La Societat Atenesa Clàssica: Ciutadans, Metecs, Esclaus i Dones

Societat i Grups Socials a l'Antiga Atenes

La societat atenesa de l'època clàssica estava determinada per la divisió entre homes lliures i esclaus. Es considera que dels 500.000 habitants de la Península Àtica, només 40.000 eren ciutadans lliures.

Els Ciutadans Lliures: Drets i Deures

Els ciutadans lliures tenien una gran sèrie de drets:

• El govern de la ciutat mitjançant la participació en l'Assemblea.
• Control sobre els magistrats i jutges.
• Propietat de terra.
• Remuneració per desenvolupar activitats públiques.

Aquest últim dret (la remuneració) era un sistema creat per Pèricles que consistia en el pagament de dietes als ciutadans que exercien com a jurats o eren membres del Consell. La paga era només de 2 òbols diaris, una suma modesta, però que permetia que tots poguessin exercir els seus drets polítics.

A canvi d'aquests drets, havien de participar en la guerra i costejar les despeses ocasionades per les campanyes militars. Si no era per naixement, era molt difícil aconseguir la ciutadania. Pèricles va disposar lleis que impedien que no la tingués aquell que no fos fill de pare i mare atenesos.

Els Metecs: Estrangers Residents i la seva Contribució

L'altre grup d'homes lliures eren els metecs, que eren estrangers residents. En mans dels metecs hi havia gran part de l'artesania i tot el comerç de la ciutat.

Tenien diverses obligacions:

• Obligacions militars, participant en la defensa de la polis.
• Obligacions fiscals.

Els propietaris de grans fortunes, per exemple, podien veure's obligats a la coregia (khorgia), que consistia a costejar totes les despeses d'un cor en els certàmens dramàtics de les principals festes.

No obstant això, els metecs no tenien drets polítics:

• No participaven en l'Assemblea.
• Tampoc podien ocupar càrrecs públics.

Ocasionalment, es va concedir la ciutadania a algun d'ells (ni tan sols la va aconseguir Lísies). Els metecs podien esdevenir gairebé tan nombrosos com els ciutadans. L'esplendor artístic de l'època es deu en gran part als metecs, com ara:

• Lísies de Siracusa
• Aristòtil d'Estagira
• Protàgores d'Abdera

Els Esclaus: La Base de la Societat Atenesa

La resta de la població eren esclaus, una població que superava en nombre els homes lliures. Mancaven de tot tipus de drets, però eren considerats part de la mateixa família.

• Els esclaus camperols treballaven amb els amos al camp i compartien amb ells el menjar.
• Els esclaus artesans rebien un sou que havien d'entregar als seus amos.

Alguns podien aconseguir la condició de llibertat en morir els amos. La majoria procedien de pobles no grecs (Tràcia, Àsia...), importats per esclavistes professionals; també podien ser presoners de guerra. A Atenes, una de les reformes de Soló va ser prohibir l'esclavitud per deutes.

L'esclavitud era un dels fonaments de la societat grega, tot i que el treball manual estava mal vist, de manera que cap grec de l'època la va qüestionar.

La Dona a l'Antiga Atenes: Vida i Rol Social

Les dones ateneses vivien a l'ombra dels seus marits. La llei les tractava com a menors d'edat: estaven sota la custòdia del seu pare fins que es casaven i, a partir d'aquí, passaven a estar sota el control de l'espòs.

Les seves restriccions incloïen:

• No podien tenir propietats per dret propi.
• No participaven en la vida política.
• No tenien vot en l'Assemblea.

La seva vida estava centrada en l'oikos (la llar), on eren respectades i valorades. Les seves tasques anaven des d'organitzar el treball dels esclaus fins a administrar els diners de la casa, passant per la cura i educació dels fills, la conservació dels aliments, rebre els convidats, teixir i, fonamentalment, procrear. Les tasques de la dona d'un camperol eren similars, però en comptes d'organitzar els esclaus, havien de fer el treball elles mateixes.

El Matrimoni i el Rol Femení

El matrimoni era considerat una transacció econòmica, que expressava la relació de dependència entre dos individus. Mentre l'home grec es casava, la dona grega era casada. Existia l'engye, un acte social en el qual s'establia un acord recíproc entre dues famílies.

Amb la finalitat de perpetuar un llinatge, la jove s'allunyava del seu propi espai familiar i s'integrava en el del marit. Deixava de ser koré (donzella depenent dels pares) per ser nymphe (novençana) fins que, amb la maternitat, es convertia en guné (dona realitzada).

Una infidelitat escandalosa per part del marit els atorgava el dret al divorci; però la fidelitat que elles havien de mantenir era estricta, perquè no es podia qüestionar la legitimitat dels seus fills. El marit actuava com a protector de la seva dona i la mantenia allunyada dels perills que li podien sorgir. Dins de la casa, si cap desconegut cridava a la porta, es retirava al gineceu, la part de la casa destinada a les habitacions de les dones.

Activitats Socials i Religioses de les Dones

No tot eren prohibicions. Les dones ateneses també participaven en la vida pública en certs àmbits:

• Assistien a festivals religiosos.
• Anaven al teatre.
• Formaven cors.
• Gaudien d'un paper fonamental en les processons.