Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Les Reformes de Pèricles i les Guerres del Peloponès

Grec3,01 KB

Les reformes de Pèricles: l'època daurada d'Atenes

Les reformes de Pèricles van marcar l'època més rica de la història de Grècia. Pèricles va governar la polis atenesa a partir del 462 aC. Amb ell va culminar la democràcia, ja que va donar plens poders a l'Assemblea i al Consell. Tanmateix, els ideals de democràcia quedaven restringits pels drets de ciutadania: només els fills de pare i mare atenesos eren legalment ciutadans d'Atenes.

L'estructura social a l'Atenes clàssica

  • Estrangers: Eren homes lliures, domiciliats a l'Àtica, que es dedicaven al comerç i a la indústria artesana. No tenien dret de ciutadania, no podien ser propietaris de terres ni contraure matrimoni legal amb ciutadans.
  • Esclaus: El grup més nombrós. No tenien
...
Continua llegint "Les Reformes de Pèricles i les Guerres del Peloponès" »

La Victòria de Samotràcia: Iconologia, Funció i Influència Cultural

Grec2,66 KB

Iconologia i Significat de la Victòria de Samotràcia

La figura representa la deessa Niké (Victòria), capaç de córrer i volar a gran velocitat.

Era considerada portadora de bona sort i acostumava a anar associada a algun altre déu, com Zeus i Atenea.

Després de la batalla de Salamina (480 a.C.), va ser associada i identificada amb la mateixa Atenea, filla de Zeus. Destaca el seu temple a l’Acròpolis d’Atenes.

La representació més coneguda és la mateixa Victòria de Samotràcia.

Va ser descoberta el 1863 a l'illa de Samotràcia pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg aficionat.

Funció i Context Històric

Quan es va descobrir, es va pensar que l'havia fet fer Demetri Poliorcetes per commemorar la victòria naval a Salamina...

Continua llegint "La Victòria de Samotràcia: Iconologia, Funció i Influència Cultural" »

L'Antiga Grècia: Comerç, Polis, Democràcia i Llegat Cultural

Grec4,43 KB

Orígens, Geografia i Desenvolupament de les Polis

Des del III mil·lenni aC, a l'entorn mediterrani oriental es van establir i van créixer *pobles* que van aconseguir un gran desenvolupament gràcies al comerç marítim i que es van organitzar en **ciutats-estat**.

Grècia està situada a la Mediterrània oriental. El clima és molt benigne, amb pocs vents i estius calorosos. Els rius són curts i de règim irregular. El seu relleu es compon de serralades, provocant un paisatge molt variat.

L'antiga Grècia s'estenia pels actuals territoris de Grècia, l'Àsia Menor i les illes del mar Egeu, que es va convertir en el vehicle de comunicació més important per als grecs.

La població es va concentrar en les estretes franges costaneres i en algunes...

Continua llegint "L'Antiga Grècia: Comerç, Polis, Democràcia i Llegat Cultural" »

Democràcia atenesa: institucions i sistema judicial

Grec2,78 KB

Institució de la democràcia atenesa

Amb els canvis econòmics i socials del segle VII i VI aC, apareixen les figures dels legisladors i dels tirans que intenten satisfer les demandes dels sectors populars mitjançant reformes constitucionals. Aquestes reformes tenen com a base la igualtat legal, que va representar l'inici de la democràcia atenesa. Entre els elements característics hi havia:

  • divisió de la població,
  • recolzament dels òrgans de govern de caràcter popular,
  • institució de l'ostracisme.

Amb Pèricles, el règim democràtic desenvolupa totes les seves funcions. La sobirania pertany a tota la població i l'única restricció és la llei. L'eix al voltant del qual gira el règim és l'elecció per sorteig i el pagament pel desenvolupament...

Continua llegint "Democràcia atenesa: institucions i sistema judicial" »

Democràcia, Sofistes i Sòcrates: Pilars de la Grècia Clàssica

Grec3,45 KB

La Grècia Clàssica: Atenes i la seva Democràcia

Al segle V aC, Grècia estava formada per ciutats-estat anomenades polis. La més important va ser Atenes, que tenia un sistema polític basat en una democràcia directa, és a dir, que el poble decidia què s'havia de fer.

Hi havia tres institucions polítiques principals:

  • L'Assemblea (Ekklesia): La reunió de tots els ciutadans amb drets polítics.
  • El Consell (Boulé): Es preparaven els textos que s'havien de tractar a l'Assemblea.
  • El Tribunal (Heliea): Format pels jutges.

Els funcionaris eren escollits per sorteig. Un dels polítics més destacats d'aquella època va ser Pèricles, el cap del partit popular, que va fer construir el Partenó.

Els Sofistes: Mestres de l'Oratòria i la Retòrica

A...

Continua llegint "Democràcia, Sofistes i Sòcrates: Pilars de la Grècia Clàssica" »

Festes i déus d'Atenes: Panatenees i Dionísies i el naixement del teatre

Grec2,59 KB

7. Deus i festivitats ateneses...

Deus i festivitats ateneses

El calendari religiós a Atenes estava ple de festes. L'estat subvencionava les despeses. El govern dels Pisístratides va donar un relleu especial a les festes en honor de la deessa Atena i del déu Dionís.

Panatenees i Grans Panatenees

Les Panatenees: en primer lloc existien les Panatenees, que se celebraven cada any. Des del 566 aC Pisístrat les va celebrar d'una manera molt esplendorosa per a realçar el prestigi del seu país. Així, cada 4 anys tenien lloc les Grans Panatenees.

Les competicions dels primers 4 dies estaven obertes als forasters, però el cinquè dia es dedicava a les 10 tribus ateneses. El premi dels vencedors en les competicions atlètiques eren àmfores d'oli...

Continua llegint "Festes i déus d'Atenes: Panatenees i Dionísies i el naixement del teatre" »

Història d'Heròdot: La Primera Obra Extensa en Prosa Grega

Grec2,64 KB

Primera Obra Extensa en Prosa Escrita en Grec

En aquesta obra, **Heròdot** ens conta la lluita entre grecs i asiàtics que culmina en les **Guerres Mèdiques**. Al proemi ens diu, igual que Homer, que escriu per a evitar que les grans accions queden privades de glòria; però, a diferència d'Homer, ja comença afirmant que aquesta obra serà l'exposició de la seua pròpia investigació. Apareix, per tant, un **autor personal** (=Hesíode i els lírics).

Diferències amb la Narració Mítica

Tampoc hi ha muses que narren antigues històries, sinó una investigació ferma. D'aquesta manera, Heròdot deixa de banda la història mítica i passa a narrar fets que pot corroborar, la qual cosa dona com a resultat una narració imparcial, però que...

Continua llegint "Història d'Heròdot: La Primera Obra Extensa en Prosa Grega" »

Història i Societat de l'Antiga Grècia: Èpoques i Cultura

Grec2,5 KB

Els períodes de Grècia

L'època arcaica, l'època clàssica (Atenes i Esparta) i l'època hel·lenística.

La colonització

Es va produir durant els segles VIII i VI a.C., fonamentalment per la zona nord del Mediterrani i el mar Negre. Això es devia al fet que la població augmentava i els recursos alimentaris disminuïen, provocant l'emigració cap a la costa del mar Negre i el Mediterrani, on van fundar noves polis on es quedaven definitivament.

Guerres del Peloponès

Enfrontament entre Esparta i Atenes en el qual es va posar fi al predomini atenès i va guanyar Esparta.

Guerres Mèdiques

Conflicte entre grecs i perses en el qual van guanyar els grecs per la retirada dels perses.

Alexandre el Gran

Va ser el rei de Macedònia i qui va conduir el...

Continua llegint "Història i Societat de l'Antiga Grècia: Èpoques i Cultura" »

Anàlisi de 'El gat negre' d'Edgar Allan Poe

Grec2,42 KB

El gat negre

Un jove matrimoni, que compartia el seu amor i afecte cap als animals, posseïa diverses mascotes, entre elles un gat negre anomenat Plutó. Aquest era, sens dubte, el favorit del marit, i durant diversos anys van mantenir una estreta amistat.

L'inici de la decadència

Amb el temps, van començar els problemes d'alcoholisme del protagonista i el seu caràcter va variar dràsticament: es va tornar violent en comptes d'afectuós, tant amb el seu gat com amb la seva dona. Ebri, en arribar a casa, agredia Plutó. Després d'un acte despietat, el gat va començar a témer-lo. Tot i que el marit se sentia penedit, en sentir el rebuig i la por de l'animal, un matí va decidir penjar el gat.

El misteri de la silueta

La nit d'aquell mateix dia,...

Continua llegint "Anàlisi de 'El gat negre' d'Edgar Allan Poe" »

La dona i l'actitud vital en la literatura universal

Grec2,66 KB

La dona en l'obra de Baudelaire

La dona a Baudelaire apareix amb la contraposició d'un mateix ésser que ofereix dues cares: per una banda, és l'ésser sensual que inspira al poeta i que li serveix de refugi, d'esperança i li provoca l'èxtasi dels sentits. A la vegada, aquesta mateixa dona arrossega el poeta cap a la destrucció, talment l'alcohol, la droga o el mal; una i altra no s'exclouen, sinó que proporcionen la bellesa i l'ideal a través de l'anihilació i la cabellera.

La dona a Antígona, Hamlet i Càndid

La imatge femenina que apareix al llarg de les tres obres ofereix una progressió que va de la fortalesa d'Antígona a la passivitat de Cunegunda.

  • Antígona: Ens trobem amb una dona forta, valenta i decidida, capaç de sacrificar-
...
Continua llegint "La dona i l'actitud vital en la literatura universal" »