Institucions Polítiques de l'Antiga Atenes: Guia Completa

Institucions Polítiques de l'Antiga Atenes

a) L'Assemblea (Ekklesia)

Òrgan format per tots els ciutadans, en el qual residien els màxims poders legislatius. Qualsevol podia presentar a votació una proposta de decret. Cadascuna de les tribus es repartia al llarg de l'any la presidència de l'Assemblea, a més del càrrec de secretari. Les reunions se celebraven al Pnyx i duraven des de l'alba fins a la fi del dia.

b) El Consell (Boulé)

Format per 400 membres durant el període de Soló, posteriorment ampliat a 500. El composaven ciutadans majors de 30 anys. Les seves funcions eren:

• Convocar l'Assemblea.
• Redactar els projectes de llei.
• Complir els seus acords.
• Jutjar les actituds dels magistrats.

c) Els Magistrats

L'Atenes clàssica comptava amb diversos col·legis de magistrats, que ho eren de manera professional (els escrivans) o bé ocasionalment (cobradors d'impostos, oficiants de certs ritus religiosos). Les magistratures més importants eren dues:

• Els Estrategs: Un per tribu, escollits per votació. Comandaven l'exèrcit i gaudien de gran influència. Hi havia 10 estrategs (coronels).
• Els Arconts: Nou magistrats escollits per sorteig anualment per l'Assemblea d'entre els membres de grans famílies.

Dels arconts, destacaven:

• L'arcont epònim: Donava el seu nom a l'any i tenia diverses competències.
• L'arcont rei: S'encarregava dels aspectes religiosos i havia de vigilar en els processos on hi havia interessos religiosos. Presidia el tribunal de l'Areòpag o jutges de causes criminals. Tenia cura també de certes festes, en particular dels misteris i de les festes en honor de Dionís.
• El polemarc: Antigament era el comandament en cap de les tropes, però va perdre el càrrec al començament del segle V aC.
• Els tesmòtetes: Eren guardians de la llei. Revisaven anualment el codi, afegint-hi les noves lleis i fent desaparèixer les abrogades.

d) Els Pritans

Es constituïa un comitè de 50 presidents, format per 5 escollits per cada tribu, que s'encarregaven de la gestió diària de la ciutat i del Consell.

e) El Sistema Judicial: L'Heliea

L'Heliea era un jurat popular de 6.000 ciutadans majors de 30 anys. Els seus membres, anomenats heliastes, eren escollits entre els inscrits com a aspirants a aquest càrrec. Constituïen el poder judicial a Atenes. Es distribuïen en 100 seccions (600 jutges per secció) i la seva jurisdicció tractava assumptes públics i privats.

f) L'Areòpag

El nom li ve del fet que els seus membres es reunien des de molt antic en el tossal d'Ares, a Atenes. El tribunal de l'Areòpag estava format només per aquells que havien estat arconts. Aquest tribunal estava compost per tots els atenesos que havien rendit els seus comptes.