Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

La Sirena Loreley del Rin

Hi ha moltes llegendes del riu Rin. Cap és tan coneguda com la de la sirena Loreley. Al Rin hi ha una roca alta i molt escarpada. El riu hi fa una corba, és més estret i l'aigua flueix més ràpidament. Per als vaixells i bots, aquest és un lloc perillós. Poden ser arrossegats pel corrent contra la roca, xocar i enfonsar-se.

El Cant Encantador de Loreley

La llegenda explica que des de temps antics una bonica sirena viu a la roca. De vegades hi surt i es pentina els seus cabells daurats amb els últims raigs de sol del vespre, mentre el sol es pon. Mentrestant, canta les seves meravelloses cançons. I canta tan bé que tots els que l'escolten queden encantats per la seva veu i ja no vigilen ni els vaixells ni els...

Aristòtil

Biografia

Va néixer a Estagira de Tràcia l'any 384 o 388 a.C. El seu pare era metge de la Cort dels reis de Macedònia. Als 17 anys va ser enviat a Atenes a estudiar a l'Acadèmia de Plató. En morir Plató, Aristòtil va abandonar Atenes per desacords amb Espeusip, que quedà al capdavant de l'Acadèmia i en va accentuar els trets pitagòrics. Aristòtil se'n va anar a Estagira, on actuà com a legislador, i un any després a Atenes on fundà una nova escola, el Liceu, coneguda també amb el nom de perípat, on els seus membres discutien passejant. El Liceu era més semblant a una Universitat que l'Acadèmia platònica. Tenia el suport econòmic de Macedònia, ja que és l'època de dominació de Macedònia a Grècia. En morir Alexandre...

La Transició del Mite al Logos: L'Origen de la Filosofia Grega

La història del pensament occidental marca un punt d'inflexió crucial amb la transició del mite al logos, un canvi que va donar origen a la filosofia tal com la coneixem.

L'Era del Mite: Homer i les Epopeies

Al segle VIII a.C., Homer, un rapsode, era una persona que recitava poemes per diferents poblacions, especialment llegendes de déus i herois de l'època (mites). Passa a la història perquè tot allò que coneix o sap ho escriu en dos llibres: la Ilíada i l'Odissea, considerades les primeres fonts escrites d'Occident.

La Ilíada i l'Odissea

• La Ilíada (Troia, en grec Ílion): narra els últims deu anys de la Guerra de Troia, centrada en l'enuig d'Aquil·les i la seva retirada

Sofistes

Són de l'època de Sòcrates, Plató... tot i que estan classificats en l'època de Pitàgores. Són un grup d'estrangers (antiga Grècia: metecs). En la democràcia grega només tenien dret a vot els ciutadans de la polis, i els estrangers tampoc podien votar ni participar en la vida política. Es dedicaven a ensenyar a parlar (oratòria o retòrica). Aquests dos conceptes els utilitzen els polítics, per tant els sofistes eren els mestres del llenguatge dels polítics. Dominaven i controlaven molt bé la oratòria.

La història ha tractat molt malament als sofistes, ja que Plató era un enemic d'aquests, va dedicar moltes obres a criticar-los. Per Plató els sofistes feien trampes amb el llenguatge per convèncer la gent, és a dir,...

Creació Literària a Grècia

La literatura occidental comença a Grècia. Els autors grecs disposaven de dos instruments fonamentals:

• a) La mitologia: font d’inspiració amb déus i herois.
• b) La llengua grega: tenia una fonètica musical, una sintaxi flexible i un lèxic ric.

La Poesia Èpica Grega

L’èpica grega neix d’una rica tradició oral. Explica gestes dels herois del passat i és obra d’un aede que recita un cant. L’aede és conservador i innovador; no té un text fix, sinó que recrea la seva obra.

Trets essencials de l'Èpica Grega

• a) Temes mitològics.
• b) Llengua arcaica i artificial.
• c) Fórmules èpiques:
  • L’epítet èpic
  • Les repeticions
  • La intervenció final del narrador
• d) Ús d’un sol tipus de vers.

Homer i l'Èpica Grega

Homer...

Institucions Polítiques de l'Antiga Atenes

a) L'Assemblea (Ekklesia)

Òrgan format per tots els ciutadans, en el qual residien els màxims poders legislatius. Qualsevol podia presentar a votació una proposta de decret. Cadascuna de les tribus es repartia al llarg de l'any la presidència de l'Assemblea, a més del càrrec de secretari. Les reunions se celebraven al Pnyx i duraven des de l'alba fins a la fi del dia.

b) El Consell (Boulé)

Format per 400 membres durant el període de Soló, posteriorment ampliat a 500. El composaven ciutadans majors de 30 anys. Les seves funcions eren:

• Convocar l'Assemblea.
• Redactar els projectes de llei.
• Complir els seus acords.
• Jutjar les actituds dels magistrats.

c) Els Magistrats

L'Atenes clàssica comptava amb diversos...

Períodes de l'Antiga Grècia

Període Arcaic (segles IX a VI aC)

Durant aquesta etapa es creen les polis (ciutats estat), apareix la democràcia i s'inicia l'expansió colonial grega.

Període Clàssic (segles V a IV aC)

És l'etapa de domini de les polis d'Atenes i Esparta. Es produeixen dos grans conflictes bèl·lics: les Guerres Mèdiques i la Guerra del Peloponès. El període s'acaba amb el domini de Grècia per part d'Alexandre el Gran.

Període Hel·lenístic (segles IV a I aC)

Després de la mort d'Alexandre el Gran, el seu imperi es divideix i es formen els regnes hel·lenístics.

La cultura a les polis gregues

L'esplendor cultural hel·lènica

La cultura grega va excel·lir en diferents disciplines:

• La ciència i el pensament: les matemàtiques,

Tipus d'Avortament Induït

• Avortament Terapèutic

  Realitzat quan l'embaràs posa en perill la vida de la dona embarassada.

• Avortament Ètic o Humanitari

  Quan l'embaràs ha estat conseqüència d'una acció delictiva, fonamentalment violació o relacions incestuoses.

• Avortament Psicosocial

  És el realitzat per raons personals, familiars, econòmiques, socials, etc., de la dona. Aquest motiu inclou el màxim percentatge d'avortaments realitzats al món.

• Avortament Eugènic

  També podria dir-se d'"indicació fetal" o "preventiu". És quan hi ha un important risc o probabilitat que el nou ésser tingui anomalies o malformacions congènites.

Cal tenir en compte que tot ésser humà té una intrínseca dignitat i un dret a la vida que no depèn de la seva...

La Teoria Política de Plató: El Rei-Filòsof

La Divisió de l'Ànima i les Classes Socials

Plató aspirava a substituir la democràcia atenesa per una aristocràcia on el poder residís en els més capacitats. La seva teoria es basa en la triple divisió de l'ànima:

• **Ànima Racional:** Predomina en els filòsofs-reis, destinats a governar per la seva capacitat cognitiva.
• **Ànima Irascible:** Defineix la classe guerrera, encarregada de la defensa de la ciutat.
• **Ànima Concupiscible:** Caracteritza les classes productives, que han d'abstenir-se de governar.

D'aquesta divisió sorgeix el concepte del **Rei-Filòsof**, el savi amb una ànima racional desenvolupada que ha de liderar la ciutat.

L'Educació i les Virtuts

L'educació, segons Plató,...

Anàlisi de l'Escena Clau: La Trampa de Hamlet

Aquest fragment forma part de la segona escena del tercer acte de l'obra Hamlet. Aplega el moment en què Hamlet, fent creure a la resta que s'ha tornat boig, fa cridar un grup d'actors perquè representin una obra que ell mateix ha escrit. En aquesta obra, descriu de manera indirecta la mort del seu pare i l'engany del seu oncle Claudi. Amb aquesta representació, Hamlet pretén veure reflectida en la cara de Claudi la confessió del seu crim.

Aquest serà un dels moments més importants de l'obra, ja que desencadenarà la posterior mort de Poloni a mans de Hamlet (durant la reunió d'aquest amb la reina, afligida per l'obra) i, conseqüentment, la venjança de Laertes que culminarà amb la mort...