula i de cada expressió emblemàtica, com el taló d'Aquil·les, el fil d'Ariadna o l'espasa de Dàmocles.

Punts clau

Caos era el principi del món, sense ordre ni forma pròpia en els elements de la natura.
Pànic deriva de Pan, un sàtir dels boscos d'aspecte molt repulsiu.
Prometeu va robar el foc als déus per donar-lo als homes.
Una quimera és una creació imaginària que combina lleó, cabra i serp.
La poma de la discòrdia va provocar la guerra entre grecs i troians.
El fil d'Ariadna va permetre a Teseu sortir del laberint després de matar el Minotaure.
L'espasa de Dàmocles simbolitza un perill constant darrere d'una aparent felicitat.

Posa't a prova

Mots i Expressions de Component Mitològic

Termes i Conceptes

Caòtica: Segons la mitologia clàssica, el principi del món era el Caos; no hi havia cap ordre i els elements de la natura no tenien forma i estaven barrejats.
Meduses: Era la més terrible de les tres gorgones.
Prometèica: Prometeu era el fill d'un tità que es va atrevir a robar el foc als déus per donar-lo als homes perquè poguessin progressar.
Harpia: Eren monstres mig dona, mig ocell rapaç.
Quimeres: Una quimera és una creació imaginària que es pren com a realitat. En la mitologia, és un barreig entre lleó, cabra i serp.
Pànic: El pànic té a veure amb el nom de Pan, un satir que habitava als boscos i que tenia un aspecte molt repulsiu.
L'Eco: Era una nimfa que es va enamorar perdudament de Narcís, però ell no en volia saber res. Cada dia estava més trista fins que es va ficar dins una cova i allà només va arribar a quedar la seva pell i l'os, amb la facultat de repetir només allò que sentia, la paraula de Narcís.
Mercuri: Missatger dels déus o metall líquid.
Museu / Les Muses: Les Muses, filles de Zeus, eren les divinitats de les arts. Vivien a l'Olimp i deleitaven els déus amb els seus cants.
Nimfeus: Un nimfeu era una gruta d'on brollava una font consagrada a les nimfes, que es considerava santuari del seu culte.

Objectes i Fets Emblemàtics

Una poma de la discòrdia: La poma que aconseguí Venus a canvi d'oferir Helena a Paris va ocasionar una gran guerra entre grecs i troians.
Taló d'Aquil·les: Representa el punt vulnerable.
El mantell de Penèlope: Penèlope era l'esposa d'Ulisses i reina d'Itaca. Mentre esperava que Ulisses tornés, teixia un mantell per entretenir-se.
Cant de sirenes: Es refereix a una temptació, un esquer o engany.
Al llit de Procust: Aquesta expressió es basa en Procust, famós bandit que feia jeure els seus hostes en un llit de certa mida.
Treball de Sísif: Era un esforç ardu i inútil.
Licor de Bacus: Es tracta d'un vi especial.
Suspir de Tàntal: Expressió que ve del rei de Lídia, el qual, havent traït els déus, fou condemnat als inferns.
Fil d'Ariadna: Teseu va arribar a Creta amb la intenció de matar el Minotaure del laberint, i Ariadna li va donar un cabdell per trobar la sortida.
Espasa de Dàmocles: Dàmocles envejava la felicitat de Siracusa. Ell li va cedir el tron, però damunt va penjar una espasa que el mantenia en perill constant.