Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Orígens i el Poder Encantador de la Música

Orfeu és una figura central de la mitologia grega. És fill d'Èagre i de Melanipe, tot i que a vegades s'ha dit que la seva mare era la musa Calíope o la musa Polímnia.

El Músic Diví i la seva Influència

Orfeu toca la lira i la cítara, i a vegades se'l fa passar pel seu inventor. El cas és que sabia cantar tan dolçament que:

• Les bèsties salvatges el seguien.
• Els arbres i les plantes s'inclinaven cap a ell.
• Amansia els homes més ferotges.

També va participar en l'expedició dels Argonautes.

Orfeu i Eurídice: El Descens als Inferns

El seu mite més cèlebre, i alhora un dels més carregats de simbolisme, és el seu descens als inferns per rescatar la seva esposa, Eurídice.

La Mort Prematura d'

Normes Bàsiques de Català: Gramàtica i Ortografia

Accentuació en Català

• Paraules agudes: S'accentuen quan acaben en vocal, vocal + -s, -en o -in.
• Paraules planes: S'accentuen quan no acaben en vocal, vocal + -s, -en o -in.
• Paraules esdrúixoles: S'accentuen sempre.

Exemples de vocals amb accent: à, é/è, í, ò/ó, ú

Dígrafs: Separació i Unió

Dígrafs que se separen en la divisió sil·làbica:

• ss, rr, tg, tj, l·l, tx, tz

Dígrafs que no se separen en la divisió sil·làbica:

• ny, ll, ig, qu, gu

Diftongs en Català

Diftongs decreixents (vocal forta + vocal feble):

• ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu

Diftongs creixents (vocal feble + vocal forta):

• qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo

Pronoms Febles: Formes i Combinacions

Formes dels pronoms

Espriu i la reinterpretació de la tragèdia grega

Salvador Espriu, fascinat pel món clàssic, reescriu dues grans tragèdies gregues: Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d’Èsquil. Aquestes obres estan connectades perquè expliquen la mateixa història des de diferents perspectives.

Les tragèdies originals: Èsquil i Sòfocles

Els set contra Tebes d'Èsquil

Els set contra Tebes (Èsquil, 467 aC): **Polinices** i **Etèocles**, fills d’**Èdip**, es barallen pel tron de **Tebes** després de la mort dels seus pares, afectats per una maledicció. **Etèocles** enganya **Polinices** i l’expulsa de la ciutat. **Polinices** torna amb un exèrcit i ataca **Tebes**. La batalla es lliura a les set portes de la ciutat, amb dos guerrers...

Laocoont i les Serps: Un Presagi Funest

Llavors un fet encara més gran i molt més espantós se'ns presenta i turba els seus desprevinguts pits. Laocoont, sacerdot de Neptú escollit per sorteig, sacrificava un gran bou solemne davant els altars. Dues serps des de Ténedos a través del mar tranquil (m'horroritzo explicant-ho) es llancen al pèlag i alhora es dirigeixen al litoral; els seus pits estirats entre els corrents i les seves escames sanguinolentes sobrepassen les aigües, tota la resta del cos envia la mar cap a endarrere i corba els immensos lloms voluminosos. (Fins ara descriu com es movien les serps i el que provoquen al mar amb el seu moviment). Es produeix un soroll al mar escumós; ja tocaven la terra, els seus ulls, que eren...

Una vegada superades aquestes proves, va arribar a la vora del riu Cefís, on els membres del llinatge dels fitàlides el van purificar per totes les morts que havia comès. Un cop purificat, Teseu va entrar a Atenes el vuitè dia del mes d'hecatombeus. La situació de la ciutat era confusa. Egeu estava sota el poder de la fetillera Medea, que havia promès que el guariria de la seva infertilitat amb encanteris. Teseu va arribar precedit per la fama de matador de monstres, i Medea va endevinar de seguida la seva identitat. Però Egeu no sabia que aquell estranger era el seu fill i va tenir por. Medea no el va voler treure del seu error i el va convèncer que convidés el jove a un banquet per poder honorar-lo, però el que volia era enverinar-...

Formes de Govern a l'Antiga Grècia

Formes de Govern d'Atenes

Atenes va experimentar diverses formes de govern al llarg de la seva història, evolucionant des de la monarquia fins a la democràcia.

Monarquia

El cap suprem de l'estat primitiu era el rei, basat en una societat tribal. Exercia de sacerdot suprem i administrava justícia. El seu poder era limitat per un consell com a òrgan consultiu. Del segle X al VIII aC, la monarquia es va convertir en aristocràcia.

Aristocràcia

L'aristocràcia era el "govern dels millors", elegits entre les famílies nobles. El poder estava dividit en tres arconts principals i altres magistrats:

• Arcont Rei: Es va convertir en un sacerdot que presidia les festes religioses, s'ocupava dels tresors i dirigia judicis

Època Arcaica (segles VIII-VI aC)

Les polis eren ciutats-estat independents que compartien idioma, costums i divinitats. Tot i les similituds, sovint hi havia guerres entre elles, com ara Atenes, Corint, etc.

Parts de les Polis

• Acròpolis: Zona elevada on es trobaven els temples.
• Àgora: Plaça pública, centre de la vida política i social.
• Asty: Zona comercial i residencial.

En aquesta època, el poder estava en mans dels aristòcrates, nobles o oligarques, considerats els millors per la seva possessió de terres i riqueses. Els pagesos pobres sovint demanaven préstecs als nobles, quedant hipotecats i, si no podien pagar, es convertien en esclaus. Com a solució a la crisi, es van fundar colònies, com ara Emporion (Empúries).

L'any 776 aC es...

Grups corporatius

Corporativisme

Doctrina i sistemes socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.

Herència

Conjunto de los bienes, derechos y obligaciones que, cuando una persona muere, transmite a sus herederos o legatarios.

Successió

És l'acció i efecte de succeir (procedir, provenir, entrar en lloc d'algú). La successió, per tant, és la continuació d'algú o alguna cosa en lloc d'una altra persona o cosa.

Incest

Relacions sexuals i matrimonials entre persones d'un grup de parentiu.

Exogàmia

La recerca d'un cònjuge fora del propi grup, té un valor adaptatiu perquè vincula a les persones a una xarxa social més àmplia que els...

Societat i Grups Socials a l'Antiga Atenes

La societat atenesa de l'època clàssica estava determinada per la divisió entre homes lliures i esclaus. Es considera que dels 500.000 habitants de la Península Àtica, només 40.000 eren ciutadans lliures.

Els Ciutadans Lliures: Drets i Deures

Els ciutadans lliures tenien una gran sèrie de drets:

• El govern de la ciutat mitjançant la participació en l'Assemblea.
• Control sobre els magistrats i jutges.
• Propietat de terra.
• Remuneració per desenvolupar activitats públiques.

Aquest últim dret (la remuneració) era un sistema creat per Pèricles que consistia en el pagament de dietes als ciutadans que exercien com a jurats o eren membres del Consell. La paga era només de 2 òbols diaris, una suma modesta,...