L'Altar de Zeus a Pèrgam: Art, Arquitectura i Context

L'evolució de l'arquitectura hel·lenística

En arquitectura s'esbareixen els ordres i s'obliden dels cànons. Es desenvolupen simultàniament diferents estils i formes, reflex d'una varietat de gustos. Els agrada destacar el luxe ornamental, influència dels orientals. S'abandona l'estil dòric perquè el consideren massa auster.

Interpretació de l'escultura

Les figures del fris estan retorçades, amb un ritme violent i convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades. Molts s'identifiquen amb el seu nom escrit al marc. Les escenes del fris representen la lluita entre els déus i els gegants, i s'anomena gegantomàquia.

Els déus representen el bé, l'ordre, la pau, el sosegament, la calma (lo positiu). Els gegants, lo contrari. Per tant, el fris representa la lluita entre el bé i el mal. Al monument van participar més de 40 escultors juntant cadascuna de les seves plaques. El tema del fris permetia una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d'aquest tenia el seu model en Zeus, que representava el poder, i en Atena, que representava la protecció. El fris significava que, igual que els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlids ho havien fet sobre els bàrbars invasors. La relació entre el fris de Pèrgam i els relleus del Partenó significa l'interès dels reis de Pèrgam per ser els hereus culturals d'Atenes.

Decoració interior i context històric

Les cares interiors de l'altar estan decorades amb un fris més petit, que explicava la vida de l'heroi Telef, fundador mitològic de Pèrgam. Per alguns, aquest relleu és l'antecessor de la columna trajana. Surten al fris: Afrodita, Hermes, Eros, Dione, Àrtemis, Zeus, Càstor, Pòl·lux, Leda...

Context històric de l'altar

Època del regnat d'Eumenes II (rei), que féu aixecar l'altar per commemorar les seves victòries. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensors de Grècia aturant diferents invasions com les dels gàlats. En l'època hel·lenística es van posar de moda els grans altars, dedicats a un gran déu, normalment a Zeus.

Escoles de l'art hel·lenístic

Hi haurà diferents centres o escoles d'art hel·lenístic:

• Atenes: es fan moltes còpies, més o més lliures del passat.
• Pèrgam: destaquen els relleus i l'altar de Zeus, de l'època d'Eumenes, grups que representen la lluita d'aquest regne contra els gals (Gàlat moribund, Gàlat suicidant-se).
• Rodes: afany pel colossalisme i per l'expressió del dolor i el moviment contorsionat (Colós de Rodes, Victòria de Samotràcia).
• Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura alegòrica de la ciutat.
• Alexandria: L'alegoria del Nil.