Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

La lírica grega

La lírica. Lírica prové del grec lyrikós, que vol dir relatiu a la lira, un instrument de corda. La lírica grega va ser la poesia destinada a ser cantada i sovint ballada amb acompanyament de la lira. En oposició a la poesia èpica, centrada en fets del passat i allunyats de la persona concreta, al segle VII aC es desenvolupa la poesia lírica, personal, reflexiva i interessada en les circumstàncies contemporànies del poeta. Cal assenyalar que el gran precursor de la poesia lírica fou Hesíode d'Ascra, a Beòcia (segle VIII aC), poeta d'èpica didàctica, del qual coneixem la Teogonia, on explica l'origen del món i dels déus i fa l'ordenació dels mites. En l'altra obra conservada, Els treballs i els dies, dedicada...

Gènere dramàtic

El drama vol dir acció; la poesia dramàtica necessita ser representada. A Grècia s'havien conreat quatre tipus de representacions teatrals:

• La tragèdia: arguments seriosos d'aflicció de temàtica mítica. Es caracteritza per la presència de dos o tres actors masculins, per l'existència d'un cor de 15 coreutes amb l'ordre d'un corifeu o cap del cor, per la presència de la música i la dansa i per la utilització de la màscara bruna per als personatges masculins i blanca per als femenins, i pels coturns o sabates de taco. Els tres grans tràgics van tractar els mites del casal de Tebes: Èsquil a Els set contra Tebes, Sòfocles a Èdip rei, Antígona i Èdip a Colonos, i Eurípides a Les fenícies i Les suplicants.
• El

Teatre Grec Antic: Convencions, Tragèdia i Comèdia

Convencions Teatrals Gregues

Si un actor volia imitar que acabava d’arribar de l’estranger o dels camps, solia fer l’entrada per un dels accessos laterals, a la dreta i a l’esquerra, anomenats pàrodes, que eren els llocs per on entraven els components del cor. Si calia fer aparèixer en escena d’una manera sorprenent una deïtat des de l’altura, es recorria a una mena de grua, un recurs que més tard es coneixeria com a deus ex machina.

La Tragèdia Grega: Grans Autors i Obres

Èsquil: El Pare de la Tragèdia

Èsquil va conèixer per pròpia experiència les penalitats terribles de la guerra i va poder assaborir la dolçor de la victòria. Segons ell, el dolor i la pena gairebé sempre...

Plató: Context Històric i Formació

Plató va néixer a Atenes al segle V aC, en el si d’una família aristocràtica. Quan tenia 20 anys va ocórrer l’esdeveniment més important de la seva vida: va conèixer Sòcrates, amb qui va estar unit fins a la mort.

El Marc Social: Crisi i Decadència

En aquesta època Atenes estava marcada per les conseqüències de la derrota a la Guerra del Peloponès contra Esparta. Això va suposar l’esfondrament de tot el món intel·lectual que havia construït Pericles (home d’estat atenenc amb una carrera militar que va durar 40 anys). Pericles fou tan important que va donar nom a tot un segle: el Segle de Pericles (el segle V aC).

El Segle IV aC: Crisi Política

El segle IV aC és, per tant, una etapa...

Diferències i Aportacions d'Espriu a la Tragèdia d'Antígona

A la versió espriuana de la tragèdia de Sòfocles, trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments, com ara el primer acte, que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices. En l’original, el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei). També apareix Etèocles, encara que a la versió de Sòfocles només sigui esmentat. Tanmateix, no apareixen alguns personatges que sí que ho fan...

Gèneres literaris clàssics

Poesia èpica

Poesia èpica: primera manifestació literària de totes les cultures de les quals som hereus. Explica gestes heroïques (històriques o llegendàries) inspirades en fets reals. L'epopeia de la qual som més hereus és l'homèrica: la Iliada i l'Odissea (s. IX–VII aC, a Troia). Les obres d'Homer representen un passat confús i fabulós. La influència de les dues epopeies va durar fins al final de l'edat antiga, ja que eren utilitzades com a llibre de text, comparable amb l'Alcorà i la Bíblia.

Els romans també van conrear l'epopeia. Les epopeies procedeixen d'una tradició oral. L'Eneida, de Virgili, explica els orígens llegendaris de Roma.

El naixement de les llengües romàniques recupera el tipus...

Mesopotàmia: Origen de la Civilització Urbana

• Primera civilització urbana: Va sorgir al IV mil·leni a.C. a la Baixa Mesopotàmia, concretament a Sumer.
• Entre el III i el I mil·leni a.C., la regió va ser dominada per diversos pobles.
• A mitjan III mil·leni a.C., el rei Sargon va ocupar la Baixa Mesopotàmia i va crear el regne d'Accad.
• L'escriptura va sorgir cap al 2500 a.C., marcant l'inici de la comptabilitat i la fixació de lleis pels reis.

L'Escriptura Cuneïforme: Origen i Evolució

• Inici: Eren pictogrames que representaven un objecte o un concepte.
• Evolució: Posteriorment, van sorgir els ideogrames, que representaven accions o conceptes més generals i van donar lloc a l'escriptura cuneïforme.
• Tècnica: Es realitzava fent incisions amb

- Personatges: CORIFEU: Personatge important, ja que va aconsellant, parlant i avisant els personatges, sobretot Creont. COR: Està format per quinze persones nobles i ancians a Tebes. Es mostra molt indecís amb Creont, però tampoc vol ajudar obertament a Antígona. Tiràcies: És el cas del vell endeví.

- HUBRIS I CATARSI: En tota tragèdia es busca una finalitat educativa; es tracta de mostrar a l'auditori què pot succeir quan l'excés i la desmesura, l'hubris, s'apoderen del cor dels homes. Aristòtil considerarà que l'expressió estètica de les passions ens pot alliberar i produir una catarsi; neteja i purificació moral. No es pot viure una sense l'altra. - VISIÓ/CONCEPTE DE GERMANS: Koinón: Designa el parentiu comú i la relació...

L'Arrodoniment Vocàlic en Català

L'arrodoniment és una característica fonètica important. Les vocals arrodonides són les posteriors o i u, i la vocal mitjana semioberta posterior ɔ (representada com a "c girada"). Les vocals no arrodonides són les anteriors i, e, ɛ i les centrals ə, a.

Quadre de Vocals del Català Estàndard

Exemples de Sil·labificació

Alguns exemples de sil·labificació en català inclouen: mo-lí, fi-nes-tra, re-pú-bli-ca.

Elements Gramaticals amb Vocals Àtones

En català, diversos elements gramaticals presenten sovint vocals àtones, susceptibles de reducció....