Teatre grec: tragèdia i comèdia a l'Atenes clàssica

El Teatre Grec

Un dels pilars de la cultura grega

El teatre constitueix el segon fenomen bàsic de la cultura grega després d'Homer. El drama sorgeix quan un altre dels gèneres literaris decau, la lírica. A la Grècia clàssica no es dóna la coexistència dels tres grans gèneres, al contrari d'allò que ocorre en les literatures modernes.

La Tragèdia Grega

Quan avui parlem de tragèdia grega ens referim a les obres conservades dels tres grans tràgics:

• 7 d'Esquil, natural d'Eleusis. La seva vida transcorre a l'Atenes de les Guerres Mèdiques i de les constants reformes. És el típic ciutadà-soldat de l'època. Els conceptes dominants de la seva obra són: l'orgull, la demència i la justícia. Els seus personatges solen ser éssers fora d'allò més comú, com déus, herois o éssers d'ultratomba.
• 7 de Sòfocles, nascut a Colono, va participar en els assumptes públics d'Atenes. La seva vida coincideix amb el procés de decadència de la ciutat. La tragèdia de Sòfocles és la tragèdia de l'heroi solitari. La seva obra és l'exponent del sofriment humà, l'home és el centre de tot.
• 18 d'Eurípides. El seu teatre és el reflex d'idees i problemes molt pròxims a les realitats de l'època. Els seus herois són presa de totes les debilitats humanes, però tots estan més prop de nosaltres que els herois d'altres tràgics. Tenim en Eurípides al primer psicòleg, el descobridor de l'ànima humana, sobretot analitza l'ànima de la dona.

El Caràcter Públic de la Tragèdia

S'ha parlat del caràcter públic i dinàmic de la tragèdia grega, en la qual es reconeix tota la polis, de la qual és un autèntic element constitutiu. Les festes organitzades per la polis són determinants de la vida de la tragèdia i per això aquesta decau quan la polis ja no pot organitzar aquests festivals.

Representacions i Festivals

Les representacions tenien lloc durant les festes de les Lenees, les Dionísies rurals i les grans Dionísies. La majoria de les tragèdies foren estrenades durant les grans Dionísies. Els actes duraven una setmana en època de Pericles. El primer dia es celebrava una processó i es sacrificava un bou, després tenia lloc la col·locació oficial de la imatge del déu en el teatre, per últim hi havia un concurs de ditirambes. El segon dia es representaven 5 comèdies. Els tres dies següents tenia lloc el concurs de tragèdies, es representaven tres per dia més un drama satíric.

Cinc jutges eren els encarregats d'establir els guanyadors. El seu veredicte era acollit amb un gran soroll pels espectadors.

La Posada en Escena

La posta en escena consta de varis elements:

• Actors: A vegades els propis poetes actuaven i els personatges femenins eren interpretats per homes, degut a la prohibició d'actuar les dones en el teatre.
• Coreutes: El cor és un element bàsic de la tragèdia grega.
• El públic: Tothom tenia accés al teatre, inclús les dones.
• Escenografia i construccions teatrals: Els teatres grecs estaven instal·lats a l'aire lliure, quasi sempre en els vessants de les muntanyes, on les grades del teatre es disposaven envoltant l'orquestra circular, on actuava el cor al voltant de l'altar de Dionís, davant del prosceni que es distanciava de l'escena.

La Tragèdia: Origen i Estructura

Segons els gramàtics antics la veu tragèdia significaria "cant pel cabró", els trágoi eren els seguidors de Dionís que portaven màscares de cabró. La tragèdia deriva dels que entonaven el ditirambe, tenint en compte en el seu origen un caràcter satíric que després perdrà.

Estructura de la tragèdia: Una tragèdia té les següents parts fonamentals: pròleg, pàrode, estàsim, episodi i èxode.

La Comèdia

Es pot definir com un drama que utilitza l'acció relacionada amb la vida real amb variacions lleugeres. Aquesta varietat de drama va tenir bona fama entre els savis grecs. El seu reconeixement oficial té lloc a Atenes. La comèdia és el document literari més important que ens descriu la realitat històrica del seu temps.

Orígens de la Comèdia

El seu origen és encara més obscur que el de la tragèdia. Per Aristòtil l'origen es troba en aquells que entonaven cants fàl·lics derivant la seva procedència de les festes populars en honor del déu del vi. Segons una teoria moderna, s'haurien afegit actors provenents del Peloponès a un cor àtic autòcton que ballava amb diferents disfresses d'animals. Per últim, la teoria de Norwood es basa en testimoniatges com les màscares dels animals, les observacions d'Aristòtil sobre les cançons fàl·liques que es cantaven en les processions en honor a Dionís.

Estructura de la Comèdia

• Pròleg
• Pàrode
• Proagon
• Agon
• Paràbasi

Aristòfanes

És l'únic representant de la comèdia antiga del qual conservem 11 obres enteres. Poc és el que sabem de la seva vida.

L'obra d'Aristòfanes és un vertader microcosmos, en el qual apareix tota la societat atenenca del seu temps, amb els seus usos i costums.

Els temes principals de l'obra d'Aristòfanes són:

• La política
• Sòcrates
• Eurípides

Respecte a la utilització del llenguatge, és el primer vehicle de l'humor, usa acumulació de jocs de paraules.