Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Personatges Mitològics

Agamèmnon

• Apareix a la Ilíada.
• És el comandant suprem de l’exèrcit grec.
• Rei d’Argos i, de vegades, de Micenes.
• Espòs de Clitemnestra.
• A la guerra de Troia: molts van sol·licitar la mà d’Helena; París la va raptar i Menelau va demanar ajuda a Agamèmnon.
• En una expedició cap a Tènedos, es va fer palesa l’hostilitat entre Aquil·les i Agamèmnon (preàmbul a la guerra de Troia).
• Durant el viatge, Agamèmnon va ordenar a Filoctetes abandonar Lemnos.
• Després de 9 anys de setge, Agamèmnon va participar amb Aquil·les en accions de pirateria contra les ciutats del voltant.
• Del botí: Aquil·les es va quedar amb Briseida i Agamèmnon amb Criseida.
• El pare de Criseida, Apol·lo, reclama la seva filla, però Agamèmnon

Poesia lírica

• S’anomena així perquè és un tipus de poesia que es recitava amb l’acompanyament d’un instrument: la lira.
• Va néixer durant els segles VII-VI a. C. En aquesta època hi va haver uns canvis polítics i socials que van influir en la poesia.
• Malauradament, les obres d’aquesta època es van perdre i actualment només en tenim fragments de cançons copiades posteriorment.
• Aquest tipus de poesia expressa sentiments d’amor i passió, sovint dirigits a la comunitat.
• La poesia lírica es classifica en tres tipus: elegíaca, mèlica i iàmbica.

Elegíaca

• La poesia elegíaca s’escrivia en dístics elegíacs, que eren dos versos: un hexàmetre i un pentàmetre.
• En el seu origen tenia un caràcter fúnebre, però després va passar

L'evolució política d'Atenes i Esparta

Durant el segle VI aC, a Atenes es va produir un enfrontament entre l'aristocràcia latifundista, els camperols sense terres i la burgesia comercial. Aquest conflicte va portar un seguit de reformes socials i polítiques. Va ser així que, al segle V aC, es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada. Molt diferent era la situació d'Esparta, una polis que es va caracteritzar pel seu afany expansionista.

La societat i el sistema militar espartà

La seva societat era molt militaritzada i es distingia per una educació fonamentada en la disciplina guerrera. El seu règim polític contrastava amb el sistema democràtic d'Atenes.

Les Guerres Mèdiques i l'hegemonia atenesa

Al segle VI aC es va donar...

Anàlisi Comparativa: Antígona i Hamlet

1. Localització i Context de l'Obra (Hamlet)

• Autor: William Shakespeare
• Obra: Hamlet
• Època: Segles XVI-XVII
• Moviment: Renaixement (amb elements barrocs)
• Context: Època de transició

2. Gènere Literari i Estructura

Antígona: Tragèdia Clàssica Grega

Estructura:

• Pròleg: Presentació del conflicte.
• Cor (amb les seves intervencions).
• Cinc actes.
• Èxode.

Hamlet: Tragèdia Barroca

Estructura (segons la divisió clàssica):

• Plantejament (Acte I).
• Nus (Actes II, III i IV).
• Desenllaç (Acte V).

3. Comparativa de Personatges

Antígona i Hamlet

Antígona i Hamlet tenen força coses en comú, i tots dos, quan lluiten, posen la seva vida en joc. Si ens adonem, en ambdues obres aquests personatges lluiten per un problema familiar;...

Calendari i Mitologia Grega

Mesos (Versió Antiga)

• 1-Març
• 2-Abril
• 3-Maig
• 4-Juny
• 5-Quintilis (Juliol)
• 6-Sextilis (Agost)
• 7-Setembre
• 8-Octubre
• 9-Novembre
• 10-Desembre

Dies de la Setmana (Llatí)

• 1-Dies Lunae (Dilluns)
• 2-Dies Martis (Dimarts)
• 3-Dies Mercuri (Dimecres)
• 4-Dies Iovis (Dijous)
• 5-Dies Veneris (Divendres)
• 6-Dies Saturni (Dissabte)
• 7-Dies Solis (Diumenge)

Monstres de la Mitologia Grega

Hidra de Lerna

Monstre en forma de serp amb set caps; si en tallaves un, en creixien dos més. Va ser derrotada per Hèrcules en el segon dels dotze treballs. Criada per Hera, era capaç de matar amb el seu alè. Hèrcules la va matar amb l'ajut d'Iolau, el seu escuder, i va mullar les seves fletxes amb el verí de la Hidra.

Quimera

Era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra

Context i biografia d'Aristòtil

Escriu el teu títol: Context i biografia d'Aristòtil

Context històric

La vida d'Aristòtil va transcórrer en el segle IV a. C., en una època de canvis molt significatius per al món grec.

Després de la derrota d'Atenes en la guerra del Peloponès, Esparta havia esdevingut la polis més influent de Grècia. Però el poder creixent del regne de Macedònia aviat va modificar aquesta situació.

L'any 349 a. C., el rei Filip II de Macedònia va iniciar una campanya militar per estendre el seu territori. Això va provocar una forta reacció en moltes ciutats gregues, que van veure en perill la seva llibertat i la seva independència.

L'any 338 a. C. Macedònia va conquerir Grècia quan Filip II va derrotar els grecs...

Sòcrates: Compromís amb la Polis i la Veritat

A causa de les condicions meteorològiques (o esdeveniments que van seguir), el Demos d'Atenes va reaccionar amb ràbia i indignació i va iniciar un judici contra el comandament de l'exèrcit: els 8 generals.

El Judici dels Generals i l'Oposició de Sòcrates

Per atzar, Sòcrates, per primera i última vegada, formava part del Consell dels 500. Per casualitat, va tocar a la tribu de Sòcrates presidir la sessió. Sòcrates es va oposar a la condemna "popular" dels generals perquè la llei no establia càstigs col·lectius.

En tots aquests casos, Sòcrates ens apareix com l'individu compromès amb la seva polis i amb la veritat. En aquestes ocasions, Sòcrates s'enfronta al poder, a la mort possible,...

Característiques generals de la Grècia clàssica

• Estructura política: Mai van formar un estat unitari, sinó que eren un conjunt de territoris (polis) que compartien història i cultura (llengua, religió). S’anomenaven hel·lens i s’unien en cerimònies com les Olimpíades o davant enemics comuns, com els perses.
• Economia: Es basava principalment en l'agricultura i la ramaderia, tot i que el comerç també tenia un paper rellevant.
• Societat esclavista: Existia una clara divisió entre amos i esclaus.
• Conflictes entre polis: Les ciutats-estat sovint s'enfrontaven entre elles, destacant guerres importants com la del Peloponès entre Esparta i Atenes.
• Independència: Cada polis era totalment independent i disposava del seu propi sistema de

Anàlisi d'Èdip Rei

L'Èdip Rei manté les tres unitats prescrites per Aristòtil a la Poètica: 24 hores de durada, un sol espai per a l’acció i una sola trama. Tan sols hi ha una acció (la investigació sobre l'assassinat de Laios) que transcorre en un sol lloc (Tebes) en un sol dia (Tirèsies, a la pàgina 67, vaticina que “el dia d’avui et farà néixer i et destruirà”).

Estructura de l'Obra

Èdip Rei es forma estructuralment per:

• Un pròleg que recorda breument els antecedents del mite i presenta la situació.
• Un pàrode o cant d’entrada del cor, que representa un personatge col·lectiu.
• Episodis recitats pels autors que s’alternen amb els estàsims cantats pel cor.
• L’èxode, l’última escena amb la sortida del cor.

L'obra...