Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Interpretació i Significat de l'Erectèon

L’Erectèon era un temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu —mític rei atenenc de qui deriva el nom—, considerat aquest últim el fundador de les Panatenees, les festivitats més importants d’Atenes, que se celebraven en honor de la deessa Atena.

Mitologia de la Fundació d'Atenes

Segons la mitologia grega, Zeus va proposar una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat. Hi van participar:

• Posidó, que va clavar el seu trident a la roca i en va fer brollar aigua salada.
• Atena, que va fer néixer una olivera d’entre les roques.

Cècrops, primer rei de l’Àtica, va donar la victòria a la deessa, en honor de la qual la polis va adoptar el nom d’Atenes.

Les Cariàtides:

Déus i Deeses de l'Olimp: Mites i Atributs

Gea

Personificació de la Terra, mare de tots els déus i, per tant, deessa de la fecunditat.

Urà

Déu del cel, fill de Gea, amb qui es va casar i van tenir diversos fills (Titans i els Ciclops). Cronos el va destronar després d'haver-lo mutilat.

Cronos

Fill d'Urà, déu del temps. Es menjava els seus fills.

Rea

Filla d'Urà i Gea, va formar una parella estable amb el seu germà Cronos. Va ser la mare de Posidó, Hades i Zeus.

Zeus

Déu del cel i les tempestats, de la justícia, déu suprem. Representat barbut, assegut en un tron amb un llamp i una àguila.

Hera

Filla de Cronos i Rea, muller de Zeus. Deessa del matrimoni. Representada amb diadema, asseguda en un tron, i amb un paó.

Posidó

Fill de Cronos i Rea,...

Context Històric i Cultural

L'Antiguitat representa la suma d'aportacions que van desenvolupar culturalment Occident.

Grècia: Bressol de la Mentalitat Europea

Al segle V a.C., a la polis d'Atenes, es defineix la ideologia de la mentalitat europea:

• Democràcia: Poder del poble.
• Obra pública: Construcció de places, amfiteatres i el Partenó.
• Mentalitat: L'home com a centre i mesura de totes les coses (Sòfocles).

Es desenvolupen formes literàries com el teatre (tragèdia i comèdia), el diàleg filosòfic i el tractat de poesia. Apareix el Classicisme, un model estètic basat en l'harmonia i l'expressió perfecta de la bellesa.

Roma: Imperi, Conquesta i Llatí

El Cèsar ostenta el poder únic de l'Imperi. Roma es caracteritza per:

• Conquesta: Militar,

Economia i Societat Grega

Vida Econòmica a Grècia

Al camp, els camperols conreaven el blat, la vinya i l'olivera, i tenien cura de les ovelles, les cabres i els porcs. A la ciutat, eren artesans o comerciants i participaven activament en la vida de la polis.

L'Expansió i Colonització Grega

Els emigrants grecs van recórrer les costes a la recerca d'indrets adequats per establir-s'hi i fundar una nova ciutat o colònia. En els nous emplaçaments, seguien diverses activitats:

• Conreaven la terra.
• Comerciaven amb els indígenes.
• Extreien primeres matèries.

Característiques dels Emplaçaments

Els territoris escollits tenien unes característiques comunes per a l'assentament:

1. Bon accés per mar.
2. Un emplaçament fàcil de defensar.
3. Proveïment d'aigua.
4. Proximitat

Demèter i Persèfone: El Cicle de les Estacions

Demèter és la deessa de la fecunditat i la protectora de la terra conreada; vetlla per les collites, especialment pel blat. La llegenda de Demèter va unida a la de Persèfone, fruit de les relacions de la deessa amb Zeus. Diu la llegenda que Hades, oncle de Persèfone, enamorat de la jove, la va segrestar mentre collia flors a la vora del llac Pergus, a Sicília.

Quan la mare se n’adona de la seva desaparició, la busca dia i nit, i això fa que descuidés les seves funcions amb les terres, i la gent patís les conseqüències. Llavors Zeus va intervenir-hi i va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare. Però no va ser possible perquè Persèfone va menjar uns grans de magrana,...

Sòcrates i els Sofistes: Humanisme i Antropologia

El Context Històric i Filosòfic

Els Sofistes i Sòcrates viuen en un mateix temps i estan interessats per una temàtica en comú: l'humanisme i l'antropologia. Ambdós ignoren tant la physis com la cosmologia, centrant-se en la polis. Aquesta etapa d'humanisme es va iniciar i consolidar sota el mandat de Pèricles, assolint el seu màxim desenvolupament.

Sòcrates: El Castigador del Relativisme

Molts pensaven que Sòcrates era un sofista més, però no ho era. Sòcrates utilitza el diàleg i no els discursos oratoris i la retòrica. Ell parla de la virtut (areté).

En realitat, Sòcrates va ser un castigador de la sofística i el relativisme, i va ser mestre de Plató.

L'Evolució del Concepte

Exploració de les Llengües i Gèneres Literaris Clàssics

Famílies Lingüístiques Europees

Les principals famílies lingüístiques europees inclouen:

• Llengües Romàniques: català, espanyol, francès, gallec, italià, occità, portuguès, retoromànic, romanès, sard.
• Llengües Germàniques: alemany, anglès, danès, islandès, neerlandès, noruec, suec.
• Llengües Cèltiques: bretó, gaèlic irlandès, gaèlic escocès.
• Llengües Eslaves: búlgar, txec, eslovac, croat, eslovè, macedònic, polonès, rus, serbi, ucraïnès.

Varietats del Català

El català es divideix principalment en dos blocs dialectals:

• Català Oriental:
  • Rossellonès (salat, xipella, barceloní, tarragoní)
  • Balear (mallorquí, menorquí)
  • Alguerès
• Català Occidental:
  • Català nord-

Afrodita: Deessa de l'Amor i la Bellesa

Afrodita, la deessa de l'amor, va néixer de l'escuma del mar i fou transportada primer a Citera i després a Xipre, on les filles de Zeus, les Hores, la conduïren al casal dels Olímpics. Es va casar amb Hefest, déu de la forja i el foc, però estava profundament enamorada d'Ares, el déu de la guerra. Homer ens relata que un dia el Sol, que tot ho veu, va sorprendre els amants i ho va explicar a Hefest. Aquest va forjar uns lligams irrompibles que envoltaven el llit nupcial, i així els déus olímpics contemplaren el ridícul espectacle.

El símbol del desig amorós acompanya Afrodita. Aquesta també s'uní amb Dionís, déu del vi, i amb el mortal Anquises, amb qui engendrà Enees. Afrodita va participar...

Tercera Part: Anàlisi de l'Acció

El tercer acte retorna l’acció a l’interior del palau de Tebes, on Creont està despatxant afers de govern amb els seus consellers. Apareix aquí un nou personatge, un lúcid conseller, que fa un paper similar al d’Eumolp, el de contrapunt als altres personatges en desvetllar la part més fosca de les intencions humanes. Apareixen també aquí els primers problemes de Creont: la solitud del poder, que comparteix també la seva dona, Eurídice. I les desavinences amb l’endeví, Tirèsias, que pronostica futurs mals a la ciutat de Tebes si Creont no ordena enterrar el cos de Polinices com mana la tradició. Assabentats de l’acció d’Antígona, la gent del poble s’ha posat al seu costat, i acompanya...