Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Vocabulari grec i derivats catalans (Σ - Τ)

Taula de correspondències entre termes en grec clàssic, el seu significat original, els formants o ètims derivats i exemples de lèxic culte en català:

Articles: (m): ὁ, τόν, τοῦ, τῷ / (f): ἡ, τήν, τῆς, τῇ / (n): τό, τό, τοῦ, τῷ
(m): οἱ, τῶν, τούς, τοῖς / (f): αἱ, τῶν, τάς / (n): τά, τά, τῶν, τοῖς

Declinació primera (f): -α, -ης / -αν / -ης / -ᾳ
Declinació segona (m/f): -ος, -ου / -ον / -ου / -ῳ

Declinació tercera (f/m): -ς, -ος / -α / -ος / -ι
(n): -ο, -ος / -ο / -ος / -ι

Verb εἰμί: εἰμί, εἶ, ἐστί, ἐσμέν, ἐστέ, εἰσί

Verbs en -ω: -ω, -εις, -ει, -ομεν, -ετε, -ουσι(ν)

Verbs en -μι: τίθημι, τίθης, τίθησι, τίθεμεν, τίθετε, τιθέασι / infinitiu: τιθέναι

Verbs reduplicats (α): ἵστημι, ἵστης,

Declinació del pronom llatí Is, Ea, Id

Is és una mena de demostratiu gramatical. S'empra referint-se a un objecte que ja s'ha mencionat abans (Ex: Caesar duas legiones conscribit; cum iis Rhodanum transit. — «Cèsar recluta dues legions; amb elles travessa el Roine.»), com a pronom personal de 3a persona, sobretot en els casos oblicus.

Declinació del pronom d'identitat Idem

Arrels gregues del català

ἀγορά, ᾶς: agorafòbia, categoria
ἀήρ, ἀέρος: aerodinàmic, aeronauta
ἀθλητής, οῦ: atleta, atletisme
ἀρχή, ῆς: anarquia, jerarquia
ἀριθμός, ου: aritmètica, logaritme
ἄνθρωπος, ου: antropologia, misantrop
ἄγγελος, ου: àngel, evangeli
ἄνεμος, ου: anemòmetre
ἄρθρον, ου: artritis, artrosi
ἄστρον, ου: astrolabi, astròleg
αἰτία, ας: etiologia, dieta
βακτηρία, ας: bacteri, bactericida
βίος, ου: biografia, biologia
γάμος, ου: bigàmia, monògam
δακτύλος, ου: dactilar, dactilografia
δῆμος, ου: democràcia, epidèmia
δίκαστης, ου: síndic, sindicat
δόξα, ης: dogma, dogmàtic
δόξα,...

Filip, Dicaiòpolis i el llop

Ὁ τε Φίλιππος καὶ ὁ πατὴρ βραδέως βαδίζουσιν ἀνὰ τὴν ὁδόν· ζητοῦσιν γὰρ τὰ πρόβατα. Ἐπεὶ δὲ εἰς ἄκρον τὸ ὄρος ἥκουσιν, τὰ πρόβατα ὁρῶσιν· μένει γὰρ πρὸς τῇ ὁδῷ καὶ πολὺν θόρυβον ποιεῖ. Ὁ οὖν Δικαιόπολις, «τί πάσχει τὰ πρόβατα;» φησίν· «σπεῦδε κατὰ τὴν ὁδόν¹, ὦ παῖ, καὶ γίγνωσκε διὰ τί τοσοῦτον θόρυβον ποιεῖ.» Ὁ οὖν Φίλιππος σπεύδει κατὰ τὴν ὁδόν. Ἐπεὶ δὲ τοῖς προβάτοις προσχωρεῖ,...

Himne a Zeus de Cal·límac

Ζηνὸς ἔοι τί κεν ἄλλο παρὰ σπονδῇσιν ἀείδειν

De Zeus, quin altre seria més desitjable cantar per acompanyar les libacions?

λώϊον ἢ θεὸν αὐτόν, ἀεὶ μέγαν, αἰὲν ἄνακτα, 

que el mateix déu, sempre gran, sempre sobirà,

Πηλαγόνων ἐλατῆρα, δικασπόλον Οὐρανίδῃσι; 

menador dels Pelàgons, administrador de justícia dels urànides?

πῶς καί νιν, Δικταῖον ἀείσομεν ἠὲ Λυκαῖον; 

I com li cantarem, com Dictèon o bé com Liceu?

ἐν δοιῇ μάλα θυμός, ἐπεὶ γένος ἀμφήριστον. 

En molt dubte (està) el meu cor, ja que és discutit el teu

Graus de l'adjectiu

Els adjectius llatins es poden presentar en tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.

Formació del comparatiu i del superlatiu

• Comparatiu: -ior (masc./fem.), -ius (neutre). Genitiu: -ioris. Exemple: altus, altior, altius.
• Superlatiu: -issimus, -a, -um. Exemple: altissimus, -a, -um.
• Superlatiu en -illimus: facilis, facillimus, -a, -um.
• Superlatiu en -errimus: pulcher, pulcherrimus, -a, -um.

Adjectius irregulars

Primer tipus d'adjectius: -us, -a, -um

Declinació de bonus, -a, -um

Primer

Glossari d'arrels gregues i els seus derivats en català

πάθος, -ους (τό) sentiment, afecció -pat-, pato- cardiopatia, antipatia

παῖς, παιδός (ὁ) nin, al·lot -ped-, pediatra, pedofilia

παλαιός, ά, όν antic, arcaic -paleo- paleontologia, paleolític

παρά al costat de, enfront de -para- paranoia, paranormal

πᾶς, πᾶσα, πᾶν tot pan-, panto- pantofàgia, panorama

πατήρ, πατρός (ὁ) pare patr- patriarca, patronímic

πέντε cinc -penta- pentasíl·lab, pentacord

περί al voltant peri- periec, perímetre

πίναξ, πίνακος (ὁ) quadre -pinaco- pinacoteca, pinacologia

πλάσσω modelar plast- rinoplàstia, plàstic

πλοῦτος, -ους (τό) riquesa -pluto- plutocràcia

πνεῦμα,

L'evolució de l'arquitectura hel·lenística

En arquitectura s'esbareixen els ordres i s'obliden dels cànons. Es desenvolupen simultàniament diferents estils i formes, reflex d'una varietat de gustos. Els agrada destacar el luxe ornamental, influència dels orientals. S'abandona l'estil dòric perquè el consideren massa auster.

Interpretació de l'escultura

Les figures del fris estan retorçades, amb un ritme violent i convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades. Molts s'identifiquen amb el seu nom escrit al marc. Les escenes del fris representen la lluita entre els déus i els gegants, i s'anomena gegantomàquia.

Els déus representen el bé, l'ordre, la pau, el sosegament,...