Democràcia, Sofistes i Sòcrates: Pilars de la Grècia Clàssica

La Grècia Clàssica: Atenes i la seva Democràcia

Al segle V aC, Grècia estava formada per ciutats-estat anomenades polis. La més important va ser Atenes, que tenia un sistema polític basat en una democràcia directa, és a dir, que el poble decidia què s'havia de fer.

Hi havia tres institucions polítiques principals:

• L'Assemblea (Ekklesia): La reunió de tots els ciutadans amb drets polítics.
• El Consell (Boulé): Es preparaven els textos que s'havien de tractar a l'Assemblea.
• El Tribunal (Heliea): Format pels jutges.

Els funcionaris eren escollits per sorteig. Un dels polítics més destacats d'aquella època va ser Pèricles, el cap del partit popular, que va fer construir el Partenó.

Els Sofistes: Mestres de l'Oratòria i la Retòrica

A la Grècia del segle V aC van aparèixer els sofistes, professors d'oratòria o retòrica. Aquesta era l'art d'embellir el llenguatge amb la intenció d'excitar i conduir les passions de l'auditori fins a deixar-lo plenament persuadit. Els sofistes dirigien els seus ensenyaments als joves interessats en la política, a canvi de diners. També es dedicaven a preparar textos per a les defenses en els tribunals.

Es poden destacar sofistes com:

• Protàgores: Afirmava que "l'home és la mesura de totes les coses". Sostenia que els déus podrien no existir, que els éssers humans no estem preparats per conèixer la veritat, que el que interessa és l'aparença per fer bons discursos i que tots els punts de vista són defensables.
• Gòrgies: En la seva obra "Elogi d'Helena", defensa les raons per les quals Helena va marxar amb Paris.
• Antifont: Defensava que les lleis no es fonamenten en la natura, sinó que són convencions subjectes a canvis continus, i que els homes hem de seguir els preceptes de la naturalesa abans que els de les lleis.

Sòcrates: El Pare de la Filosofia Occidental

Els filòsofs també eren figures molt importants en aquella època. Eren amants del saber i es basaven en la idea que l'important no era l'aparença ni el discurs, sinó el coneixement i la raó.

Un filòsof molt important va ser Sòcrates. Esdeveniments de la seva vida els podem trobar en textos de Critó i Plató, com ara L'Apologia de Sòcrates de Plató, que ens narra el judici al qual fou sotmès.

El Judici de Sòcrates

Sòcrates estava acusat de:

• Impietat.
• Corrompre els joves.
• Ésser ateu, és a dir, no creure en els déus de la polis.

Sòcrates va començar defensant-se dels prejudicis que havien portat a aquesta situació. Un cop acabades les dissertacions de cada part, el jurat va votar a favor de considerar-lo culpable per una petita majoria. El tribunal va deixar que ell s'imposés la pena, però Sòcrates s'hi va negar perquè no es considerava culpable de res. El jurat, enutjat, va tornar a votar i el va condemnar a mort.

En el text de Critó, el seu amic li proposa d'escapar de la presó, però Sòcrates s'hi nega, argumentant que seria trair la ciutat, la qual no li havia fet cap mal. Sòcrates va morir aproximadament als 70 anys, bevent la cicuta.