Sòcrates i Sofistes: Retòrica, Virtut i Relativisme en l'Antiga Grècia
Sòcrates i els Sofistes: Humanisme i Antropologia
El Context Històric i Filosòfic
Els Sofistes i Sòcrates viuen en un mateix temps i estan interessats per una temàtica en comú: l'humanisme i l'antropologia. Ambdós ignoren tant la physis com la cosmologia, centrant-se en la polis. Aquesta etapa d'humanisme es va iniciar i consolidar sota el mandat de Pèricles, assolint el seu màxim desenvolupament.
Sòcrates: El Castigador del Relativisme
Molts pensaven que Sòcrates era un sofista més, però no ho era. Sòcrates utilitza el diàleg i no els discursos oratoris i la retòrica. Ell parla de la virtut (areté).
En realitat, Sòcrates va ser un castigador de la sofística i el relativisme, i va ser mestre de Plató.
L'Evolució del Concepte de Virtut (Areté)
El concepte de virtut havia evolucionat en el temps. Els sofistes identificaven l'areté amb l'èxit social o polític, on la virtut consistia en la veritat retòrica per convèncer.
Els Sofistes: Mestres de la Retòrica
Els sofistes ensenyaven a convèncer els altres ciutadans. Aquests pensadors eren estrangers, no d'Atenes, ja que havien vingut de diferents ciutats, cosa que els proporcionava una altra visió.
Els sofistes es van autodenominar savis i també mestres de la virtut. Per a ells, la virtut era l'art de parlar bé i de convèncer; això és la capacitat retòrica. Per tant, no buscaven en primer lloc la veritat. Els sofistes van acabar defensant posicions relativistes.
Característiques del Pensament Sofista
- Convencionals: Dicten allò que està bé o malament, però no són una cosa immutable com la Physis (natura).
- Relativistes: Canvien amb el temps, per exemple, en temps de pau o de guerra, o amb diferents cultures.
- No obliguen per si mateixos: Només obliguen per la força de les sensacions o la persuasió.
Crítiques a la Sofística
Els sofistes van ser molt admirats pels seus contemporanis, però molt durament criticats. Els més durs van ser Sòcrates i Plató. Una de les principals crítiques era que els sofistes cobressin per la seva docència i que fossin relativistes. Sofistes destacats van ser Protàgores i Gòrgies.
Els Filòsofs Pluralistes
Fins ara, els pensadors anteriors eren monistes, amb un únic Arkhé (principi). Els pluralistes, en canvi, afirmaven l'existència de diversos Arkhé.
Una altra diferència és que els monistes pensaven que aquest Arkhé es transformava en diferents coses, mentre que per als pluralistes, els Arkhé eren elements immutables.