Democràcia atenesa: institucions i sistema judicial

Institució de la democràcia atenesa

Amb els canvis econòmics i socials del segle VII i VI aC, apareixen les figures dels legisladors i dels tirans que intenten satisfer les demandes dels sectors populars mitjançant reformes constitucionals. Aquestes reformes tenen com a base la igualtat legal, que va representar l'inici de la democràcia atenesa. Entre els elements característics hi havia:

• divisió de la població,
• recolzament dels òrgans de govern de caràcter popular,
• institució de l'ostracisme.

Amb Pèricles, el règim democràtic desenvolupa totes les seves funcions. La sobirania pertany a tota la població i l'única restricció és la llei. L'eix al voltant del qual gira el règim és l'elecció per sorteig i el pagament pel desenvolupament de les funcions públiques.

Òrgans de govern

Els principals òrgans de govern de la democràcia atenesa eren:

Assemblea

Assemblea: reunió de tots els ciutadans majors de 20 anys en possessió de drets. Es reunien al Pnyx i era presidida per l'epistat i els prítans. Primer se celebrava una cerimònia religiosa i després es llegia el problema i es discutia si s'acceptava o no. A l'assemblea li corresponia la decisió dels assumptes de la política exterior i exercia el poder legislatiu.

Consell

Consell: format per 500 membres majors de 30 anys elegits per sorteig cada any. Només es podia ser conseller dues vegades en la vida. Es reunien cada dia i les sessions es celebraven al Buleuterion. Al consell li corresponia el poder executiu i coordinava i supervisava tota l'activitat política, econòmica, religiosa i jurídica.

Magistratures

Magistratures: eren anuals i els nomenaments eren per sorteig, excepte els funcionaris militars i financers. Els candidats havien de passar un examen d'honradesa. Destacaven dos grups principals:

• Arconts: eren nou, als quals s'hi afegia un secretari.
• Estrategs: eren deu elegits a l'assemblea; podien ser reelegits cada any. Dirigien les operacions militars i tot allò relacionat amb l'administració militar i naval.

Sistema judicial

Els tribunals a Atenes eren nombrosos. El més antic era l'Areopag, de caràcter vitalici i compost pels ex-arconts. Situat al turó d'Atenes, tenia molta influència política i judicial fins a l'arribada de Pèricles.

Els tribunals populars eren molts; el més important era l'Helia (o Heliaia), format per 6.000 ciutadans majors de 30 anys designats per sorteig. Aquest tribunal popular tenia un paper central en la justícia i en la participació ciutadana en el procés judicial.