Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

L'època clàssica: la democràcia atenesa

Les reformes de Clístenes

A Atenes, al final del segle VI aC, Clístenes, de família aristocràtica però d’idees moderades, va portar a terme unes reformes que van representar l’inici de la democràcia atenesa. Clístenes va crear deu noves tribus amb caràcter territorial enfront de les quatre tribus tradicionals, basades en el naixement. Per fer-ho, va dividir l'Àtica en tres zones: ciutat, costa i interior. Cadascuna d'aquestes es dividia, al seu torn, en deu districtes (tríties) amb un nombre determinat de dems o municipis.

Organització del govern

També va formar un consell o bulé de cinc-cents membres (pritans), escollits a partir de les deu noves tribus. Un dels grups actuava com a poder...

Grècia: Societat i Cultura

La població de l'antiga Grècia estava dividida entre ciutadans, que gaudien de drets, i esclaus, que no en tenien. No van formar un imperi fins a l'arribada d'Alexandre el Gran. Esparta i Atenes eren les polis més importants.

Esparta

• Entrenaven tant nois com noies per a l'exèrcit.
• No tenia muralla.
• Els homes no es podien casar fins als 35 anys.
• No tenia un exèrcit molt gran.

Atenes

• Intel·lectualment més oberts.
• Es dedicaven al comerç.
• Van inventar la democràcia.

Literatura Grega

Poesia Èpica

Es recitava en públic. Destaquen:

• La Ilíada: Narra l'últim any de la guerra de Troia. Aquil·les, el protagonista, s'enfada amb Agamèmnon perquè li pren l'esclava. El seu amic Pàtrocle lluita per salvar els aqueus del desastre

Interpretació

Significat i contingut

El temple de l'Erectèon fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i herois (Erecteu -primer rei d'Atenes, de qui pren el nom l'edifici-, i Cècrops -llegendari primer rei de l'Àtica- i la seva filla Pàndrosos -considerada la inventora del teixit-). Segons la llegenda, Zeus va prometre l'Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada: el primer va clavar el seu trident sobre una roca i féu brollar una font d'aigua salada (Posidó és el déu dels mars i les aigües); mentre que Atena plantà una olivera al seu costat. El tribunal dels déus -segons unes altres versions, fou Cècrops qui ho decidí- declarà Atena vencedora i el nom de la polis,...

Introducció a "Antígona" de Salvador Espriu

És una tragèdia a l'estil grec. Marca el començament d'una nova etapa marcada per la Guerra Civil, l'efecte que va tenir en Espriu en veure el seu món destrossat. De fet, no tornarà a escriure narrativa fins a la mort de Franco l'any 1975. A partir d'«Antígona», es va convertir en un home trist, obsessionat per la mort.

Impacte Personal de la Guerra Civil

A nivell personal, la Guerra Civil va significar per a Espriu la frustració dels seus projectes.

Context Literari i Generacional

Modernistes i Noucentistes, en el seu afany de recuperar la identitat catalana, cercaven els seus models literaris a Europa i refusaven tot allò que provenia de la literatura castellana. La República va plantejar...

El Naixement d'Aquil·les i les Noces de Tetis

Tetis va ser posseïda per Peleu, un mortal. El fill que tindrien seria un heroi, Aquil·les. Per seduir Tetis, Peleu va tenir l'ajuda del centaure Quiró.

La Poma de la Discòrdia i el Judici de Paris

Tetis i Peleu es van casar, i a les noces hi van convidar tots els déus, menys Eris, la deessa de la discòrdia. Eris, molesta, es va presentar al banquet i va llançar una poma d'or, provinent del jardí de les Hespèrides, amb un escrit que deia: "Per a la dona més bella".

Les Deesses i el Judici de Paris

Tres deesses es van disputar la poma:

• Hera: esposa de Zeus i deessa del matrimoni.
• Atena: deessa verge, de les arts manuals, els oficis i la intel·ligència.
• Afrodita: la deessa de la bellesa femenina,

El Començament del Final: Un Món Destruït

Tot comença quan l'Alba, tornant de l'hort cap a casa seva, va veure com uns nois estaven apallissant el Dídac, el seu veí, només perquè era negre i no volien que estigués amb ells. Ells el van tirar a una bassa i van marxar. Llavors, l'Alba va veure com un núvol s'acostava cap a ella. Ella es va tirar a salvar el noi i, quan van sortir a l'exterior, es va adonar que tota la gent era morta i les cases, enrunades. No hi havia cap senyal de vida, excepte l'ocell d'en Dídac i alguns animals.

La Fugida i la Nova Llar

La Recerca de Seguretat

Espantats, van decidir fugir d'allà, ja que, com ella havia llegit, quan hi ha cadàvers hi ha perill de malalties. Van anar per les botigues a agafar allò

La desigualtat legal de les dones fins a 1931

La subordinació legal de les dones va estar vigent fins al 1931, quan la Constitució republicana va declarar la igualtat legal entre els dos sexes. Aquests desavantatges eren molt més durs en el cas de les dones casades que en les solteres. En arribar a la majoria d'edat (23 anys), sempre que fossin solteres, les dones tenien alguns drets semblants als homes (signar contractes, muntar negocis, etc.), malgrat que quedaven excloses de moltes altres funcions (com votar, etc.). En contreure matrimoni, la dona perdia automàticament la majoria dels drets legals i passava a ser un apèndix del seu espòs.

La dona necessitava el permís del marit per fer negocis i, en canvi, el marit estava autoritzat...

Xenofont d’Atenes (430 - 355 aC)

• Nascut a l’Àtica en el si d’una família benestant.
• Deixeble de Sòcrates i potser d’Isòcrates.
• S’allistà a l’exèrcit de mercenaris aplegat per Cir el Jove per revoltar-se contra el seu germà, el rei de Pèrsia.
• Fugí a Esparta i lluità al costat dels lacedemonis contra la seva pàtria.
• Desterrat d’Atenes.
• Postura conservadora i tradicional.
• Precursor de l’hel·lenisme.

Obres de Xenofont

• Escriptor polifacètic.
• Escriu sobre molts temes: història, filosofia, política, economia, caça, equitació...
• Obra històrica més destacada: Les Hel·lèniques.
• Altres obres: l’Anàbasi (memòries militars), Cripèdia (novel·la històrica), obres dedicades a Sòcrates…
• Narrador amè, sensible en la descripció

El Referent en Gramàtica

El referent és el nom al qual substitueix el pronom i que, per poder comprendre qualsevol missatge, hem de conèixer.

Exemple: Van venir les noies ahir. Les vam veure.

En aquest cas, el pronom Les (complement directe a la seva oració) es refereix a les noies (subjecte a la seva oració). Direm que les noies és el referent del pronom les.

Referent per Anàfora

El nom és abans del pronom (ja ha sortit).

Exemple: Vam trobar uns amics i aquests ens van aconsellar.

Referent per Catàfora

El nom és després del pronom (encara no ha sortit).

Exemple: Aquests són els culpables, els jugadors.

El Pleonasme

El pleonasme és la repetició, sovint innecessària, en una mateixa frase del nom i del pronom que s'hi refereix. Pot ser correcta...

1. El Mite d'Antígona en l'Antiguitat Clàssica: L'Antígona de Sòfocles

Laios hereda de petit Tebes del seu pare (Làbdac). Li usurpen el poder i maten Làbdac. Laios marxa i s'ho queda Pèlops. Laios s'enamora de Crisip (fill del rei), no li feia cas i el va violar, i el príncep es suïcida. Pèlops expulsa Laios del regne. Laios es casa amb Iocasta, però ell evita unir-se amb ella perquè un oracle prediu que el fill portarà desgràcies. Ella no ho sabia i l'emborratxa i el posa al llit perquè l'embarassés. Neix el fill (Èdip) i Laios l'abandona a la muntanya, li perfora els peus i el lliguen amb una corretja. Un pastor recull el fill i el porta al rei de Corint (Pòlib) i l'adopten. Hera està trista pels amors de Laios amb Crisip...