Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Lisístrata d'Aristòfanes: Una sàtira contra la guerra

La Lisístrata d'Aristòfanes és una comèdia del segle V aC situada en el context de la guerra del Peloponès, un conflicte llarg que va provocar un gran desgavell social i polític. A diferència de la tragèdia, la comèdia té com a objectiu fer crítica social i política mitjançant l'humor, l'exageració i la inversió de rols. En aquesta obra destaca especialment el paper protagonista d'un col·lectiu femení i el fet que una dona, Lisístrata, lideri l'acció, cosa que era impensable en la societat grega de l'època.

El pla de Lisístrata: La vaga sexual

L'obra comença amb Lisístrata convocant les dones de diverses ciutats gregues, com Atenes i Esparta, amb l'objectiu de posar...

Temes i personatges de la tragèdia Otel·lo

• La gelosia: Representada per Otel·lo i Iago.
• L'amor: Desdèmona (amor incondicional), Otel·lo (mal d'amor) i Roderigo.
• La mort: Desdèmona, Iago (l'assassí), Roderigo i Otel·lo.
• La lleialtat i la traïció: El contrast entre Cassio, Iago i Emília.
• La justícia: Representada pel Dux, els nobles, els governadors, Ludovico i Emília.
• L'honor i l'honra: Brabanzio i Desdèmona.

Estructura de l'obra

Otel·lo és una tragèdia estructurada en cinc actes de 3, 3, 4, 3 i 2 escenes respectivament:

• Primer acte: Situat a Venècia, es presenten tots els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells. També s'anuncia l'escenari on tindrà lloc tota l'acció: Xipre.
• Segon acte: Iago provoca la borratxera

Estructura de la Tragèdia Grega (1.3)

• Pròleg: Diàleg o monòleg introductori. Exposició dels fets i presentació dels actors.
• Pàrode: Entrada del cor.
• Episodis: Escenes dialogades entre el corifeu i l’actor o entre els actors. Equivalen als actes.
• Estàsims: Separacions entre els episodis. Acció aturada. Intervenció del cor i reflexió sobre el desenvolupament de l’obra.
• Èxode: Desenllaç, sortida dels actors, reflexió del cor i la seva sortida.

Primers Autors i Evolució de la Tragèdia (1.4)

• Tespis va crear la tragèdia. Cap al 534 aC va ser vencedor de la primera representació oficial d'una tragèdia.
• Després d'ell, Clístenes, Quèril, Frínic i Pràtinas van aportar a la tragèdia.
• Obres destacades: Quèril (Alope); Frínic (Els

Els Grans Poemes Èpics d'Homer

La Ilíada

Poema èpic atribuït a Homer (segle VIII a.C.), el qual narra els esdeveniments de la Guerra de Troia.

L'Odissea

És el segon poema èpic d’Homer, el qual narra les aventures d'Ulisses durant el seu retorn a casa després de la Guerra de Troia.

Les Polis: Ciutats Estat de l'Antiga Grècia

Les polis eren ciutats estat independents de l’Antiga Grècia.

Exemples de Polis Importants

• Esparta
• Atenes
• Troia
• Focea
• Delfos

Estructura de la Polis

Totes les polis tenien una estructura similar:

• La part alta (Acròpolis): On hi havia els edificis principals i els sagrats.
• La part baixa: On hi havia els barris d’habitatge i l’Àgora, que era el centre cultural i de comerç de la ciutat.

Generalment, les polis estaven emmurallades...

Estructura de l'Obra Teatral

L'obra teatral es divideix en les següents parts:

• Actes: Parts principals en què es divideix l'obra.
• Escena: Seqüències de la trama que integren un acte. Es defineix per l'acció, el temps i l'entrada o sortida dels personatges.
• Quadre: Subdivisió temàtica que sovint implica un canvi de decorat. Descriu l'espai i l'època, i la relació entre els personatges.

Gèneres Teatrals Principals

Tragèdia

Peça teatral d'origen grec (s. VI aC), escrita en estil elevat. Presenta una acció seriosa protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgràcia segura per culpa del destí.

La intenció és fer que l'espectador s'identifiqui amb el patiment dels personatges i que se senti malament. El llenguatge...

Religió Cívica a Grècia

El politeisme grec no es fonamentava en cap revelació ni llibre sagrat, sinó que es basava en el seu ús social, en els costums ancestrals, en la llengua i la manera de vida.

• Transmissió oral de la tradició (rapsodes) i a partir dels poemes èpics d’Homer i d’Hesíode.
• Els déus no eren considerats entitats transcendents que vivien més enllà del món. El món diví i el món humà no estaven radicalment separats. El natural i el sobrenatural estaven intrínsecament lligats.
• No es practicava un culte per a salvar l'ànima més enllà de la mort.
• El culte era, en realitat, l'expressió d'una col·lectivitat, i la seva funció era salvaguardar la ciutat, per mitjà del manteniment dels costums.

Ulisses visita Aquil·les

1. Les Arts Baronials de Tristany

Tristany, per evitar la mort, va ser criat per Rohalt, qui després el confià a Governal perquè li ensenyés “les arts que convenen als barons”. Aquestes consistien en:

• Ser un bon escuder, ensenyat a manejar les armes com la llança, l'espasa, l'escut i l'arc.
• Avorrir tota mentida i tota deslleialtat.
• Socórrer els febles i mantenir la fe.
• El maneig de l'arpa i l'art de muntar.

2. La Decisió de Tristany a Leonís

Tristany és armat cavaller pel seu oncle Marc i va a Leonís. Una vegada ha vençut l'enemic, pren la decisió de tornar a Cornualla a servir el rei Marc.

3. El Combat de Tristany a Irlanda

Tristany, buscant la dama que ha de ser l'esposa del rei Marc, arriba a Irlanda i torna a lluitar i a vèncer....

Què li passa a Hèracles al final?

Un cop complerts els 12 treballs, Hèracles va casar-se amb Deianira. Un dia, mentre travessaven un riu, va aparèixer el centaure Nessus amb la intenció de raptar-la. Hèracles la va alliberar disparant-li una fletxa enverinada amb la sang de l'Hidra de Lerna.

Nessus, abans de morir, va voler venjar-se i va donar a Deianira una túnica impregnada amb la sang enverinada de la seva ferida. Li va fer creure que, si alguna vegada Hèracles deixava d'estimar-la, la peça faria que tornés a sentir amor per ella.

Deianira, en sentir rumors d'un nou amor d'Hèracles, va decidir regalar-li la peça per comprovar si funcionava, sense saber que estava infectada. La sang enverinada va començar a cremar la pell d'Hèracles,...

L'Acròpolis i l'Arquitectura Grega

1. Què era l'Acròpolis?

Era la part alta de les ciutats gregues.

2. Quan va ser destruïda la d'Atenes?

L'any 480 aC.

3. Qui la va fer reconstruir?

Pèricles.

4. Quina estàtua hi havia al mig?

Atena Pròmacos (defensora), una estàtua de bronze del mateix Fídia amb una alçada de 10 metres.

5. Quins eren els dos temples principals?

El Partenó i l'Erectèon (segle V aC).

6. Mostra excel·lent de teatre clàssic grec

El Teatre d'Epidaure.

El Naixement de la Democràcia

7. Què designava la paraula “democràcia”?

Designava un sistema polític en què la sobirania estava en mans d'una assemblea composta per tots els ciutadans.

8. Què va fer Soló?

Va realitzar les primeres reformes constitucionals que van permetre la...

Els monuments principals de l'Acròpolis d'Atenes

• Propileus: Monument de marbre pentèlic, dissenyat per Mnesicles. Consta d'un cos central amb sis columnes dòriques a la façana i dues columnates; una d'elles conservava al seu interior nombrosos quadres dedicats a la deessa Atenea.
• Atenea Niké: Temple petit situat fora dels Propileus. S'hi conservava l'estàtua de culte de fusta, que representava la deessa amb una granada a la mà dreta i un elm a l'esquerra, personificada com a Niké amb les ales tallades perquè mai abandonés la ciutat.
• Atenea Pròmacos: Estàtua de bronze de 15 metres d'alçària sobre un gran pedestal, realitzada per Fídies. Tot i que va ser destruïda l'any 1203, les representacions en monedes i restes ceràmiques suggereixen